Aneguets a la TV.

Finalment serà avui a 2/4 de 9, quan sortiran a la tele de Reus (CanalReus TV) els ànecs mandarí i carolí de Cambrils.

Tocats de l'ala.

Finalment, hem pogut veure ja dos capítols de Tocats de l'ala, el programa d'ornitologia de TV3.

Les conclusions, de moment, no són clares. Hi ha força diversitat d'opinions. És clar que als que ens dediquem als ocells ens ha d'agradar, encara que només sigui pel tema i perquè sempre surten amics i coneguts.

La rigorositat sembla que hi és, no es detecten errades, sens dubte per la bona feina d'assessoria de l'ICO, però sembla massa un Caçadors de bolets amb el simple canvi dels bolets pels ocells. 

El dubte és si farà la feina que ha de fer, si agradarà a la gent que no és ocellaire. Se suposa que la intenció és aquesta, agradar a la gent "normal" i fer créixer l'afició i el coneixement dels moixons. Amb això, s'aconseguiria fer créixer també l'estima per les aus.

Doncs bé, això encara no ho sabem, caldrà esperar.

Hem detectat gent que ens ha dit que li sobren les brometes de la veu en off, d'altres que troben que no calia el tema de la menjadora tunejada i finalment alguns que els ha agradat molt.

Bé, el que hem dit, caldrà esperar a veure quin efecte té entre el públic en general, comprovar si crea afició o, pel contrari, reforça la sensació que els ornitòlegs som uns frikis sense remei que el que ens cal és una teràpia de xoc.

Tocats de l'ala.

Fotografia: TV3

Ja s'ha fet la promo del nou programa de TV3 sobre ornitologia. Diuen que s'estrena el dissabte. Aquí tenim l'estrella Abel Julien en el seu ambient.

Nou programa a TV3.

Mireu el que publica el darrer butlletí de l'ICO:

La pròxima tardor TV3 emetrà una sèrie de 13 capítols sobre ornitologia i ornitòlegs. El programa seguirà un format similar al popular "Caçadors de bolets" i girarà entorn d'una sortida de camp amb diferents perfils d'aficionats a l'ornitologia com a fil conductor amanit de petits resums del comportament de les diferents espècies, explicacions d'experts, consells i curiositats.

Farem comentaris quan en coneguem el resultat i/o les conseqüències.

L'aprenent.

Avui m'he posat de bastant mal humor amb la tertúlia de RAC1, el tallat-party, que en diuen ells. Sincerament, crec que s'han begut una mica l'enteniment.

La Pilar Rahola, amb qui la major part dels dies estic d'acord, avui defensava amb ungles i dents els sous dels polítics, tot dient que encara cobren poc, que fan grans sacrificis dedicant-se a la política enlloc de a l'empresa pública.

El Màrius Carol, que normalment viu colze amb colze amb la reialesa i la noblesa, enfadadíssim amb els Mossos perquè han dit que no poden garantir la seguretat. Literalment els ha dit que si no poden fer la seva feina, que pleguin.

La resta de tertulians també dient que cal pagar als polítics més perquè han de ser els millors i que els funcionaris, com que tenen el sou assegurat, si se'ls baixa una mica que no es queixin.

Va home, va!

Ens preneu per rucs o què!?

Em podeu defensar que els anteriors Molt Honorables de Catalunya, ambdós ex-presidents, sense carrera universitària, haurien tingut una feina més ben pagada a una empresa privada?

On? Que hi vaig de seguida.

Algunes i alguns dels ministres de l'anterior i l'actual govern de l'estat han fet el gran sacrifici i cobrariem molt més -a la tertúlia es parlava de fins a cinc cops més- a una empresa?

Deien que, un cop deixen la política, no poden anar enlloc...pobrets!

La majoria acaben de presidents i consellers de grans empreses cobrant molt més que qualsevol pobre Mosso, funcionari de presons o Bomber, quan no fan de Senadors o Diputats europeus, oficis que tothom sap que són molt sacrificats i mal pagats, això sí, del tot imprescindibles.

A més, que jo sàpiga a ningú se l'obliga a presentar-se a eleccions, no?

Quan un ionqui amb una agulla infectada d'AIDS entri a atracar una botiga, que truquin al mòbil a un d'aquests tertulians, perquè probablement no hi haurà cap mosso disponible per culpa de les retallades.

Igualment, quan hi hagi una tangana a qualsevol presó sobrepoblada o un incendi a un bloc de pisos amb gent atrapada, com que hauran fet reducció de personal a presons i a bombers, que truquin un senador o un diputat europeu, que segur que sabrà solucionar-ho.

Els funcionaris de base, els que toquem de debò els problemes, ja n'estem farts que sempre que s'ha de sacrificar siguem nosaltres els que patim. Ara, quan les vaques són grasses, ningú es recorda de nosaltres.

En fi, mantinguem l'optimisme del bloc, per a millorar l'humor m'he mirat el programa del Llucià Ferrer, l'Aprenent, m'ha agradat força, aquí el teniu:

http://www.tv3.cat/videos/3909750/Agent-rural

Som al 112?

A la tele veig un anunci de TV3 del 112. Què bonic i què èpic!

Els mossos, disposats a donar la seva vida per a nosaltres. Bombers a punt per a qualsevol contingència. I, finalment, els equips d'emergències mèdiques, sempre preparats per a salvaguardar la nostra salut.

Finalment?

Ostres!

I així, ¿per què nosaltres, els Agents Rurals, anem de bòlit tot l'estiu amunt i avall per columnes de fum falses i veritables?

¿Per què tot l'any hem d'anar a recollir des de senglars fin a pollets de colom per tot el país a qualsevol hora?

Si nosaltres no hi som, al 112...per què ens truquen tot sovint?

Ara que hi penso, jo vaig ser convidat, amb tots els caps de Tarragona, a la inauguració del centre 112 a Reus fa pocs dies.

Hi som o no hi som?

No sé de qui és l'errada, suposo que de TV3, però no n'estic segur.

En qualsevol cas no crec que sigui tenir la pell molt fina, queixar-se, es tracta d'un cos d'un total de...quatre, és a dir, el vint-i-cinc per cent, la quarta part.

Més de cinc-centes persones que treballem fins i tot les nits per a donar un servei.

Espero que al proper anunci sí que apareguem.

Per cert, he acabat el llibre de l'Italo Calvino i ara començo aquest de la Muriel Barbery, no n'havia sentit a parlar mai, serà una total sorpresa, espero que agradable.

Actualització.

Un cop acabat el llibre, cometari breu.

M'ha semblat fantàstic, molt bo. Està molt ben escrit, amb un lleguatge ric i precís, de vegades fins i tot cal cercar al diccionari alguna paraula -a mi, és clar, suposo que a altra gent no.

M'ha agradat molt aquesta co-protagonització de dues històries ben diferents però amb molts punts en comú.

Les dues dones -una nena i una dona- sobre les quals tracta tenen moltes coses en comú, com ara una gran cultura i intel·ligència, una gran sensibilitat i capacitat de fixar-se en detalls. I moltes altres de diferents, com ara possibilitats de futur, d'evolucionar en una societat molt dura.

M'ha agradat molt, a banda de l'aspecte purament formal, aquesta capacitat de fixar-se en els detalls, detalls que poden semblar insignificants però que en realitat de vegades són de la màxima imp0rtància.

De fet, encara que només sigui per a llegir d'una fancesa com critica obertament la cuina del seu país i, en canvi, lloa la japonesa, ja n'hi ha prou per a endinsar-se en aquesta novel·la fascinant.

Millennium

Ahir la vam encertar, vam veure una bona pel·lícula, Millennium, Els homes que no estimaven les dones, basada en la novel·la d’Stieg Larsson, la primera part de la trilogia Millennium.
La pel·lícula, ambientada a Suècia, està força bé, hi ha molta acció, no et deixa respirar ni un moment, a més, res a veure amb les pel·lícules americanes, per exemple, només es destrossa un cotxe –evidentment, no és suec- i la violència no hi és visible, és mostrada molt subtilment i dins els límits estrictes del que és necessari donat el guió. En resum, una pel·lícula que paga la pena de veure.
Ara ja ens han regalat el llibre, caldrà llegir-se’l, de segur que és bo. El que no penso fer és comparar el llibre amb la pel·lícula. Tots hem sentit algun cop aquell comentari típic i tòpic:
-Em va agradar més el llibre.
Trobo que aquest tipus de comentari és tan absurd com si algú digués.
-Va estar molt bé el viatge a Florència, però em va agradar més la guia Lonely Planet.
Com es pot comparar dues coses tan diferents com un llibre i una pel·lícula?

No tenen res a veure, no?
Avui, però, cal veure la televisió, no em penso perdre l’homenatge al Pepe Rubianes, aquest geni ens fa riure fins i tot després de mort. Es mereix aquest i molts més homenatges.

Evidentment, la foto l'he baixada d'internet, és un fotograma de la pel·li.