Accident als Alps.

Finalment han estat nou els morts al Mont Blanc, i, com era evident, hi havia catalans, som a tot arreu, i especialment a la muntanya. Un dels morts, Esteve Martínez, de Sant Joan de les Abadesses.
Pocs dies més tard, un altre accident al mateix cim provoca més morts, amb un català inclòs.
El Mont Blanc enguany està de molt mala lluna.

Més accidents.

No hi ha moltes oportunitats per a l'optimisme, aquests dies. Ara mateix estan explicant que una allau s'ha endut vuit persones més al Mont Blanc, per la via del Mont Maudit.

Encara no se sap ben bé qui són ni d'on són, ja ens n'anirem assabentant.

Mentrestant, ens van donant alegries referents als preus i a l'extra de Nadal.

Fira del llibre de muntanya.

Finalment, vam anar per primer cop a la fira del llibre de muntanya de l'Esquirol.

És una fira molt especial, molt familiar. Sembla que tothom es coneix o, si més no, tothom es relaciona com si es conegués de fa anys.

Es barregen les activitats lúdiques, especialment adreçades a la canalla, com ara el rocòdrom de la FEEC, amb altres de culturals, com conferències, presentacions de llibres, etc.

Hi van actuar tres colles castelleres i dues de geganteres. També hi ha exposicions, concursos i moltes altres activitats.

L'entorn, cal dir-ho, és fantàstic. El poble de l'Esquirol, amb els nuclis de Sant Martí Sescorts, Cantonigròs i Sant Julià de Cabrera, és un entorn ideal per a estar en contacte amb la natura, boscos, cingles, fauna i flora perfectes per a observar, fotografiar o fer esport.

En definitiva, que l'únic que sap greu és que haguem trigat deu anys a ser-hi.

Per cert, la presentació, com que va ser la darrera el darrer dia, poqueta gent, però molt escollida i atenta.

Adéus tristos.

Dues notícies tristes, dues morts, Ramon Rovira, casteller, mort en acte de servei i Walter Bonatti, un dels millors alpinistes de la història.

Recomano la visita al bloc del Petit Roc.

Premsa diversa.

Com que encara estic subscrit a "El Pati", manera de no perdre el contacte amb l'actualitat de Valls i comarca. Em vaig assabentant de coses diverses que d'altra manera em passarien per alt.

Ahir vaig tenir una sorpresa majúscula; veig el que li està passant al Manel Concernau i al·lucino. L'he trucat i m'he assabentat que això no és res excepcional, ben al contrari, es veu que passa sovint. És ben bé que el perfeccionament dels mitjans -internet al capdavant- pot ser utilitzat de moltes formes, fins i tot de mala manera.

També ha sortit publicat el tema de l'Ararat, amb la foto del Joan i el Toni. Altre cop felicitats.

Avui, doncs, enlloc de fotos penjaré els dos articles de què parlo, així no caldrà cercar al Pati per a poder-los llegir.

A dia d'avui, em falten hores per a començar les vacances...fins al setembre. Allà on vaig hi ha ordinadors, sí, però no tinc conexió d'internet, per tant, és probable que no pugui penjar mçes missatges fins que torni. Ja ho veurem.

Ararat summit.

Ostres, tu! Quina casualitat més desgraciada. Bé, podria haver estat pitjor, encara sort. M'explico.

Resulta que el Joan Plana havia planificat per a aquests dies una expedició al mont Ararat, un cim mític on diuen que va acabar el seu viatge l'Arca de Noé, amb tots els animalons i tal...

Si jo hagués pogut, estava apuntat a aquesta expedició, però no podia, i, per tant, ja no havia comprat el bitllet de l'avió. En canvi, el Joan i dos més sí, ja ho tenien gola avall quan...

http://www.laopinion.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2008070900_7_157983__Internacional-secuestra-tres-escaladores-alemanes-monte-Ararat

Quina mala sort, tot just ara!

Total, que la muntanya és tancada i no es pot escalar.

Però, com dic, podria haver estat pitjor, si hi haguéssim anat, podriem haver estat nosaltres, els segrestats. És ben clar que no som alemanys, però al PKK li deu semblar igual qualsevol turista escalador occidental, no?

En fi, que en el fons hem tingut sort, i aquest cim haurà d'esperar una temporadeta, si més no.

Avui la foto no serà meva, ja que, evidentment, no hi he estat, l'he baixat d'internet, és una preciosa imatge del cim de l'Ararat, cim prohibit i bíblic.

Finalment, plou com cal.

Ahir va ploure molt, i bé, finalment. A Prades, al Baix Camp, sembla que s'ha batut el rècord del País, amb més de 160 l. En general, al Camp de Tarragona és dels llocs on ha plogut més, cap registre per sota dels 60 l. A més, ha anat plovent a poc a poc, de manera que l'aigua s'ha anat filtrant i arribarà a la capa freàtica.

Ja ho diu la dita: Al maig, cada dia un raig...a veure si és veritat.

Com que vam estar uns dies a Arbolí, vaig recuperar alguns documents dels quals ja ni me'n recordava, com per exemple la ressenya que es va fer a la revista "Cultura" de la nostra fita assolint el cim del Huayna Potosí, a Bolívia. Ho penjarem sencer, ja que té un valor sentimental molt gran, per a la nostra petita expedició.

Les fotos no es veuen massa bé, però el text és molt interessant, perquè ni jo mateix ja recordava els detalls.

De tota manera, les fotos les podem penjar en colors i així les veiem bé.

El fet de no poder ni sortir de casa va servir, entre d'altres coses, per a poder iniciar un curs de tractament d'imatges digitals amb Photoshop, un curs que feia temps que tenia clar que ens calia, però no havia tingut mai la oportunitat. De moment, sembla força interessant i aprenem moltes coses en poc temps, hi tinc moltes esperances.