Sortida pelàgica.

Interessantíssimes 24 hores viscudes amb l'associació Pelagicus; www.pelagicus.cat. 

Sortida per a censar mamífers marins i ocells pelàgics a la Mediterrània.

Com a afegitó, breu estada al parc natural de les salines d'Eivissa, mercès a la qual hem pogut observar endemismes baleàrics; la Tallareta balear, Sylvia balearica, el Capsigrany  Lanius senator badius i el Papamosques gris, Muscicapa tyrrhenica balearica. Tots ells ben vistos.

Però l'objecte principal de la sortida no era a terra, era al mar, i allí vam poder veure sobre un centenar de dofins llistats, Stenella coeruleualba, un parell dels rars dofins comuns, Delphinus delphis, tres balenes amb bec de Cuvier, Ziphius cavirostris i una tortuga babaua, Caretta caretta.

Quant a ocells, destacar les tres espècies de Virots, que és com en diuen a les balears de les baldrigues, i unes quantes espècies més no tan rares.

El temps i el menjar van acompanyar perfectament, i la cirereta va ser l'ensenyament del Ricard Gutiérrez i l'Emma Guinart, que generosament van compartir en una classe prèvia al vaixell.

A veure, de debò, assabenteu-vos de les properes edicions i no us les perdeu, realment paga molt la pena.

Cetacis a Catalunya.

Fotografies: Albert Cama

No som massa de mirar la tele, però un dels programes que sí que procurem de veure, ja que creiem que és magnífic, tant en contingut com en forma, és Thalassa. Un gran programa que t’atansa al coneixement i l’amor al mar, al nostre mar Mediterrani i a tots els mars del Món.

Doncs resulta que després d’un temps de silenci, torna Thalassa, i el darrer programa que vam poder veure, encara que només un tros, parlava justament del que volíem tractar ara: De la presència cada cop més freqüent de cetacis a casa nostra.

És clar que el programa parla de tot Catalunya, ja que per a una balena o un dofí no hi ha fronteres, i menys encara al mig del mar.

Al moll de l’ós: En aquesta època de l’any és relativament fàcil d’observar cetacis a casa nostra, òbviament més des d’un vaixell, però també fins i tot des de terra, des de la costa.

L’amic Albert Cama, doctor en biologia, ens regala fotos que ha fet justament aquesta setmana d’un rorqual comú, Balaenoptera physalus, enorme, preciós, just davant de casa seva, gairebé. Ell viu a Calafell.

Però fa quatre dies s’ha trobat un catxalot, Physeter catodon, i també una balena amb bec de Cuvier, Zuphius cavirostris. Tot això ben a prop de la costa, al que s'anomena el talús.

I això per parlar només dels grans, dels molt grans, però si parlem de dofins, és fàcil amb qualsevol sortida a mar aquests dies de veure dofins mulars, Tusiops truncatus, o també dofí llistat, Stenella coeruleoalba.

En fi, que us podeu llançar a l’aventura, no cal anar a l’altra banda del Món per a veure els nostres parents d’aigua. Sols cal superar la por al mareig i salpar amb qualsevol vaixell i endinsar-se unes quantes milles mar endins.

Fins i tot si no podem fer això, observant des d'un punt dominant de terra estant, amb binocles i telescopi cap al mar, en podrem albi

rar algun. Un bon punt, per exemple, és el balcó mirador de la platja del Torn, a Hospitalet de l'Infant.

Una experiència inoblidable, quan finalment s'assoleix.

Dofí llistat.

Un altre dofí llistat, Stenella coeruleoalba, ha avarat mort a Hospitalet de l'Infant.

Aquest presentava una enorme mossegada al baix ventre, sembla d'un animal marí força gran, tenint en compte que el dofí fa més de dos metres de llarg.

Dofins jugant.

  

Ei! Avui ha estat un dia poc profitós pel que fa a Natura, la feina cada dia és més burocràtica...què hi farem.

De tota manera, alguna alegria, encara que sigui virtual, un fantàstic vídeo de youtube ens acaba de demostrar -per si algú no ho sabia encara- que l'home no és l'únic ésser intel·ligent de la terra -bé, la dona encara més, ja ho sé, volia dir l'home com a espècie, homo sapiens.

Sols cal veure com juguen aquests dofins amb les bombolles d'aire que fan a l'aigua, són el Pep Bou però al revés.

http://es.youtube.com/watch?v=TMCf7SNUb-Q

Increïble i preciós.

La foto d'avui no pot ser de res més que d'un dofí, a la nostra mar també se'n veuen, encara que aquest no va tenir massa sort, va aparèixer mort avarat a la platja a l'embocadura del torrent de la Porquerola.