Invictes

Ahir vaig veure la pel·lícula "Invictus", dirigida per Clint Eastwood i interpretada per Morgan Freeman en el paper d'un Nelson Mandela que creu que en el rugbi, concretament guanyant el Mundial de Rugbi del 1995, trobaran un camí cap el perdó, la redempció i la unió d'un estat tan convuls com el sud-africà post-apartheid.

Em va agradar.
Potser per la història, potser perque tinc debilitat tant per l'Eastwood com per en Freeman.
Feia molt de temps que no veia una pel·lícula a la televisió, tranquilament, sense presses... (coses de tenir nens)

I el que més em va agradar va ser descobrir William Ernest Henley, un poeta anglès amic de Robert Louis Stevenson (l'autor de "L' illa del tresor") amb una gran història de superació personal que el va inspirar a escriure un poema, Invictus, que a la pel·lícula s'explica que va aconseguir que Mandela no defallís durant la seva llarga estada a la presó i també s'utilitza per esperonar un grup de gent per aconseguir la seva unió, la seva força envers un objectiu: guanyar un torneig.

Invictus, avui, em parla de la superació, de la força que tots tenim a dins, d'agafar les regnes de la nostra vida, del nostre destí i capitanejar-los.
Invictus, avui, em sembla una crida a la unió de tots els catalans.
Perque més enllà del que pugui passar a partir d'avui, la nostra ànima serà invicta.
Serem invictes, perque som els amos del nostre destí. 
Hem de ser-ho.

Més enllà de la nit que m’envolta
negra com l’abisme insondable,
jo agraeixo al Déu que sigui

per la meva ànima invicta.

Atrapat en aquest circumstancial lloc
jo mai m’he lamentat ni he plorat
Davant les punyalades que m’ha donat l’atzar,
el meu cap sagna, però no m’he prostrat.

Món enllà d’aquest lloc de fúria i llàgrimes
m’acorralen amb terror les ombres.
Però tants anys d’amenaces
em troben sense cap temor.

Ja no importa quin va ser el meu camí,
quantes culpes he acumulat.
Sóc l’amo del meu destí
sóc el capità de la meva ànima.

De Senyera a Estelada: post d'utilitat pública

Us ha passat com a mi, que ja no trobeu estelades enlloc?
Teniu una Senyera a casa, que lluïeu ben orgullosament fins ara, però avui en dia necessiteu alguna cosa més?
Doncs avui us deixo un post d'utilitat pública: com convertir una formosa Senyera en una reivindicativa Estelada!
I en pocs passos!!!

1 - Preparem el material: una Senyera (la meva a més tenia una taca estratègica que taparé), un tros de tela blau (en el meu cas restes de loneta), un tros de tela blanca, una plantilla en forma d'estrella de cinc puntes, tisores, agulles i màquina de cosir (encara que no és imprescindible, perque a mà es pot cosir fàcil i ràpidament)

2- Creem el triangle de color blau, col·locant la tela doblada per la meitat, tal com es veu a la imatge i tallant.

3- Retallem la forma de l'estrella i l'apliquem a sobre el triangle de tela blau, ben centrada.

4- Situem el triangle amb l'estrella ja cosida a la part de dalt de la Senyera, embastem o posem agulles i després cosim tot el perímetre del triangle. Posem betes per lligar la bandera si volem.

5- Admirem la nostra Estelada!!!!!

Apa doncs, espero veure moltes Estelades el dimarts!!!

Per tu ploro, Empordà.

S'està cremant la meva terra...
No tinc paraules, només el cor encongit i llàgrimes que rodolen cara avall i que voldria que poguéssin ajudar a apagar el foc...

Foto de Creatius Independents