Benvinguts al Planeta Clàudia, un indret des d'on la vida es veu amb uns altres ulls, els dels nostres petits dimoniets!
diumenge, 22 de juliol del 2012
Per tu ploro, Empordà.
S'està cremant la meva terra...
No tinc paraules, només el cor encongit i llàgrimes que rodolen cara avall i que voldria que poguéssin ajudar a apagar el foc...
Estic escoltant tota l'estona Catalunya Informació i només faig que desitjar que s'aturi el vent, que es faci més humit... A veure si els bombers poden treballar amb tots els mitjans...
El meu país és tant petit que quan el sol se'n va a dormir mai esta prou segur d'haver-lo vist. M'estimo la meva terra i esta vist que me la volen prendre per lo criminal i per decret. Penjats dels ous i al mig del foc els fill/es de puta que cremen el nostre petit paradís. Com jo vaig intentar fer dissabte sisplau camineu, correu, foteu com vulgueu però tots cap a l'anhelada llibertat. Visca Catalunya!!!!
S'està cremant la nostra terra. Els que vivim a l'altre extrem de Catalunya també ens mirem aquesta desgràcia amb el cor encongit i amb la mateixa impotència. Ànims MAIA!!
4 comentaris:
Estic escoltant tota l'estona Catalunya Informació i només faig que desitjar que s'aturi el vent, que es faci més humit... A veure si els bombers poden treballar amb tots els mitjans...
El meu país és tant petit que quan el sol se'n va a dormir mai esta prou segur d'haver-lo vist.
M'estimo la meva terra i esta vist que me la volen prendre per lo criminal i per decret.
Penjats dels ous i al mig del foc els fill/es de puta que cremen el nostre petit paradís.
Com jo vaig intentar fer dissabte sisplau camineu, correu, foteu com vulgueu però tots cap a l'anhelada llibertat.
Visca Catalunya!!!!
LES TOMBES FLAMEJANTS - Bonaventura Gasol
Fou una pàtria. Va morir tan bella,
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba un raig d'estrella
sota de cada estrella un català.
Tan a la vora del mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.
Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:
- Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
oh Pàtria de les tombes flamejants.
S'està cremant la nostra terra. Els que vivim a l'altre extrem de Catalunya també ens mirem aquesta desgràcia amb el cor encongit i amb la mateixa impotència. Ànims MAIA!!
Publica un comentari a l'entrada