Els escacs de casa

Qui guanyarà?

Blanques?.... Negres?... Kittys?

Preparant el Nadal

Tot i que el que ha passat fa que els adults no tinguem gaires ganes de celebrar Nadals ni Reis, la petita de la familia no en té cap culpa, i ella s'ho està passant pipa preparant tot per rebre aquestes festes: l'arbre, el pessebre i el tió.

El dia que vam fer l'arbre de Nadal, ens va ajudar a la seva manera, dient-nos a on anava cada boleta, cada campaneta, cada figureta... i al final, com no, va colocar ella l'Estrella de Nadal que corona l'arbre.



Amb el pessebre, la cosa va ser més tranquila, ja que el vam muntar nosaltres. És un pessebre senzill, i la idea és anar-lo fent més gran a mida que els petitons vagin creixent.
Ara bé, vam tenir la genial idea de posar-lo a l'alçada de la Clàudia, pensant que així el veuria més bé i li agradaria més... I tant que li ha agradat! I tant que el veu bé! Jo diria que massa bé i tot!



Li ha agradat tant que estigui a la seva alçada que caaada dia es dedica a... modificar-lo!
Ha decidit que sant Josep, després de més de 2000 anys d'estar amb la mateixa dona tot el sant dia devia estar una mica fart, i l'ha emparellat amb tot quisqui que corre per allà: l'oquera, l'àngel, la rentadora, el llenyataire...
També ha pensat que dins l'establia es devien avorrir molt, així que organitza trobades cumba amb els pastorets, a la vora del foc... i els Tres Reis també hi estan convidats, faltaria més!
I també deu pensar que tots passen molta gana, ja que com podeu veure a les fotos els deixa menjar i si veu que no se'l mengen ja els el dona ella mateixa!!
Ah, per cert... els porquets del pessebre han anat a parar a la cassola (devia pensar que farien un millor servei que no pas allà quiets...)



I el Tió, doncs tenir-lo a casa haig de dir que fa molt de servei. Com que "veu" tot el que fa la Clàudia, si es porta malament només li hem de dir que el tió l'està mirant... (haig de trobar alguna altra cosa, perque el Nadal s'acabarà i el Tió marxarà...)
El dia que va arribar no li va fer gaire cas, però ara cada dia l'està vigilant que es mengi tot el que li dóna i el cuida molt bé.



Ja ho veieu, el Nadal ha arribat a casa!

Quina bona compra!

Heu vist què m'he trobat dins el carro de la compra????

Camp de batalla

Calen més paraules???????

La vena artística

Ja sé que vam dir que aquest blog no seria del tipus Mireuquebéquefalescoseslanostranena... però que voleu que us digui... de vegades és inevitable.

Us presentem el primer dibuix de la Clàudia!!!!



Bé, el primer que ens ha fet a nosaltres, a casa.

Podria ser tan ridícula com una revista de nens que es dedica a psicoanalitzar nens de l'edat de la Clàudia o poc més a partir dels quatre gargots que fan... però no, em nego a pensar res més que la meva nena està ben contenta i feliç!

Això sí... la vena artística de la nena ha vingut acompanyada per la descoberta de nous suports per les seves obres d'art... que de moment ens hem d'encarregar nosaltres de fer desaparèixer

Què tindran els calaixos...

Doncs això, què tindran els calaixos que tant enamoren als nens petits?
Fins fa un temps, a casa teniem l'etern fenòmen -comú a moltes cases- dels mitjons desaparellats (se'ls menja la rentadora? existeix algun follet a les cases que es dedica a riure's de nosaltres?).
Ara ja desapareixen en parella, acompanyats de calces i samarretes varies, que després trobem a sota el llit, dins un armari de la cuina, darrera el sofà... Amb la diferència que ara sí que sabem d'on desapareixen (del calaix) i qui és el follet trapella: la Clàudia!
Quan veu que ens vestim o que hem de marxar, apa! a buscar mitjons per donar-los als papes. El que passa és que encara no té calculat que només necessitem un parell de mitjons cada un (ens en porta sis o set, cada qual més estrident), i que després s'emociona i ens treu toota la roba que pot!!
En fins...