Almenys fins que deixi de donar-li el pit a en Lluc.
I com que tinc la intenció de que la nostra relació mama-teta-fill sigui llarga i fructífera, doncs la xocolata se m'ha acabat per una bona temporada.
I tot perque al noiet no li cau gaire bé...
Ho hem comprovat empíricament: el posa com una moto!
I afegir més excitació a en Lluc no és gens recomanable.
Així que... adéu xocolata, adéu.
Perque després diguin que la lactància materna no és sacrificada...
Em perdo toooot això:
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Peeeerò a canvi...
... em dedico a fer això:
Pastís de Formatgeeeeeeee!!!!
(és que amb la lactància necessito agafar forces... hehe... i a aquest pas, quilos tambe!)