Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris videos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris videos. Mostrar tots els missatges
dijous, 24 de març del 2011
dijous, 4 de novembre del 2010
Ok Go: Això també passarà
M'agraden els Ok Go. Em diverteixen els seus vídeos (segur, segur que algun cop heu vist aquest... i potser l'heu intentat imitar i tot!) i les lletres també.
A l'últim àlbum, "Of the Blue Colour of the Sky", d'aquest 2010, hi ha una cançó que m'encanta, de la qual n'han fet dos videos diferents: un, amb un espectacular enginy mecànic (semblant a aquest de Honda, però més bèstia) i l'altre acompanyat de la prestigiosa Notre Dame Marching Band.
Tots dos són una passada.
I la lletra ens diu que "això també passarà".
Per tots els que necessitem un xic d'ànims, i especialment per la sargantaneta de la catosfera...
A l'últim àlbum, "Of the Blue Colour of the Sky", d'aquest 2010, hi ha una cançó que m'encanta, de la qual n'han fet dos videos diferents: un, amb un espectacular enginy mecànic (semblant a aquest de Honda, però més bèstia) i l'altre acompanyat de la prestigiosa Notre Dame Marching Band.
Tots dos són una passada.
I la lletra ens diu que "això també passarà".
Per tots els que necessitem un xic d'ànims, i especialment per la sargantaneta de la catosfera...
dilluns, 27 de setembre del 2010
The Girl Effect
Mireu-lo, val molt la pena el que diu i com ho diu.
Crec que a les que som mares de nenes en aquesta nostra còmoda part de món, se'ns encongeix el cor només de pensar que els podria passar a elles si ens hagués tocat viure en un altre lloc més desfavorit.
El poder de les noies.
Visiteu The Girl Effect
Crec que a les que som mares de nenes en aquesta nostra còmoda part de món, se'ns encongeix el cor només de pensar que els podria passar a elles si ens hagués tocat viure en un altre lloc més desfavorit.
El poder de les noies.
Visiteu The Girl Effect
diumenge, 25 de juliol del 2010
Abraçats a la vida
Fa poc, vaig descobrir aquest anunci que us poso més avall.
És gratificant veure com amb una idea senzilla i unes imatges gens crues, un anunci dedicat a recomanar l'ús dels cinturons de seguretat al cotxe, pot arribar a ser tan emotiu.
Sé que hi ha gent que ni amb imatges poètiques ni amb crues té prou cap com per adonar-se de la importància que té aquesta cinta que t'abraça al seient del cotxe... i en aquests temps de tant de moviment per carretera corren molt de sonats. Així que almenys vosaltres, els meus amics de la blogosfera, sigueu prudents i abraceu-vos a la vida.
Desitjo que us agradi.
És gratificant veure com amb una idea senzilla i unes imatges gens crues, un anunci dedicat a recomanar l'ús dels cinturons de seguretat al cotxe, pot arribar a ser tan emotiu.
Sé que hi ha gent que ni amb imatges poètiques ni amb crues té prou cap com per adonar-se de la importància que té aquesta cinta que t'abraça al seient del cotxe... i en aquests temps de tant de moviment per carretera corren molt de sonats. Així que almenys vosaltres, els meus amics de la blogosfera, sigueu prudents i abraceu-vos a la vida.
Desitjo que us agradi.
dilluns, 1 de febrer del 2010
The Butterfly Circus
The Butterfly Circus és un curtmetratge dirigit per Joshua Weigel i protagonitzat per Nick Vujicic.
Crec que val la pena veure'l i "perdre" vint minutets del nostre dia...
Per cert, gràcies tia Rosa per fer-me'l conèixer!
Crec que val la pena veure'l i "perdre" vint minutets del nostre dia...
Per cert, gràcies tia Rosa per fer-me'l conèixer!
dijous, 28 de gener del 2010
Greatests Hits: Black Eyed Peas
Jo em pixo amb aquesta meva filla...
Tot va començar ja fa uns dies, en què pujant al cotxe la Clàudia ens va demanar que li poséssim aquella cançó que li agrada tant.
Einnn? Quina cançó? (s'ha de tenir en compte que no disposem de ràdio-cd al cotxe, només ràdio, així "a seques", per tant, no s'accepten peticions aquí...)
Sí mama, aquella... la de gúnnai
.... ?????
Després d'una estona vam caure que podia ser aquesta dels Black Eyed Peas, i que uns dies abans vam posar a tota pastilla (és que ens posa de bon rotllo) i la vam cantar el seu pare i jo fotent uns esgarips de por (no, no som gaire agraciats cantant, la veritat...). El títol és I Gotta a feeling, però la tornada repeteix moltes vegades Good Night, d'aquí el títol de la Clàudia: gúnnai= good night.
No la vam trobar a cap emissora, i la cosa va quedar així.
Un parell de dies després, els grans ja no recordàvem l'anècdota, i estant al cotxe, amb la música baixeta, comencem a sentir la Clàudia: "is cola bi a gúnnai... is cola bi a gúnnai"... A la ràdio havien posat la cançoneta! I la tia l'estava cantant!
Vam alucinaar!
I ahir, com a orgullosa friki-mama la vaig gravarrrrrr!!!!
Aquí us ho deixo (només un trosset, no us espanteu)... Apunta maneres la noieta, eh?
Tot va començar ja fa uns dies, en què pujant al cotxe la Clàudia ens va demanar que li poséssim aquella cançó que li agrada tant.
Einnn? Quina cançó? (s'ha de tenir en compte que no disposem de ràdio-cd al cotxe, només ràdio, així "a seques", per tant, no s'accepten peticions aquí...)
Sí mama, aquella... la de gúnnai
.... ?????
Després d'una estona vam caure que podia ser aquesta dels Black Eyed Peas, i que uns dies abans vam posar a tota pastilla (és que ens posa de bon rotllo) i la vam cantar el seu pare i jo fotent uns esgarips de por (no, no som gaire agraciats cantant, la veritat...). El títol és I Gotta a feeling, però la tornada repeteix moltes vegades Good Night, d'aquí el títol de la Clàudia: gúnnai= good night.
No la vam trobar a cap emissora, i la cosa va quedar així.
Un parell de dies després, els grans ja no recordàvem l'anècdota, i estant al cotxe, amb la música baixeta, comencem a sentir la Clàudia: "is cola bi a gúnnai... is cola bi a gúnnai"... A la ràdio havien posat la cançoneta! I la tia l'estava cantant!
Vam alucinaar!
I ahir, com a orgullosa friki-mama la vaig gravarrrrrr!!!!
Aquí us ho deixo (només un trosset, no us espanteu)... Apunta maneres la noieta, eh?
dimarts, 5 de gener del 2010
"A pale blue dot" de Carl Sagan
Tinc una amiga que aprecio molt. No ens coneixem gaire en persona, però sabem coses l'una de l'altra que potser no hem dit a gaire ningú. No vivim gaire lluny, però ens hem vist molt poquet; en canvi ens hem escrit molt. No és una amiga d'infància, però em sento més propera a ella que de molta altra gent que conec de fa molt temps.
Aquesta amiga, fanàtica de Sagan, em va fer un regal preciós ara fa un temps, i des d'aquí el comparteixo amb vosaltres.
Aquesta amiga, fanàtica de Sagan, em va fer un regal preciós ara fa un temps, i des d'aquí el comparteixo amb vosaltres.
divendres, 1 de gener del 2010
Discurs d'Any Nou del rei... de casa
És el Rei... de casa (la Reina en aquest cas no és "consorte", sinò germana).
I se l'entén quasi tan bé com a l'altre...
:-D
MOLT BON ANY A TOTS!!!!
I se l'entén quasi tan bé com a l'altre...
:-D
MOLT BON ANY A TOTS!!!!
dimecres, 16 de desembre del 2009
Bohemian Rapsody... versió "Muppets"
Els meus ídols junts, finalment: Queen i "The Muppets".
Genials, hehe
(en Lluc flipa!)
Genials, hehe
(en Lluc flipa!)
dimarts, 3 de novembre del 2009
Què és això?...
Ja fa unes setmanes que vaig veure aquest curt de Constantin Pilavios per primer cop, a través d'El Blog Alternativo, i no deixo de pensar-hi.
Suposo que tant el fet de tenir per una banda la meva nonna que ja no em reconeix i per l'altra la meva nena gran que em "taladra" cada dia a preguntes, fa que no em pugui treure del cap aquesta petita història, que ens recorda que un dia tots hem sigut infants i que tard o d'hora també envellirem...
Desitjo que us agradi...
Suposo que tant el fet de tenir per una banda la meva nonna que ja no em reconeix i per l'altra la meva nena gran que em "taladra" cada dia a preguntes, fa que no em pugui treure del cap aquesta petita història, que ens recorda que un dia tots hem sigut infants i que tard o d'hora també envellirem...
Desitjo que us agradi...
dissabte, 15 d’agost del 2009
El primer crit
Segons explica una llegenda del Talmud,
quan neix un nen encara posseeix tot el saber
que ha acumulat en les seves vides anteriors.
És llavors quan apareix un àngel
i li mana de mantenir aquest saber en secret.
L'àngel posa el seu dit sobre el seu llavi
i en aquest instant precís el nadó oblida tot
per iniciar el camí de la vida.
Del gest de l'àngel en queda un rastre:
el petit forat que dibuixa una fossa
entre el nostre llavi superior
i la base del nas.
Llavors el nadó només pot fer una cosa:
deixar anar el seu primer crit
quan neix un nen encara posseeix tot el saber
que ha acumulat en les seves vides anteriors.
És llavors quan apareix un àngel
i li mana de mantenir aquest saber en secret.
L'àngel posa el seu dit sobre el seu llavi
i en aquest instant precís el nadó oblida tot
per iniciar el camí de la vida.
Del gest de l'àngel en queda un rastre:
el petit forat que dibuixa una fossa
entre el nostre llavi superior
i la base del nas.
Llavors el nadó només pot fer una cosa:
deixar anar el seu primer crit
Le Premier Cri és un documental francès de l'any 2007, guardonat amb multituda de premis internacionals, que ens ensenya mitjançant pura poesia visual (amb una fotografia impressionant, un guió excel·lent i una banda sonora preciosa) la història de 10 naixements a 10 llocs completament diferents entre ells geogràfica i culturalment: Índia, Sibèria, Japó, Vietnam, Nigèria, Tanzània, Brasil, Mèxic, Estats Units i França. Tots els parts succeïren el 26 de març de 2006, coincidint amb un eclipse solar.
Aquest documental posa de manifest els contrastos entre diferents móns, terres, pobles i cultures, i ens mostra els màgics primers instants de la vida, la força dels naixements en llocs i de maneres tan diferents.
Us el recomano moltíssim.
No sé si a Espanya l'han arribat a estrenar (m'estranyaria, ja que sembla que això no es porta en aquest país...), i tampoc he trobat cap versió subtitulada.
El podeu trobar en francès i anglès, però crec que l'idioma en aquest documental no suposa cap barrera.
Aquí us deixo el trailer.
diumenge, 9 d’agost del 2009
Pluja
Aquests dies de tanta calor, escoltar un xic de pluja pot compensar, no?
Realment curiós...
(trobat a El Blog Alternativo, un blog molt interessant, de debó, us el recomano!!!)
(Aquest post el tenia programat. Sembla que les tempestes han arribat a Catalunya... però aquí no, o sigui que com que m'agrada, l'he publicat igualment ;-D )
Realment curiós...
(trobat a El Blog Alternativo, un blog molt interessant, de debó, us el recomano!!!)
(Aquest post el tenia programat. Sembla que les tempestes han arribat a Catalunya... però aquí no, o sigui que com que m'agrada, l'he publicat igualment ;-D )
dijous, 2 de juliol del 2009
Puc veure el teu halo...
No sé si són les hormones, si és la barreja de felicitat i enyorança que sento (felicitat per tenir en Lluc als meus braços i enyor de ja no sentir-lo dins meu), si és la tristor que ha tornat... però aquests dies el meu pensament vola sovint cap al meu pare.
No puc evitar de pensar en ell quan venia a veure cada dia a la Clàudia, i em costa fer-me a la idea de que no farà el mateix amb en Lluc, que no li portarà infinitat de contes, joguines dels vint duros o un senzill espantasogres per jugar.
No puc evitar enyorar-lo. Miro en Lluc i penso en com li hagués agradat tenir un altre nét, ara un nen... i no va arribar ni a saber-ho.
No puc evitar de veure'l al llit de l'hospital, enfadat i de mal humor perque no pot respirar ni dormir, rient perque li ha fotut un moc a alguna enfermera, trist perque sap el que li espera... sedat i deixant de respirar just en el moment que el seu cos ha dit prou.
Encara ara em trobo pensant que l'haig de trucar per dir-li que en Lluc s'ha engreixat molt, que la Clàudia li està cantant una cançó, que vingui a veure'l, que ara està despert... i em trobo amb el telèfon a la mà, trucant a algú que ja no hi és.
De vegades penso que està més a prop meu del que crec.
Vull pensar que és aquí, al meu costat, mirant-se en Lluc mentre li dono el pit, o mentre l'acarono.
Vull notar la seva presència en un alè d'aire que fa que en Lluc somrigui en somnis.
Vull veure la seva llum dins la nina dels ulls del meu fill quan em mira mentre mama la meva llet.
Vull percebre el seu halo en la primera claror del dia que contemplo cada matí des del sofà amb en Lluc en braços.
Aquests dies sona molt per la radio una cançó que m'agrada molt, moltíssim. Una cançó que m'emociona i des del primer dia que la vaig sentir fa que automàticament pensi en el meu pare.
És Halo de Beyoncé, una cantant que no m'entusiasma especialment, però que amb aquesta cançó em fa tremolar d'emoció.
Una de les definicions de halo, en anglès i també en català, és "cercle lluminós irisat que envolta un cos lluminós", una aura, vaja.
Un fragment de la cançó diu així:
Per tot arreu on miro
m'envolta la teva abraçada.
Puc veure el teu halo,
saps que és la meva salvació.
Tu ets tot el que necessito i més.
Puc veure el teu halo,
prego perque no s'esvaeixi...
Us deixo el video amb la cançó, perque la gaudiu vosaltres també.
Espero que us faci recordar algú estimat i que per vosaltres sigui menys trista que per mi.
No puc evitar de pensar en ell quan venia a veure cada dia a la Clàudia, i em costa fer-me a la idea de que no farà el mateix amb en Lluc, que no li portarà infinitat de contes, joguines dels vint duros o un senzill espantasogres per jugar.
No puc evitar enyorar-lo. Miro en Lluc i penso en com li hagués agradat tenir un altre nét, ara un nen... i no va arribar ni a saber-ho.
No puc evitar de veure'l al llit de l'hospital, enfadat i de mal humor perque no pot respirar ni dormir, rient perque li ha fotut un moc a alguna enfermera, trist perque sap el que li espera... sedat i deixant de respirar just en el moment que el seu cos ha dit prou.
Encara ara em trobo pensant que l'haig de trucar per dir-li que en Lluc s'ha engreixat molt, que la Clàudia li està cantant una cançó, que vingui a veure'l, que ara està despert... i em trobo amb el telèfon a la mà, trucant a algú que ja no hi és.
De vegades penso que està més a prop meu del que crec.
Vull pensar que és aquí, al meu costat, mirant-se en Lluc mentre li dono el pit, o mentre l'acarono.
Vull notar la seva presència en un alè d'aire que fa que en Lluc somrigui en somnis.
Vull veure la seva llum dins la nina dels ulls del meu fill quan em mira mentre mama la meva llet.
Vull percebre el seu halo en la primera claror del dia que contemplo cada matí des del sofà amb en Lluc en braços.
Aquests dies sona molt per la radio una cançó que m'agrada molt, moltíssim. Una cançó que m'emociona i des del primer dia que la vaig sentir fa que automàticament pensi en el meu pare.
És Halo de Beyoncé, una cantant que no m'entusiasma especialment, però que amb aquesta cançó em fa tremolar d'emoció.
Una de les definicions de halo, en anglès i també en català, és "cercle lluminós irisat que envolta un cos lluminós", una aura, vaja.
Un fragment de la cançó diu així:
Per tot arreu on miro
m'envolta la teva abraçada.
Puc veure el teu halo,
saps que és la meva salvació.
Tu ets tot el que necessito i més.
Puc veure el teu halo,
prego perque no s'esvaeixi...
Us deixo el video amb la cançó, perque la gaudiu vosaltres també.
Espero que us faci recordar algú estimat i que per vosaltres sigui menys trista que per mi.
divendres, 12 de juny del 2009
Eooooo, que et sentoooo
Per qui ha viscut un embaràs, tant en carn pròpia com d'algú molt i molt proper, el fet de poder veure els moviments d'un nen a la panxa de la seva mare sempre és una experiència excitant.
Recordo que la Clàudia es movia moltíssim, i ja a la recta final jugava a patalejar les meves costelles flotants d'una manera força bèstia i quasi dolorosa.
En Lluc s'ha mogut moltíssim des del començament (de fet el vaig notar molt abans que a la Clàudia) i no para. Encara ara, que ja no falta res perque surti, m'emociona veure com m'apreta la panxa, com respon als estímuls, com em pateja... (sí, sona un xic masoca però és així...)
És força complicat gravar com es mou la panxa, almenys en el meu cas, perque sembla que tingui un sisè sentit i a la que poso la càmera a gravar, el tio para en sec. L'altre dia vaig aconseguir-ho gràcies a la Clàudia i la seva veueta angelical (jeje), doncs en Lluc reacciona molt a la veu de la seva germaneta.
Sé que hi ha gent que no ha viscut mai un embaràs, i no ha vist mai moure's una panxa enorme... per això vull compartir aquests pocs segons de vídeo amb vosaltres. No és gran cosa, perque dura molt poquet i a sobre el tio no és que s'hi esforci gaire, però crec que es veu prou bé com perque el pogueu gaudir (ara bé, imagineu-vos aquest terrabastall multiplicat per tres i durant moltes hores al dia... aquest és el ball d'en Lluc)
Us heu de fixar al cantó dret de la panxa, just després que la Clàudia parli, d'acord?
Recordo que la Clàudia es movia moltíssim, i ja a la recta final jugava a patalejar les meves costelles flotants d'una manera força bèstia i quasi dolorosa.
En Lluc s'ha mogut moltíssim des del començament (de fet el vaig notar molt abans que a la Clàudia) i no para. Encara ara, que ja no falta res perque surti, m'emociona veure com m'apreta la panxa, com respon als estímuls, com em pateja... (sí, sona un xic masoca però és així...)
És força complicat gravar com es mou la panxa, almenys en el meu cas, perque sembla que tingui un sisè sentit i a la que poso la càmera a gravar, el tio para en sec. L'altre dia vaig aconseguir-ho gràcies a la Clàudia i la seva veueta angelical (jeje), doncs en Lluc reacciona molt a la veu de la seva germaneta.
Sé que hi ha gent que no ha viscut mai un embaràs, i no ha vist mai moure's una panxa enorme... per això vull compartir aquests pocs segons de vídeo amb vosaltres. No és gran cosa, perque dura molt poquet i a sobre el tio no és que s'hi esforci gaire, però crec que es veu prou bé com perque el pogueu gaudir (ara bé, imagineu-vos aquest terrabastall multiplicat per tres i durant moltes hores al dia... aquest és el ball d'en Lluc)
Us heu de fixar al cantó dret de la panxa, just després que la Clàudia parli, d'acord?
dimecres, 10 de juny del 2009
Lactància materna: no apte per menors???
El mes passat les associacions Criar con el corazón, El parto es nuestro, Via Làctea, Amamantar Asturias i Mamilactancia van difondre un vídeo promocional sobre els beneficis de la lactància materna, Nada como mamá. Nada como mamar, el qual ha estat realitzat i interpretat de manera altruïsta per productores, càmares, intèrprets, etc.
El vídeo és aquest.
Us poso la transcripció del que diu :
¿Si te dijera que han sacado una nueva fórmula que aumenta las defensas de tu bebé?
¿Se la darías?
¿Si te dijera que podemos tener alimento gratis para los primeros seis meses de tu bebé?
¿Me creerías?
¿Si te dijera que una empresa ha patentado un envase que mantiene la comida lista las 24 horas del día conservando todas sus propiedades?
¿Lo comprarías?
Un cop heu vist el video... us sembla que fereix sensibilitats? Que pot representar un perill per la ment d'un menor d'edat? Que està a la alçada del "porno"?
Doncs sembla que pels responsables del YouTube sí, ja que quan vols veure aquest video apareix un missatge advertint que el contingut pot ser inapropiat, i per veure'l has de confirmar que ets major de 18 anys.
Crec que és un exercici d'hipocresia enorme, doncs al Youtube et pots trobar imatges de violència, mort i destrucció sense haver de buscar gaire i sense haver de certificar res... en canvi un fet natural, sa i bonic com la lactància materna és qualificat d'inapropiat...
Algú troba sentit a això?
El vídeo és aquest.
Us poso la transcripció del que diu :
¿Si te dijera que han sacado una nueva fórmula que aumenta las defensas de tu bebé?
¿Se la darías?
¿Si te dijera que podemos tener alimento gratis para los primeros seis meses de tu bebé?
¿Me creerías?
¿Si te dijera que una empresa ha patentado un envase que mantiene la comida lista las 24 horas del día conservando todas sus propiedades?
¿Lo comprarías?
Esa fórmula existe. Ese alimento existe. Esa empresa existe.
La leche materna es el mejor alimento para tu bebé. Se adapta a todas sus necesidades, aumentando su sistema inmunológico. Y además, es gratis.
Nada como mamá. Nada como mamar.
Un cop heu vist el video... us sembla que fereix sensibilitats? Que pot representar un perill per la ment d'un menor d'edat? Que està a la alçada del "porno"?
Doncs sembla que pels responsables del YouTube sí, ja que quan vols veure aquest video apareix un missatge advertint que el contingut pot ser inapropiat, i per veure'l has de confirmar que ets major de 18 anys.
Crec que és un exercici d'hipocresia enorme, doncs al Youtube et pots trobar imatges de violència, mort i destrucció sense haver de buscar gaire i sense haver de certificar res... en canvi un fet natural, sa i bonic com la lactància materna és qualificat d'inapropiat...
Algú troba sentit a això?
divendres, 8 de maig del 2009
Petarda culé (crackoviana, off course)
A casa no ens perdem els dilluns al vespre el Crackòvia, ni la Clàudia, que s'ha convertit en una fan més!
Tant, que uns dies després que emetessin el gag de la cançó del triplet, vaig descobrir la Clàudia cantant una pseudo-versió de la cançoneta, i clar, la vam gravar!
Hem de dir que és una versió lliure, ja que ella diu "Copa, vino i Champions..."... esperem que no vulgui dir que la lliga queda fora... nooooooo!!!
Assumpta, aquest és un regalet per tú, guapa!
Tant, que uns dies després que emetessin el gag de la cançó del triplet, vaig descobrir la Clàudia cantant una pseudo-versió de la cançoneta, i clar, la vam gravar!
Hem de dir que és una versió lliure, ja que ella diu "Copa, vino i Champions..."... esperem que no vulgui dir que la lliga queda fora... nooooooo!!!
Assumpta, aquest és un regalet per tú, guapa!
dimecres, 15 d’abril del 2009
El teu llit, el millor lloc del món...
No m'agrada posar videos publicitaris, però avui m'han enviat aquest i he decidit posar-lo al blog per ensenyar-vos-el.
És de la casa de matalassos Flex, i el missatge que ens dóna és que el llit pot ser el lloc més important de la teva vida.
Com? Mostrant-nos com hi pot néixer una nena.
És un video molt senzill, emotiu i tendre, gens visceral (en els seus múltiples significats) i en el qual no hi ha res fora de to o que pugui ofendre a ments rígides o encarcarades.
A mi m'emociona especialment, per diferents motius: perquè jo volia un part així en aquest segon embaràs però no podrà ser, perquè trobo que tant l'empresa com l'agència publicitària (Sra. Rushmore, no deixeu de visitar la seva web, és senzillament genial) són molt valentes de mostrar un fet tant natural i alhora tan tabú com el part, i a més a casa, perquè veure néixer un infant sempre m'emociona...
Les imatges de l'anunci són reals, és el naixement del segon fill (una nena, la Waira) d'una parella de Barcelona. A més de diferents versions de l'anunci, s'ha fet un documental en el qual els pares i la llevadora que els va atendre expliquen l'experiència. Aviat estarà tot disponible a la nova web de Flex, i al Youtube ja en podeu veure extractes.
Aquí us el deixo.
Espero que us agradi...
(no deixa de ser un spot publicitari, ho sé... però sempre n'hi ha que et deixen una emprempta especial...)
És de la casa de matalassos Flex, i el missatge que ens dóna és que el llit pot ser el lloc més important de la teva vida.
Com? Mostrant-nos com hi pot néixer una nena.
És un video molt senzill, emotiu i tendre, gens visceral (en els seus múltiples significats) i en el qual no hi ha res fora de to o que pugui ofendre a ments rígides o encarcarades.
A mi m'emociona especialment, per diferents motius: perquè jo volia un part així en aquest segon embaràs però no podrà ser, perquè trobo que tant l'empresa com l'agència publicitària (Sra. Rushmore, no deixeu de visitar la seva web, és senzillament genial) són molt valentes de mostrar un fet tant natural i alhora tan tabú com el part, i a més a casa, perquè veure néixer un infant sempre m'emociona...
Les imatges de l'anunci són reals, és el naixement del segon fill (una nena, la Waira) d'una parella de Barcelona. A més de diferents versions de l'anunci, s'ha fet un documental en el qual els pares i la llevadora que els va atendre expliquen l'experiència. Aviat estarà tot disponible a la nova web de Flex, i al Youtube ja en podeu veure extractes.
Aquí us el deixo.
Espero que us agradi...
(no deixa de ser un spot publicitari, ho sé... però sempre n'hi ha que et deixen una emprempta especial...)
dimecres, 8 d’abril del 2009
Greatest Hits : "Tenía tanto..."
Fa uns mesos, aquest post de la Clàudia cantant una nadala va tenir un èxit aclaparador.
Avui us presento el que serà segurament un altre èxit del Planeta Clàudia: la versió, amb (atenció) el micròfon-llanterna inclòs, de la cançó dels Nena Daconte "Tenía tanto".
És estrany, però aquesta cançó em provoca sentiments contradictoris.
Va començar a sonar amb moltíssima força quan el meu pare estava hospitalitzat, i ja aleshores quan la sentia jo em posava a plorar, sabent el que s'acostava...
A la Clàudia li encantava, i continua encantant-li, i la cantavem sovint, com per exorcitzar els mals moments que estavem passant, ja que tot i ser una cançó que parla d'una pèrdua transmet molt d'optimisme.
Quan l'escolto, no puc evitar de pensar en el meu pare, i quan la canta la Clàudia encara m'emociono més. M'agrada pensar que li canta al seu avi, tot i que sé que no és així... però mira...
És que és tan bèstia la semblança de la lletra de la cançó amb els meus sentiments... brrrrr
Prometo guardarte en el fondo de mi corazón
Prometo acordarme siempre de aquel raro diciembre
Prometo encender en tu día especial una vela
y soplarla por ti...
Prometo no olvidarlo nunca
Tenia tanto que darte
Tantas cosas que contarte
Tenia tanto amor,
guardado para ti...
Avui us presento el que serà segurament un altre èxit del Planeta Clàudia: la versió, amb (atenció) el micròfon-llanterna inclòs, de la cançó dels Nena Daconte "Tenía tanto".
És estrany, però aquesta cançó em provoca sentiments contradictoris.
Va començar a sonar amb moltíssima força quan el meu pare estava hospitalitzat, i ja aleshores quan la sentia jo em posava a plorar, sabent el que s'acostava...
A la Clàudia li encantava, i continua encantant-li, i la cantavem sovint, com per exorcitzar els mals moments que estavem passant, ja que tot i ser una cançó que parla d'una pèrdua transmet molt d'optimisme.
Quan l'escolto, no puc evitar de pensar en el meu pare, i quan la canta la Clàudia encara m'emociono més. M'agrada pensar que li canta al seu avi, tot i que sé que no és així... però mira...
És que és tan bèstia la semblança de la lletra de la cançó amb els meus sentiments... brrrrr
Prometo guardarte en el fondo de mi corazón
Prometo acordarme siempre de aquel raro diciembre
Prometo encender en tu día especial una vela
y soplarla por ti...
Prometo no olvidarlo nunca
Tenia tanto que darte
Tantas cosas que contarte
Tenia tanto amor,
guardado para ti...
dijous, 26 de març del 2009
Com fer un nen...
Ja us asseguro jo que si fos tan fàcil i ràpid... he, he, he...
M'ha agradat i us el poso!
M'ha agradat i us el poso!
dimarts, 10 de febrer del 2009
Gràcies pel gorro, Aurora!
La nostra amiga Aurora ens ha enviat des d'Eslovènia un gorro de llana per la Clàudia fet a mà per ella.
A la Clàudia (i als papes també, que consti) li ha fet una il·lusió terrible, i com que no se'l treia ni per estar per casa, hem decidit fer-li un vídeo per donar-li les gràcies ben efusivament!!!!
Segur que el veurà d'aquí uns dies, perque ara estan gaudint d'unes merescudíssimes vacances...
Aquí el tens, un petonàs!
A la Clàudia (i als papes també, que consti) li ha fet una il·lusió terrible, i com que no se'l treia ni per estar per casa, hem decidit fer-li un vídeo per donar-li les gràcies ben efusivament!!!!
Segur que el veurà d'aquí uns dies, perque ara estan gaudint d'unes merescudíssimes vacances...
Aquí el tens, un petonàs!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)