10 de maig 2010

SORITA DE LLITERA


Aquest dissabte aprofitem l’excusa que els mentiròlegs pronostiquen el millor temps de tot Catalunya cap a ponent per fer una bona quilometrada i anar a descobrir Sorita, a la comarca de la Llitera, ja a Aragó. Després de dues hores de viatge el sol brilla per la seva absència i fot un airet més propi de principis de març que no pas de mitjans de maig. Sort que a mesura que va transcorrent el dia els núvols van minvant i acabem amb un bon sol.
Gemma a Dios de boira (6b) i Óscar a Rayos y truenos (6a)
Els intrèpids viatgers som 4: Óscar, Gemma, Nesa i jo mateix. L’escola ens ha agradat força: bona roca, bones vies, bon equipament i entorn agradable i tranquil. Per posar-li algun inconvenient trobem que alguns trams de paret tenen força liquen, si més no al sector “Comando Zurita” que és el que triem, tot i que es nota que els equipadors han fet una intensa labor de neteja.
La feina del dia per part meva ha estat:

-Rayos y truenos, 6a, 25m, (**): Bona via, llarga i força variada: fissures i plaques. No li poso tres estrelles per l’excés de liquen que té a la part superior.
Nesa en aquesta via

-Dios de boira, 6b, 25m, (**): Molt similar, però amb una part final més vertical i fina.
-Fragati rock, 6b, 20m, (**). Aquesta ja em costa més. Molt vertical i fina. Hi ha força foradets, però la majoria són roms i moltes vegades el truc és fer pinça agafant-ne dos.
-Jabalí, 7a+, 25m, (***): Tot i que he començat el dia sense gaire motivació per un encostipat que arrossego i perquè fa dies que no escalo a tope, la Gemma em convenç perquè provi aquesta via. Ella l’acaba de fer en tope rope i creu que és un 7a+ assequible. Pos vinga som-hi, primer intent a vista a un 7a+! La via comença amb una preciosa placa vertical de calcari taronja amb els forats justos (en nombre i en mida!) per anar tirant fins a sota un sostre on ja arribes ben cuit. Per superar el sostre cal tibar de valent de cantos petits però vius i el problema és com pujar els peus. Conscient que estic davant l’oportunitat de la meva vida i que si faig aquest pas ja tinc la via li foto amb tota la ràbia concentrada als dits però sóc incapaç d’aguantar tres moviments seguits amb aquests minicantos i els peus “pendulant”,...voladeta i el 7a+ haurà d’esperar!
Ara és el torn de la Gemma que l’encadena amb aparent facilitat i elegància tot i que ella jura que al pas del sostre li ha anat d’un pel...
Jo mateix en aquesta via

-La perra de la Laia, 6a+, 25m. (***): Excel·lent via amb una mica de tot: diedres, fissures i plaques
-La fisura, 6b, 20 m, (**): Fa 100% honor al seu nom. Només per amants del tema (...i jo ho sóc, jejeje).
Jo mateix al pas clau de la fisura

Bé, tot i la quilometrada, segur que tornarem a Sorita perquè ens han quedat ganes de provar el Sector Curiós que també es veia molt guapo.

Ressenyes:
-A la revista Vèrtex 222
-A
lanochedelloro.com
Un escalador francés a Tres rasteres (6b)

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola a tot,
D'acord en quan al sector, llàstima que el sol no ens va acompanyar mes estona!
Jo, tot i la manca de forma, vaig quedar molt satisfet després de la lluita amb "la perra de la Laia". A més a més, retrobar-me en una jornada d'escalada amb vosaltres, em va omplir d'alegria (llàstima de la absència del Pol!).

Una abraçada molt forta nois

Óscar

Jaumegrimp ha dit...

Pere, aquest 7a+ el tens apunt! molt bones les fotos.

Gemma ha dit...

Tot i la quilometrada, va valdre la pena, ja ho crec! Estic d'acord que tornarem a fer-hi una visita...
I el 7a+ el tens a punt a punt, segur que el proper cop l'ecnadenes, només cal que hi posis una mica més de ràbia ;)

Mingo ha dit...

Enhorabona per l'activitat. Pel que he vist al blog de la nochedelloro, això està per la Baells. És el poble que hi ha quan puges a la vall d'Aran abans del portet de Saganta?

Pietro ha dit...

Correcte Mingo, Sorita (Zurita en castellà) pertany al municipi de Baells, uns 10 km. després d'Alfarràs direcció la Vall d'Aran.

Pol Cruells ha dit...

Que forts que esteu!