COSTA BLANCA 3 : SERRA DE TOIX

SERRA DE TOIX (30.12.06 i 02.01.07)
La tercera i última entrega de la Costa Blanca la dedicaré a la Serra de Toix. Aquest és un altre dels llocs que per si sol recompensa el viatge fins a la Costa Blanca,...i si no que els hi preguntin als anglesos i alemanys que omplen aquesta escola i es torren al sol bocabadats amb el que tenim aquí en ple hivern.
La Serra de Toix és un promontori rocós que s’endinsa dins el mar i separa la badia de Calp al nord, de la d’Altea al sud. Les vistes sobre aquesta última badia són impressionants i si ens quedem fins a la posta de sol tindrem un bon espectacle per acabar el dia. A més dels escaladors, també és un lloc sovintejat pels parapentistes.

Vistes de Benidorm des de la Serra de Toix

Des del punt de vista de l’escalada és una altra de les escoles estrella de la Comunitat Valenciana; sumant les vies de Mascarat que està a tocar tenim un total de 200 vies, de fins a 350 metres, tot i que predominen les de 1 i 2 llargs.
Tenim vies a totes les orientacions, però on n’hi ha més és a la cara sud. L’equipament és molt variat, des de clàssic (pitons, ponts de roca, etc.) fins a químics i la majoria de vies d’esportiva estan ben equipades, tot i que les assegurances acostumen a allunyar bastant. Això però, no és massa problema ja que podem reforçar l’equipament tant com vulguem amb bagues per a ponts de roca i friends/tascons.
Per posar algun inconvenient a la zona dir que no podrem evitar el soroll de la civilització; ben a prop tenim la nacional, l’autopista i la via de tren. També un munt de línies elèctriques i urbanitzacions (algunes de gust dubtós).


Nesa al quadrat a Black Route II (5),...i més Nesa a 4 You (6a)
A Toix hi anem 2 dies i fem:
A Toix Oest (30.12.06):

• Black Route II: 5, 36m.
  
• Renov: 5, 50m. La Nesa la fa tota de primera!


• Red Route I: 6a+, 44m. Grau estratosfèric,...a mi em sembla com a mínim 6b+, i les assegurances són una mica velles. No l’encadeno, haig de fer uns quants descansos.

A Toix Placa Superior (02.01.07):

• Heti: 4+, 30m.


• Johanna: 5, 28m.


• Heaven Is: 5+, 28m.


• 4 you: 6a, 26m. Primer a tibar de dits i a dalt de tot adherència i pas llarg


• No name: 6a+, 20m. Molt fàcil pel grau. Adherència però amb bastants cantos.


• Thalia: 6b+, 20m. Me l’equipo al baixar de l’anterior (...amb algun escalestric per solucionar els alejes). Al final també resulta fàcil pel grau.
  
  
  Guiri a la megaclàssica Renov (5 a Toix Oest) i Nesa a Thalia (6b+ a Toix Placa)

Atenció, la notícia del dia és que la Nesa les fa totes de primera, excepte el 6b+.

Segur que tornarem!...ens han quedat moltes escoles per visitar i moltes vies per fer a les que hem visitat.

Situació de totes les escoles visitades

COSTA BLANCA 2 : RECONCO I FORADÀ

En aquest segon article dedicat a la Costa Blanca us parlaré de Reconco i Foradà. Són dues escoles situades a l'interior de la província d'Alacant, als voltants del poble de Castalla. Tot i estar a uns 70 Km. de Benidorm s'hi accedeix molt ràpidament a través d'una autovia. Així que la qualitat d'aquestes zones, bé que es mereix 45 minuts de viatge. A més, es tracta de dues escoles una mica al marge dels circuits dels guiris, i per tant molt més tranquil·les que les de la costa.

Castalla des de Reconco i detall de l'equipament d'aquesta escola amb els noms de les vies a la primera xapa.

RECONCO (29.12.06)

Paret de Reconco
Reconco és una petita escola amb una trentena de vies, totes elles llargues i molt bones. Està situada en un cingle dominant l’àmplia vall d’Onil, Castalla i Ibi, completament orientat al sud. La roca és calcari d’una qualitat excepcional, força abrasiva, des de inclinada amb forats i llastres cantelludes a vertical amb petites preses tipus gota d’aigua. Les vies van dels 20 als 50 metres i amb graus molt ben repartits del 4 al 7b, totes perfectament equipades pel C.M. de Castalla. Per primer i únic dia d'aquestes minivacances estem sols a la paret!...llàstima del soroll que fan els camions i excavadores d'una mena de pedrera que hi ha a baix a la vall. Fem:
· Desconeguda (L1) : 5, 25m. Adherència d’entrada i després de canto a canto.
· Sexta (L1): 6a, 25m. Més del mateix, però més fina i amb passos llargs.
· Dit Làser: 6a+, 28m. ...i encara més fina i més llargs!
· Fama de Fuga (L1): 4, 20m.
· Sense Por : 5, 18m.
· Central: 5+, 22m. Diedre fisurat en forma de mitjalluna espectacular ! (foto a l'esquerra)
· Ruda (L1): 6b, 22m. Fina, fina i per acabar amb els dits destrossats...però que guapa!

LA FORADÀ (31.12.06)

Escola situada força a l’interior, prop de Castalla, i a 1100 metres d’alçada a la Serra del Maigmo. Per arribar-hi hem de passar el Coll de Xorret de Catí, famós als ambients ciclistes per les seves rampes del 20%.

La Foradà, sector Goteta. Paisatge i roca espectaculars...
La zona d’escalada és una barra rocosa calcària que emergeix del bosc, orientada d’est a oest, amb vies a les dues cares nord i sud (en total unes 120 vies). Com acostuma a passar les de la cara nord són bastant més difícils, mentre que a la cara sud predominen els graus mitjos-baixos. La roca és calcària molt abrasiva, amb molts forats cantelluts i preses tipus gota d’aigua. També hi ha zones semblants a Vilanova de Meià i d’altres d’adherència. Tota de qualitat excepcional, com a totes les escoles que hem visitat. Una diferència respecte les altres escoles, és la tranquil·litat i el silenci que s’hi respira, al estar més lluny dels grans nuclis turístics.
A pesar de l’alçada, un dia més escalem en màniga curta o amb el pit a l’aire directament. Ens embutxaquem:
Cursileria: 4, 14m.
Pilar: 5, 16m.
Fama de gos: 5+, 16m.
Freire sin aceite: 6a, 16m.
Mujer furtiva: 6a+, 16m.
Chorro sin agua: 6a, 16m.
Mama Ukri: 6b, 16m.
Plutga (variant sortida directa): 6b/6b+?

...i la lluna que tampoc es vol perdre la festa!
El dia ha estat fantàstic, però acaba amb sorpresa final no tant fantàstica. Quan arribem a Benidorm, ens adonem que ens hem deixat la guia allà. Decideixo agafar el cotxe i el frontal i anar-la a buscar,...30 € són 30 € tu ! i a més sense guia estem perduts,...encara volem escalar un parell de dies més. Així que em toca fer 150 km. extres i una excursioneta nocturna. Lògicament a l’hora de les campanades estic KO i no aconsegueixo menjar els 12 grans de raïm.

COSTA BLANCA 1 : SELLA

Finestrat i el Puig Campana / Golf d'Altea

És de sobres conegut que la Costa Blanca és un paradís del turisme de sol i platja i dels jubilats de tot Europa. El que ja no és tan conegut és que també ho és pels escaladors i excursionistes. Aquesta terra està ratllada per multitud de serralades que tot i no destacar per la seva alçada si que ho fan pel seu relleu complex i abrupte. A més, entre totes aquestes muntanyes destaquen especialment els aquí anomenats penyals , immenses moles de roca escarpada com el Puig Campana, el Peñon del Divino, el Cabeçó d’Or i el famós Penyal d’Ifach que s’endinsa dins el mar com una proa.


Dos moments del Penyal d'Ifach : matí i vespre

Aquests penyals constitueixen per si sols objectius predilectes dels escaladors, però a més, als seus peus hi trobem quilòmetres i quilòmetres de cingleres menys altes, que constitueixen un paradís per l’escalada esportiva. Són zones amb la majoria de les vies orientades al sud, i per tant, un bon lloc per escalar-hi a l’hivern. Això molt bé que ho saben els escaladors d’arreu d’Europa, especialment anglesos, francesos i alemanys que omplen els sectors més clàssics durant aquestes dates. No és d’estranyar doncs, que la millor guia de la zona sigui “Costa Blanca” de l’editorial anglesa RockFax.

La guia de RockFax i el Puig Campana

Nosaltres hem triat com a base d’operacions Benidorm, la ciutat amb més gratacels que he vist mai, això si, sembla que competeixin en alçada i vulgaritat, fins i tot els més recents, que tot i intentar aparentar modernitat, només aconsegueixen destacar per horteres. Entre tant formigó es fa difícil veure el mar i el sol. En contrapartida, aquí tindrem tots els serveis, apartaments de lloguer des de 25 € per nit, i més de 10 zones d’escalada en un radi de 50 Km.

El refu de Sella i el Peñon del Divino / Paella,...noo toa pa mi!

SELLA (28.12.06 i 03.01.07)

El poble de Sella i la Serra d'Aitana

Aquesta és sens dubte l’escola estrella de la Costa Blanca, i probablement de la Comunitat Valenciana, amb permís de Montanejos. Sella és un petit poble de casetes blanques apinyades al cor de la Serra d’Aitana. Esperem que segueixi així, ja que sembla ser que la febre del formigó està amenaçant també aquesta zona.
Des del punt de vista de l’escalada Sella ho té tot: clàssica i esportiva, vies de fins a 500 metres al Peñon del Divino, totes les orientacions, ambient tranquil i bones vistes. En total més de 300 vies.

El poble des de les parets i el Peñon del Divino darrera d'aquestes.
La zona més popular és una barra rocosa, que divideix la vall principal en dos. A la seva cara sud es succeeixen els sectors d’escalada esportiva sense solució de continuïtat. Les aproximacions són mínimes (màxim 5 minuts) i la roca calcari excel·lent. L’equipament és a base de parabolts ni molt junts ni tampoc per passar por. Amb tots aquests ingredients no és d’estranyar que algunes vies comencin a estar sobadetes, i que la zona estigui plena de guiris (en dos dies no hem sentit ni una paraula amb castellà o català/valencià).
De Sella ens emportem:

• Deja vu: 5, 20m.
• Cartujal: 5+, 22m.
• Cul de Sac: 5+, 36m. Assegurances allunyades.
• Bolt tax: 6a, 16m.
• Anglopithecus Britaniensis: 6a+, 24m.
• Nido de piratas: 6b, 22m. No surt!...faig dos intents al pas clau; el primer acaba amb caiguda i el segon amb peu sobre el parabolt.
• Almorranas salvajes: 4+, 24m. Sobadeta, sobretot al principi.
• Martxa d’ací: 6a, 25m. Fantàstica via de placa vertical. Possiblement la millor que hem fet a Sella. Atlètica i tècnica i amb bones preses. Llàstima que comenci a estar sobada.
• Relleno de crema: 6b, 20m. Passo les cintes al baixar de l’anterior amb algun escacalestric perquè els parabolts allarguen bastant. Surt bé.
• Dingo boingo: 6c, 25m. Planifico una estratègia d’assetjament a aquesta via posant les cintes al baixar del 6b, aquí amb escalestrics a sac ja que les assegurances allarguen molt, sobretot al tram clau. Primer la provo de primer i no l’encadeno, però em surten tots els passos (aprofito per desfer els escalestrics no necessaris). Després d’un descans per dinar la torno a fer de segon i surt bé. Finalment la trono a provar de primer i aquest cop si!

Un escalador anglès a Anglopithecus Britaniensis (6a+)