Via ràpida, ben equipada i sobre excel·lent roca. Ideal per una tarda d’estiu ja que hi toca l’ombra a partir de les 15:00 i a més al Pic del Martell a la tarda hi acostuma a bufar una agradable brisa marina. De fet nosaltres ens vem prendre el tema tarda massa a la valenta i ens va pillar el negre a la baixada,... però és que haviem de pair la paella que ens haviem cruspit a Castelldefels i no vem començar a escalar fins les 19:00.
Nesa al L1 (L2 si la fem en quatre llargs).
La via va ser oberta en estil “clean” (utilitzant només tascons, friends i bagues) per Gustavo_Máñez (Kush) i Paco Sánchez el 1993. Posteriorment el mateix Kush va equipar les reunions i passos clau amb espits i finalment el 2002 la va equipar completament amb parabolts. Des de llavors resulta una de les opcions més ràpides i segures del Pic del Martell i això es comença a notar als passos clau on la roca està polideta. Actualment compta amb 4 reunions, una cada 27 metres, totes elles equipades amb anelles per rapelar, però la via es pot fer en només dos llargs de 55 metres. D’igual manera la podem rapelar també amb quatre o dos ràpels dels mateixos metres. De totes maneres l’opció més ràpida pel descens si no volem fer cap més via és baixar a peu directament del cim cap al pàrquing.
Pere al L2 (L3 si la fem en quatre llargs).
El pas més difícil de la via el trobem només començar on una placa d’un parell de metres amb poca presa de mans i peus en adherència sobadeta ens obligarà a posar-nos ràpidament les piles,…tant que nosaltres vem optar directament per l’A0. Crec que aquest pas, diguin el que diguin les ressenyes, no baixa de 6a. De totes maneres el llarg clau de la via és el tercer (primera part del segon si la fem en dos llargs). En aquest llarg trobem una mena d’esperonet vertical, aeri i amb bona presa, però cal mirar-s’ho bé abans de començar aquesta secció ja que un cop hi estiguem posats la verticalitat no ens permetrà entretenir-nos gaire.
Nesa al L1 (L2 si la fem en quatre llargs).
La via va ser oberta en estil “clean” (utilitzant només tascons, friends i bagues) per Gustavo_Máñez (Kush) i Paco Sánchez el 1993. Posteriorment el mateix Kush va equipar les reunions i passos clau amb espits i finalment el 2002 la va equipar completament amb parabolts. Des de llavors resulta una de les opcions més ràpides i segures del Pic del Martell i això es comença a notar als passos clau on la roca està polideta. Actualment compta amb 4 reunions, una cada 27 metres, totes elles equipades amb anelles per rapelar, però la via es pot fer en només dos llargs de 55 metres. D’igual manera la podem rapelar també amb quatre o dos ràpels dels mateixos metres. De totes maneres l’opció més ràpida pel descens si no volem fer cap més via és baixar a peu directament del cim cap al pàrquing.
Pere al L2 (L3 si la fem en quatre llargs).
El pas més difícil de la via el trobem només començar on una placa d’un parell de metres amb poca presa de mans i peus en adherència sobadeta ens obligarà a posar-nos ràpidament les piles,…tant que nosaltres vem optar directament per l’A0. Crec que aquest pas, diguin el que diguin les ressenyes, no baixa de 6a. De totes maneres el llarg clau de la via és el tercer (primera part del segon si la fem en dos llargs). En aquest llarg trobem una mena d’esperonet vertical, aeri i amb bona presa, però cal mirar-s’ho bé abans de començar aquesta secció ja que un cop hi estiguem posats la verticalitat no ens permetrà entretenir-nos gaire.
