La història de Murs (o Coves de Vinromà, municipi al qual pertany la paret) és ben
curiosa. Tot va començar l’any 1994 gràcies al tristement i recentment
desaparegut Sebastià Colomé. Aquest
escalador hi va equipar unes 25 vies, però ho va fer amb una mentalitat molt
“clàssica” (6cs de 25
metres amb 4 o 5 xapes!) i es clar eren molt pocs els
que s’atrevien a repetir les vies. La zona va caure en l’oblit, tot i intuir-se
clarament el seu potencial des de la carretera que uneix Coves de Vinromà amb Alcalà
de Xivert. Des de llavors algun equipament esporàdic fins que el 2008 en
Luichy hi va equipar mitja dotzena de vies i la cosa va començar a revifar. El
següent personatge clau va ser en Quique Morellà (un tal Pinxo
, pels amics!) que amb el vistiplau d’en Sebastià, va reequipar i
“esportivitzar” la majoria dels seus itineraris. A partir d’aquí el boom ha estat total. Els escaladors
locals van reaccionar i actualment ja compta amb un centenar de vies. A la guia Escalada en
Castellón, apareguda el 2010, només n’hi havia 36! I la cosa sembla que
seguirà creixent ja que les últimes ressenyes publicades
a la web de l’ajuntament fa pocs mesos ja tornen a quedar curtes!
Personalment la
zona és un petit paradís per mi ja que la majoria de vies són dels graus en els
que em moc: entre 6a i 7a, tot i que també hi ha uns quants V+ i algun 7b.
Tot sempre sobre un
calcari boníssim amb llastretes, gotes d’aigua, regletes i fissures. No falten
tampoc alguns diedres força bons.
La Nesa també va quedar encantada amb el bon i abundant equipament i les
magnífiques plaques de 6a que es va atrevir a provar de primera!
Els últims
ingredients que sens dubte contribuiran a l’èxit de la zona, són un còmode accés,
un bon peu de via i força hores d’ombra a l’estiu (aproximadament fins les
15:00).
La feina feta en un
dia i mig:
-Pirámide, 6a, 25m, (**). Bona
placa tombadeta ideal per una primera presa de contacte.
-Pekin Exprés, 6a+, 25m, (***).
Més variada que l’anterior, ja que a la placa se li suma algun tram d’esperonet
força interessant:
-Psicología Deportiva, 6c+, 25m,
(***). Excel·lent via amb un inici plaquero i regletero, fins arribar a un tram
molt més fi i desplomadet (el crux) que dóna pas a un final espectacular.
-Aquel 29 de mayo, 6a, 25m, (***).
Excel·lent placa de llastres. Molt divertida.
-Por la calle de Alcalà, 6a, 30m,
(*****). Variadíssima placa amb tot tipus de preses i un parell de trams més
picantos: l’inici força vertical i un tram al mig que segueix un esperonet. (foto dreta)
-Olesa’s people, 6b+, 25m,
(*****). Per mi (fanàtic dels diedres on els hi hagi) un viot 5 estrelles!
Alterna trams força tècnics i agònics amb cantos inhumans que et permeten
recuperar les forces i la calma. I quan sembla que un sostre ens barra el pas,
un lleuger flanqueig i tot segueix igual:
-Manuel, el de Gestalgar, 6c+, 25m, (***). Placa força fina amb predomini de regletes romes i novament final espectacular.
-Sensaciones, 6a, 30m, (***). Un
altre preciós diedre fissurat, que s’esclala majoritàriament en bavaresa, però
també obliga a algun tram de placa. Gran lluita de la Nesa per encadenar-la de
primera i posant cintes:
-Un tal Pinxo, 7a, 25m, (*****).
Viot variadíssim en tipus de passos i roca. Comença amb uns passos de diedre
fissurat, continua amb una placa de regletes, segueix un flanqueig fins a sota
un sostre que es supera amb bon canto, i arriba el pas clau per sortir del
bombo. No encadeno aquest pas a vista i ja no hi ha temps per un següent pegue.
Com acostumo a dir ja tinc excusa per tornar!
