PLA B: ARBOLÍ - CAN SIMIRO

Aquest diumenge no hem sigut gaire originals. De fet el pla inicial era anar al sector Les Campanilles de La Mussara, però el diluvi caigut el dissabte ens va fer canviar de plans; no ens volíem arriscar a fer gairebé una hora d’aproximació per trobar-nos la paret molla.

Al final vam optar per Can Simiro a Arbolí. Aquest és un dels sectors pioners d’aquesta escola i si això li sumem la curta i còmode aproximació és fàcil deduir el principal inconvenient que té: el sobament de les vies. Malgrat tot el sector té alguna joia que cal tenir al currículum friki. Especialment li tenia moltes ganes a dues vies: Esperó i Allegro ma non troppo.

Bermu i Pietro a Esperó (6b+/6c)

Vam ser els habituals: Pol, Gemma, Nesa i a mitja tarda van aparèixer en Bermu i la Jèssica que venien rebotats de terres castellonenques on el temps els havia fet la guitza.

La Nesa i jo vam estar tot el dia pel sector dret, fent poques vies però tibant de valent:

-Esperó, 6b+/6c, 25m, (***). Començo directament amb un dels objectius del dia. Hauria preferit escalfar en alguna cosa més fàcil, però és que no hi ha res més! És una bona via, però tampoc excepcional. Escalada d’anar fent fins a un “crux” a la part superior on cal apretar de valent sobre nyapetes petites i relliscoses tant per mans com per peus. Segurament la fama li ve per la seva estètica posició que la fa molt fotogènica.

Seqüència d'en Bermu a Esperó (6b+/6c)

-Matèria satànica marina, 6b/6b+, 15m, (**). Curta i atlètica, força diferent a les veïnes que són més plaqueres i fines. Aquesta supera un pronunciat desplom amb bon canto. Atenció a l’excursioneta per arribar a l’última xapa!

Fem un parèntesi de vies dures i anem a l’extrem dret on la Nesa fa el parell de cinquens que hi ha: En Braulies (V) i Posa’t la samarra (V+). Dues vies raretes que la fan patir de valent. Al final però aconsegueix encadenar En Braulies de primera.

Pol a En Braulies (V) i Nesa a Esperó (6b+/6c)

-Allegro ma non troppo, 6c, 25m, (***). Característiques molt similars a Esperó. Placa vertical i tècnica amb un pas a la meitat força més difícil que la resta. L’entrada també té la seva gràcia. Personalment vaig utilitzar l’arbret que hi ha.

-A qui ejacula, Déu ajuda, 6c+/7a, 25m, (**). La fem amb tope rope. Novament placa amb un “crux” a la meitat. Aquí però l’entrada és inhumana. Dedueixo que es pot resoldre amb un superllançament, però ni la Gemma ni jo tenim ganes de trencar-nos la crisma i optem novament per utilitzar un arbre que hi ha a l’esquerra.

Seqüències de la Gemma i meva a Allegro ma non troppo (6c)

La Gemma i en Pol estan una bona estona a Can Simiro esquerra i ens recomanen les 4 vies de més a l’esquerra: Tú vas a lo que vas (V), Mighty Pennis (6a+), Y luego pasa lo que pasa (6b+) i Pa d’aglà (7b). Prenc nota i així tenim excusa per tornar!

ARBOLÍ: EL FALCÓ

Seguim redescobrint la veterana escola d’Arbolí, visitant sectors que tot i la seva antiguitat eren inèdits per nosaltres. Primer va ser El Dard, després el Sector de l’Ermita, després El Cremat, i aquest diumenge li va tocar el torn al Falcó. M’atreviria a dir que aquest és un dels sectors més espectaculars de tota la Serra de Prades. La paret és realment impressionant i la seva situació també: una autèntica balconada sobre la vall del riu Siurana amb vistes sobre el poble homònim i la Serra del Montsant. De fet, la primera visió del sector et deixa una mica acollonit i comença a fer estralls en el nostre coco. La Gemma, va tenir una mala caiguda la setmana passada provant un 7a al Grau dels Masets (Siurana) i encara està una mica adolorida de l’esquena. Jo arrossego un encostipat d’aquells que duren i duren com les piles Duracell i no sembla el dia més adequat per fer la primera visita a un sector on el grau predominant és el 6c-7b.
Potser, per retardar una mica el cara a cara amb el Falcó, parem abans al seu sector satèl·lit: El Falconetti, on hi ha 7 vietes més “fàcils”. I poso fàcils entre cometes perquè a l’hora de la veritat déu n’hi do amb els 6as del Falconetti!
Allí fem:

-Pau, 6a, 15m, (**). Força variada i molt tècnica. Grau molt apretat!
-Decideix-te, 6a+, 15m, (**). De característiques similars, però amb l’afegit de tenir una part final amb un calcari gris de tacte molt sabonós que no dóna gens de confiança.

Nesa i Óscar a "Pau" (6a)

Veient que el sectoret no dóna per gaire més, marxem ja cap al Falcó. Els dos Óscars que venen avui marxen cap al Cremat, un sector proper i amb moltes més vies per ells.
Només arribar al Falcó em tiro de cap a:

-Haber pedido muerte, 6c+, 40m. La idea que tinc és fer la via fins a una reunió intermitja que té, doncs sembla ser que fins allí és només 6b+, i si em veig bé continuar fins al final. Però la via fa honor al seu nom i em quedo encallat a la penúltima xapa abans d’aquesta R. Fa uns anys la via devia ser 5 estrelles, però actualment està molt sobada, i a mesura que puges les xapes van allunyant cada cop més i la cosa es va posant tensa. Després de provar el pas un parell de cops amb les respectives voladetes decideixo deixar-ho estar: Falcó 1 – Pietro 0

Jo mateix pensant que hauria estat millor "Haber pedido muerte"

-Pere Mata, 6c, 25m, (***). Tot i el nom, la Gemma em recomana vivament aquesta via. Em diu que la roca és molt més bona i les distàncies entre xapes més benvolents. A més me la deixa amb les cintes passades. Com sempre tenia raó: viot del tot recomanable. Continuïtat amb dues seccions claus: una per un pas morfològic on cal estirar-se de valent i una altre cap al final on la cosa es posa fina, fina. Encadeno: Falcó 1 – Pietro 1.

Gemma a "Pere Mata" (6c)

-Arri, Ricardo!, 6c+, 30 m, (***). Aprofitant que comparteix reunió amb l’anterior la provem en “Tope rope”, que el dia no està per tirar coets! Resulta ser un altre viot boníssim de característiques similars a l’anterior, però amb un plus més en tots el sentits: en metres, en continuïtat i en dificultat en les passos clau. Tot i que fallo en un parell de passos, arribo a la cadena força satisfet perquè he disfrutat molt de l’escalada. Així que deixarem el resultat final en un digne empat: Falcó 2- Pietro 2!

Caldrà tornar-hi en millor forma per desfer l’empat!

Panoràmica del Falcó amb Siurana com a teló de fons

ARBOLÍ: EL CREMAT...BEN REMULLAT!

Segona visita consecutiva a Arbolí, en aquesta ocasió al sector El Cremat i amb molt bona comanyia: Nesa, Gemma i Pol, Carlota, Òscar, Núria, Marcel, i Óscar (K).
Malauradament el dia no acompanya gaire, però com que no hi ha mal que per bé no vingui aprofitem l’estona que dura un petit ruixat per anar al bar i fer unes cervesetes i unes braves mentre parlem i somiem de viatges: Tailàndia, Sardenya, Turquia, Croàcia, Kalymnos,...i cap a les tres de la tarda sant tornem-hi que el temps amaina.

Pol a Havaneres (6a+) i Nesa a Queimada (6a)

El Cremat és un bon sector si ens movem entre el V i el 7a, petitó però acollidor i com gairebé sempre a Arbolí amb bon peu de via, bona roca i bones vistes. Potser el pitjor és l’equipament ja que, tot i ser amb parabolts, algunes vies tenen la primera i segona xapes exageradament altes amb caigudes possibles fins al terra. Per això la canya i els “escalèxtrics” van fer furor, jejeje! Entre tots gairebé ens vam polir totes les vies del sector (19). Personalment us puc parlar de les següents:
-Shangai, V+, 10m (**). Curteta però “resultona” i sobre excel·lent roca.
-Olives Follades, V+, 10m (**). Idem.
-Marina, 6b, 18m (***). Probablement la millor via del sector i la més equipada (9 parabolts!). Estètic esperonet d’excel·lent roca i escalada de força continuïtat.

Seqüència d'en K. en aquesta via

-El budell, 6c+, 18m (***). El meu repte del dia. Escalada molt tècnica i difícil a vista amb un sostre final on ja arribes ben cuit. M’hi capfico una mica i li dono tres “pegues” sense èxit. Curiosament el millor resulta ser el primer posant cintes on no fallo fins al sostre que sóc incapaç de resoldre a vista. Finalment el soluciono però als següents intents ja em fallen les piles. Atenció a la guia d’en Luichy aquesta via figura amb el nom de “Caribe”.

Jo mateix barallant-me amb el sostre final d'aquesta via

Al final encara vam aprofitar força el dia i ara ja estic pensant en una propera visita a Arbolí, ...ara toca el sector estrella de l’escola: El Falcó.

ARBOLÍ: SECTOR ERMITA

Després de més de tres mesos d’inactivitat en aquest blog per motius "pofessionals-estudiantils”, en Groinket ataca de nou! Han estat tres mesos sense explicar-vos res però l’activitat escalatòria no l’he parat pas,...la meva salut mental necessita rascar roca almenys un cop a la setmana i no he fallat cap diumenge: Cabacés-Les Crestes, Malanyeu, La Mussara-El Soterrani, Collbató-Segon pis...han estat alguns dels millors sectors visitats.

L'Ermita de Sant Pau i el poble de l'Arbolí als seus peus

Aquest diumenge però he visitat un sector que m’ha motivat prou per tornar a escriure. Hem anat a l’Ermita de Sant Pau, a l’Arbolí. Tot i la seva antiguitat aquest sector és un dels més desconeguts i poc freqüentats de l’Arbolí. Jo mateix, després d’una desena de visites a aquesta escola encara no hi havia anat mai. Els motius? Doncs segurament vies massa curtes i explosives pel meu gust. L’escalada s’hi desenvolupa sobre plaques calcàries força verticals amb predomini de regletes i foradets petits, però també tenim algun pany de paret amb forats més grossos i cantelluts i algun desplom. El grau, més aviat apretadet i la distància entre assegurances també et fa anar bastant el coco. El peu de via i les vistes són fantàstiques.
En aquesta primera visita hem fet:

-Dies de fred, V+, 12m, (*). Fina, amb passos llargs i algun peu relliscós. Prescindible.
-Fornicacions forniguils, 6a+, 15m, (*). Seqüència molt fina de miniforats i microregletes cap al principi. Dura pel grau.
-La nº 8, 6b+, 15m, (**). Dura seqüència de foradets i passos llargs en desplom a la part superior. La trobo difícil a vista i dura pel grau.
-La nº 9, 6c, 15m, (**). Molt semblant a l’anterior. De fet la guia local li dóna també 6b+ . Personalment els hi posaria 6c a totes dues. Ambdues em costen dos “pegues” per encadenar.

Nesa al Bocamoll (6a)

A partir d’aquí ens dediquem a fer uns quants 6as. Un grau amb el que la Nesa es comença a trobar còmode, així que en fem tres de seguits:
-Bocamoll, 6a, 15m, (**). Bona via, però amb les assegurances força separades i una arribada a la reunió una mica exposada.
-Walgrot, 6a, 15m, (***). Sens dubte la millor via de dia. Verticalitat absoluta i grans preses de tot tipus: regletes, plans, forats, fissures...
-El nou testiclamen, 6a, 15m, (**). Una altra de força bona. Entrada explosiva a base d’una super tracció que dóna pas a un placa farcida de grans forats cantelluts.

Nesa a Walgrot (6a)

Aprofito aquest post per informar que tota l’escola de l’Arbolí ha crescut sensiblement des de la publicació de la guia del Luichy (2002), tant en vies als sectors ja existents, com en nous sectors. Al bar del poble podeu trobar les noves ressenyes. També venen una guia a 9 €.

ARBOLÍ: EL DARD

Un diumenge més anem de "descobriment" a una zona nova per nosaltres: el Dard a l’Arbolí. Aquest cop ens acompanyen la Gemma i el Pol. Tots nosaltres hem anat molts cops a l’Arbolí, però sempre als sectors més típics i propers al poble. Aquest cop ens decantem per anar a treure el cap pels cingles que pengen sobre la carretera del Coll d’Alforja. Aquestes parets serien la prolongació natural del cingle que ve de La Mussara i les seves característiques són similars: calcari excel·lent, força compacte i vertical, amb escalada predominantment tècnica sobre regletes i algun canto esporàdic més gran. També, com a La Mussara, trobem alguna fissura d’escàndol. La zona del Dard la podem dividir en tres sectors: dos de petitons i bastant anecdòtics situats a un nivell superior, i el sector principal a un nivell més baix.


Sector Dalt dreta i Gemma a Saki a Sako (6b)

Els dos primers són bastant prescindibles, però el principal és un sector cinc estrelles: una immensa tàpia desplomada amb tonalitats grises i rogenques i amb un bon grapat de vies llargues entre el 6c+ i el 8a+. Afortunadament pels més modestos, a l’extrem esquerra d’aquesta paret hi ha un bonic raconet amb 5 vies entre el V+ i el 6b+ també boníssimes.

Nosaltres, al no conèixer la zona, vam començar pel sector dalt dreta, doncs ens va semblar millor per escalfar, però no val massa la pena. Són cinc vies molt semblants de 15 metres i força fines, de les quals vaig fer:

-Pilot automàtic, V+
-Bailando con lolos, 6a+
-Psicotropical, 6a+
-Saki a Sako, 6b

Tot seguit vam anar cap al sector principal, amb un caminet força entretingut i brut, per canviar de sector (el camí que va directament al sector principal és molt millor!) i allí vam fer:

-No ens atossiguis, 6a+, 22m, 9 parabolts, (***). Impressionant fissura bavaresa, probablement la millor que he fet en escalada esportiva.


Pol a No ens atossiguis (6a+)

-Kagamànecs, 6b, 23m, 10 parabolts, (***). Magnífica placa de regletes.

-Ford Mercury, V+, 20m, 9 parabolts, (**). Una altra placa regletera i més tombadeta amb algun pas força llarg i un de sensiblement més difícil (6a!?)

-Aleluya, 6b, 20m, 10 parabolts, (**). Més del mateix.


Jo mateix a Kagamànecs i Aleluya, totes dues 6b

Dir també que només la Gemma va tenir valor d’atrevir-se amb alguna via del sector central: concretament Foc als peus, 6c+ que va encadenar, i Mistyflowers, 7a que va estar a punt.

Un cop més ha quedat demostrat que per més anys que escalem, al nostre país sempre ens quedarà algun raconet increïble per descobrir!