L'Esperanceta

La senyora Esperanza Aguirre Gil de Biedma ja té la seva biografia. I en un raconet d'ella, de la biografia, hi diu el que segueix:
"No tener pagas extra me tiene mártir, las he tenido toda mi vida y las echo de menos en Navidad y en verano. No es que haga números a final de mes, ¡es que muchas veces no llego!"
La veritat és que he estat intentant fer una petita reflexió sobre això i no me n'he sortit. És de les poques vegades que he començat a escriure i a esborrar successivament el post d'una manera quasi compulsiva. Ara mateix ja torno a estar bloquejat. Diria tantes coses a la vegada que unes es trepitgen amb les altres i al final no surt res.
Deixaré aquí un enllaç d'una gent que sí que han trobat què fer, si més no, perquè no li tallin la llum.
També deixo aquesta imatge d'un operari que sembla que ja s'està preparant per si ha de connectar "l'acometida" de ca l'Esperanceta amb l'enllumenat públic per tal que no es quedés, pobreta, a les fosques.
Ajudem-la entre tots que "triste es de pedir pero más triste es de robar"