Diari d'un ex.... Ja he votat. I vet aquí un nap i una col....

I vet aquí un nap i una col..... i qui no es contenta és perquè no vol.

Doncs ja està. Ja hem votat. Amb tranquil·litat, amb serenitat, amb ordre i amb concert. 

Hi he anat cap a tres quarts de catorze, una hora que a casa ens ha semblat que seria prou correcta, ni massa aviat ni massa tard. En aquella hora hi havia una cua al col·legi electoral de la Fàbrica Llobet que arribava una mica més avall del carrer Valeri Saleta. La llargària de la cua, en sí mateixa, no feia massa por; teníem clar que a dins no hi hauria pràcticament ningú apart dels votants, és a dir, que tots aquells que en situació normal seríem parlant entre nosaltres, fent grupets i petant la xerrada a l'interior, ara érem a fora. 

La cua ha avançat prou lleugera. Poc més de 10 minuts i a dins. L'organització dels trajectes interiors, les mesures, les indicacions i la feina impagable dels representants de l'administració i dels membres de les meses electorals ha ratllat la quasiperfecció. Si no fos.....

Si no fos.... que avui, per a mi, no tocava ser allà. Ha sigut un seguit de despropòsits, de riscos sanitaris innecessaris, de situacions grotesques amb la composició de les meses i un patir fora de lloc.

Resumint: Les eleccions han passat, un/a nou/va MHP arribarà (o no) i avui pau i demà glòria. Com heu pogut comprovar, ni he esmentat el tema de la votació entre les 7 i les 8 de la tarda. M'hi nego.

Benvolgut diari, ha sigut un plaer. No sé si ens tornarem a veure aviat, més tard o buscarem algun altre format, però entre els dos hem fet el que bonament hem pogut. Però ens ho hem passat prou bé, no?

A reveure!

Diari d'un ex-2n suplent pel 14F. On és el 0,1% que falta?

On és el 0,1% que falta?

El conseller d’Acció Exterior, Bernat Solé, ha explicat que amb la informació facilitada pels diversos ajuntaments catalans es confirma que el 99,9 % de les meses tenen els membres suficients per constituir-se.

I ara la pregunta és obligada: On es localitzarà el 0,1% restant? Tenen ja les meses identificades? Quantes són en total? Anem-ho a calcular:

En total a Catalunya demà s'han de constituir 9.139 taules. Per tant, el 0,1% correspon a la quantitat de 9,1 taules o, arrodonint, 9 taules. Ep, això és el que ha dit el nostre conseller. D'acord que són poques, però 9 són 9! Si et poses a enumerar-les tardes una estona, no ens enganyem. Bé, si les taules són a Vic, Reus, Pau, Gurb, Valls, Salt, Pals, Flix i Das el tema es ventila ràpid, però si el director general corresponent comença a fer la roda de premsa i la tómbola ha tocat a 1.-Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (ep, que això és un sol municipi), 2.-Palau Solità i Plegamans, 3.-Les Avellanes i Santa Linya, 4.-Castellfollit de Riubregós, 5.-Gimenells i el Pla de la Font, 6.-Granyena de les Garrigues, 7.-Montferrer i Castellbó, 8.-Pradell de la Teixeta, i 9.-Saus, Camallera i Llampaies (també és un sol municipi); aquí, la lectura se li pot fer eterna. Semblarà un fracàs quan només, només, és un 0,1% de les taules del país. Que corresponen a 27 integrants, ciutadans humils i respectables que no hauran pogut ser seleccionats. Deunidó quina papereta i mai millor feta servir aquesta expressió en un diada com el 14F.

Calellencs esperant de matinada per votar

Bé, anem acabant, benvolgut diari. Aquesta jornada serà un èxit, segur. El tema de la constitució de les meses quedarà en una anècdota d'una colla de ciutadans poc responsabilitzats del seu deure amb la comunitat, que tenen unes manies exagerades amb la seva situació personal... Egoistes!

Demà (o avui dia 14F) faré el darrer apunt i serà del que vegi quan vagi a votar (si tots els déus estan alineats). Ves que no escrigui dues vegades, que quan m'hi poso, m'hi poso!

Diari d'un ex-2n suplent pel 14F. I ara, correm-hi!

I ara, correm-hi tots!

Doncs ara resulta que en aquest moment queden entre 2.000 i 3.000 al·legacions per contestar, només a Barcelona, la qual cosa vol dir que se n'han resolt poc més del 20%. Com a conseqüència d'aquesta situació es donaria el cas de que, per silenci administratiu, seria de facto un rebuig a les al·legacions.

Un sense-sentit més. Finalment la Junta Electoral espanyola (JEC) ha fet pública una resolució on recorda a les juntes de zona que abans de les eleccions del 14 de febrer han de donar resposta motivada a totes i cadascuna de les al·legacions presentades per les persones designades com a membres de les meses electorals.

Sembla mentida que es prenguin, els mateixos poders públics, les normes tant a la lleugera. Incapaços de resoldre el que ells han reglamentat, incapaços de prendre's seriosament els drets dels ciutadans, incapaços de donar exemple, incapaços de fer-nos creure que vivim en un país normal.

Podien haver fullejat una mica aquest humil diari i se n'haguessin adonat de la situació real. Hi ha una pandèmia, hi ha riscos de contagi, hi ha gent espantada, gent malalta, i....unes eleccions. Casa tot això? Doncs ni casa, ni lliga, ni s'aguanta per enlloc.

I encara no està tot dit! Espereu-vos perquè aquestes darreres hores poden ser sucoses. Feu les vostres apostes!!

Diari d'un ex-2n suplent pel 14F. Dijous llarder

Dijous llarder

Agraíments a: Can Xena i MacxiPa

Diari d'un ex-2n suplent pel 14F. Dues notícies

Dues notícies

Benvolgut diari:

Com tu ja saps (de fet, tu ho saps tot del que es cou abans i després que jo t'escrigui cada dia), acostumo a mirar els titulars de tres o quatre digitals per inspirar-me abans de fer l'article de cada dia. Si en trobo un o dos d'interessants me'ls poso de capçalera i "em deixo anar".

Avui n'he trobat dos: El primer diu que "Andorra prohibeix a les persones amb covid de sortir de casa per anar a votar a les eleccions catalanes del 14-F". Vaja, igual que aquí que tots els responsables públics i polítics reconverteixen aquest enunciat en: "Catalunya convida a les persones amb covid a sortir de casa per anar a votar a les eleccions del 14F". No us sona estrany aquest enunciat? No us semblaria una broma de mal gust si això passés en un altre país? Estaria bé reflexionar-hi....

El segon seria: "Lo sinyor Illa, únic candidat que es nega a fer-se les proves anticovid abans del debat de TV3". No va ser l'únic que no es va vacunar però sí l'únic que no es va fer les proves ni va acreditar que estigués lliure de la infecció. És a dir, ni respecte, ni modus, ni vergonya, per a tots els que estaven al seu voltant, ni per a tots els ciutadans en general. Com pot ser que un ex-ministre de Sanitat faci aquest paper tan galdós i sigui incapaç de demostrar responsabilitat? Perquè aquest sinyor, a més, és candidat a presidir un país, per petit i dissortat que sigui. És una mostra d'aquella supèrbia i fatxenderia que caracteritza a una bona part dels que toquen poder....

Bé, m'estendria més però al final semblaria que li faig un panegíric i no és aquesta la finalitat d'aquest humil diari.

Diari d'un ex-2n suplent pel 14F. Anem a veure monuments

Anem a veure monuments

De les notícies d'avui, m'ha agradat aquella que diu que es demanarà la cessió del Camp Nou i de la Sagrada Família per convertir-los en centres de vacunació (o vaccinació, que diuen alguns) massiva.

Doncs mira, aquí sí que m'hi trobaran. Considero que és una gran idea. No sé pas qui la pot haver tingut. Porto més de mig dia intentant trobar qui pot haver sigut. Perquè, certament, en aquest país la imaginació darrerament està en hores baixes.

Jo ja m'imagino l'arribada al Camp Nou en unes columnes perfectament organitzades, separades, aïllades i documentades. Potser una al que correspon a cada córner. I aleshores, quan arribis, et faran un petit circuit per les entranyes del recinte. "A la dreta tenen el vestidor del primer equip, passin, passin, aquí poden veure on seu en Messi quan arriba, on es treu els mitjons, la paperera on hi llança les escopinades, les restes d'un embolcall de Kit-kat de l'època de Luís Suárez...". Després, sortint, es passa pel Museu, ara dintre, ara fora, ara mirin aquí, ara no mirin, i ara... no badin perquè els clavaran una agulla amb una vacuna perfecta de reaccions mínimes i finalitats estupendes. I no parin, no parin, que passaran pel punt de penalty, vorejaran el pal de la porteria i enfilaran la sortida per la porta gran.

Plis, plas, ja estàs vacunat i, de passada t'has passejat per la catedral barcelonista. És clar que això comporta problemes pels seguidors d'altres equips però, fins i tot aquí, tenim una solució a mida. Tenim el tour de la Sagrada Família, amb una visita a la capella, a sis torres, als finestrals, als soterranis i tots els racons mentres, en un altre plis-plas, quedaràs vacunat.

Ja estic frisant perquè m'arribi la convocatòria!

Diari d'un ex-2n suplent pel 14F. Diu que diumenge plourà

Diu que diumenge plourà

Quan ja sembla que el 99% de les taules electorals estan garantides, m'he adonat avui que el diumenge hi ha previsió de pluja. Ai las! Ara que semblava que tots els astres s'havien alineat (no alienat) de nord a sud. 

Però coneixent tota la classe política més la primera capa de Secretaris Generals i DiGis varis, que en el fons i en la forma estan tallats amb el mateix patró, ja deuen estar buscant totes les bes a aquesta situació. Recordeu que al final de la jornada electoral tots diuen que han guanyat? Uns perquè han quedat en primer lloc, altres perquè han superat el seu resultat anterior, n'hi ha que es conformen en millorar percentatges d'altres eleccions, per diferents que siguin; fins i tot alguns s'atreveixen a sumar resultats de ciutats grans o rurals, o perquè són el partit a qui ha votat més gent jove, o vella, o blava o groga o multicultural. Tots, a la seva manera, no ens enganyem, han guanyat.

Foto de Francesco Ungaro en Pexels

Doncs ara hem de trobar les argumentacions que ens convencin que, si plou, la jornada serà millor. Podem provar a trobar-ne unes quantes:

- Si plou, l'aigua rebaixarà la potència dels aerosols i el virus perdrà agressivitat.
- Si plou, els malalts de coronavirus no sortiran al carrer i anar a votar serà més segur.
- Si plou, votarà menys gent i el recompte s'acabarà abans, en benefici de la conciliació familiar dels membres de les meses.
- Si plou, els carrers estaran més nets i no s'haurà d'estar traient la pols de l'entrada dels col·legis.
- Si plou, la participació serà més baixa i..... No, no, aquesta no val....
- Si plou, ja tindrem excuses per tot. Aquesta és la bona!!!!!!

És ben bé (en castellà bien bien) que qui no es contenta és perquè no vol.

Diari d'un ex-2n suplent pel 14F. Standby

Standbay

Al repàs que he fet avui als digitals i als noticiaris en general, he vist que ja quasi no es parlava de la situació dels membres de meses electorals. Sembla que tota la llenya ja és al foc. I ja crema. La qüestió ara ja només és esperar a veure què passa entre 8 i 9 del matí del diumenge 14 de febrer. Les al·legacions ja estan fetes, les respostes a allò que en diuen "excuses" ja han estat donades i només ens queda esperar i veure quin és el resultat.

Sembla que es faran més sorteigs per a membres de taules electorals en aquells municipis que faci falta. Sortosament a Calella som més previsors i s'han triat ja 9 candidats a cada lloc. Desconec, però, a quants s'ha comunicat.... I si amb aquests no n'hi ha prou, sembla que es farà un tetris perquè els que sobrin aquí vagin allà i jo te'n deixo un i tu me'n tornes dos i tres per tres fan nou.

El cas és que a les 10 del matí se sabrà segur quantes taules no s'han pogut constituir a tota Catalunya, i que ho faran entre dilluns i dimarts; i si aquesta quantitat de taules és considerable potser ens quedarem sense conèixer els resultats de les eleccions fins dimarts, ves que aquests votants de dilluns i dimarts no canviessin el rumb del país.

És ben bé (en castellà bien bien) que els despropòsits d'aquest 14F no ens pararan de sorprendre (si més no a mi).

Nanit, benvolgut diari.

Diari d'un ex-2n suplent pel 14F. I el setè dia descansà

I el setè descansà

Arriba el cap de setmana. I després de tantes coses que han passat en aquesta temàtica taulo-electoral potser toca descansar.... Tampoc ens hem cansat massa però, veritablement, per tot aquell que hagi sigut designat per estar en una mesa electoral, ja sigui com a president o com a vocal, han sigut, són i seguiran sent uns dies de nervis, estressants. Probablement hi ha una bona quantitat d'afectats que ja els va bé i no tenen cap problema, però una altra part, un vint-i-cinc per cent més o menys, no ho està passant gens bé amb aquesta designació.

Avui no entraré en discussió ni en dilemes, ho deixo per una jornada. Convido a la reflexió, tan objectiva com li sigui possible a cada persona. Tots els que no han sigut designats, tenen clar com pensarien si els hagués tocat a ells? Pensem-hi, pensem-hi.

Oración, despedida y cierre. Piiiiiiiiiiiiiiiiiiiii.

Diari d'un ex-2n suplent pel 14F. De 9 a 10, happy hour

 L'hora feliç

El nou bombonet de la jornada electoral és veure qui va a votar entre 9 i 10 del matí. Però més encara, qui hi va al voltant de les 9 en punt. Per què? Doncs perquè cada vegada més es veuen a venir que una bona quantitat de taules no estaran constituïdes a l'hora d'obrir el col·legi electoral. I ja hem comentat manta vegades que aleshores es "reclutarà" a algun dels votants primers. Però com que a les primeres hores s'ha demanat que hi vagi la gent gran, ja tenim l'embolic muntat. 

Per tant, hauran d'anar a corre-cuita a canviar els horaris, a millorar l'aspecte, edat, etc, de la gent que hi vagi a primera hora. Els proposo organitzar una "happy hour", amb ofertes afegides als primers assistents. No sé, un esmorzar amb doble de croissant, dues mascaretes estampades i signades per algun artista local o pel/la mateix/a alcalde/essa. O potser una samarreta personalitzada, una epi de coloraines, un bonus d'estada a un spa o a un balneari, un joc de mantes, mitja dotzena de vasos o una ampolla de ratafia signada pel MHP Torra. Són unes quantes idees....

Aquestes eleccions acabaran sent una mena de carnaval mal organitzat. De fet, el dia 14 ja ho és el dia de Carnaval, i el dia dels "enamorats". Ni expressament s'hagués trobat tanta coincidència i tanta improvisació a la vegada.

Per compensar tornaré a acabar amb uns versets musicats per Paco Ibañez, en aquest cas d'un poema de Gabriel Celaya:

"A la calle, que ya es hora
de pasearnos a cuerpo
y mostrar que, pues vivimos, anunciamos algo nuevo".

Diari d'un ex-2n suplent pel 14F. Radicalitzem-nos que això s'acaba

Radicalitzem-nos!

Tot i que encara falten 10 dies, pel dia D, sembla que això s'està radicalitzant. Els dos pols oposats estan atraient el millor (o no) dels arguments més contraposats.

Si fa dos dies dèiem que més de 9.000 persones havien presentat al·legacions per a les meses electorals, avui ja són 20.579. Però a l'altre costat n'Ismael Peña-Lopez, DiGi de participació ciutadana i processos electorals, carrega fort dient que "negar-se a ser en una mesa electoral no és una falta lleu, implica un crim que pot arribar a 1 any de presó". O això és el que afirma Oriol Mitjà retraient-li que un servidor públic no pot fer escollir a un ciutadà entre salut o presó. I en aquest punt, els comentaris que rep Oriol Mitjà, insigne investigador pujat a l'onada mediàtica (pa lo bueno y pa lo malo), són d'allò més extremat.

És el que dèiem al principi. Avui el CIS reafirma la victòria del PSC i lo sinyor Illa, publicant una enquesta teledirigida a mida d'interessos partidistes, mentres el Govern de la Gene suavitza i relaxa les restriccions contra el Covid, no fos cas que arribéssim tots amb la mala llet pujada al col·legi electoral.

El yin i el yang. "Davant la intransigència de l'estat, la unilateralitat és perfectament legitimada" vs "fins ara tot el que han fet és trepitjar drets, institucions i no respectar la democràcia".

Van dir que no enviarien propaganda electoral i avui n'he rebut de 3 llistes. Suposo que demà rebré les que falten dels que tampoc les volien enviar. Pobre gent de correus, quines jornades més estressants, entre el vot per correu i la publicitat electoral; es mereixen un bon homenatge. Potser podríem sortir tots al balcó a les 7 del matí del dissabte abans de les eleccions, per exemple. I cantar el "Amigos para siempre". És una idea. I entre ells, n'hi deu haver un bon grapat que, a sobre, els deu haver tocat ser a una mesa electoral.

Un any per oblidar. Horribilis, horribilis!

Diari d'un ex-2n suplent pel 14F. Arriba l'hora dels voluntaris

Arriba l'hora dels voluntaris.

Què seria d'aquest país sense el voluntariat? Som o no som un exemple en la col·laboració desinteressada en suport als demés o a alguna causa justa? Si ens donen 5 minuts i una raó podem muntar una moguda espectacular sense precedents. Mobilitzem un milió de persones fàcilment, anem de Girona a Barcelona caminant amb esmorzar, dinar, berenar i sopar inclosos i gratis. El que calgui! Deixo anar una pregunta: per què no van donar el tema de la vacunació (o vaccccinació) directament a l'anc? Algú dubta que en tres setmanes tothom no hauria tingut dia, hora, lloc i tram reservats? I no ho dic de conya...

Bé, anem a les eleccions. Ahir parlàvem de 9.000 persones, de moment, que havien al·legat per no anar a la taula. Ara mateix hi ha dubtes que molta gent no sigui capaç de no presentar-s'hi, al preu que sigui. La por a la malaltia, al contagi, al despropòsit en general existeix realment. Com a exemple, i no sé si s'ha fet a tots els municipis de Catalunya, a Calella es van triar 9 persones per cada lloc. 19 meses x 3 membres (amb perdó) x 9 = 513 calellencs amb possibilitats de ser a una mesa electoral. I amb tot això, ningú posaria la mà al foc perquè alguna taula no quedi sense cobrir del tot.

I quina idea els ha vingut al cap?? Doncs els voluntaris!!!! Com ja sabeu, si en un moment determinat, ja sigui a l'hora d'obrir el col·legi o per causa de força major més endavant, falta una persona per emplenar algun dels tres llocs de la mesa, es nomenarà al primer que sigui allà al davant votant. Que té tela la cosa. Si hi afegim que a primera hora s'ha dit que vagin a votar la gent gran, que evidentment és de risc, ja la tornem a tenir liada. Despropòsit darrera despropòsit.

Doncs aprofitem el voluntariat i fem una llista de calellencs/ques responsables i conscienciats que estiguin disposats a arriscar la seva integritat. És ben bé (en castellà bien bien) que aquestes eleccions semblen el joc dels disbarats.

De totes maneres, això de que els membres (amb perdó) de les meses siguin gent voluntària, potser ja hauria d'estar inventat, no? D'aquestes eleccions, de la seva organització, en farem un llibre. I serà gruixut!

Diari d'un ex-2n suplent pel 14F. Benvolgut diari...

Benvolgut diari...

... avui t'he de donar explicacions a tu. En primer lloc veuràs que t'he canviat el nom: ara ets el "diari d'un ex-2n suplent", i aquest prefix precisament té molta importància, vaja, és la gràcia de l'invent. Certament que avui podria deixar ja d'escriure't i donar l'episodi per acabat, però em sembla molt més seriós i adequat continuar la teva existència fins, com a mínim, el dia 14 de febrer. Per cert que el dia 15 pot ser la repera amb els resultats que presumiblement hi poden haver, però això ja és tema per un altre diari....

Acabar avui seria massa fàcil i, a més, no tancaria bé el cercle. Si m'he queixat de la mateixa convocatòria de les eleccions pel despropòsit que és, no puc deixar d'explicar com veig l'evolució del tema dels cridats a participar en les meses electorals i, més encara, de com veuré el mateix diumenge 14 que s'ho estan passant aquests membres (amb perdó).

Llegeixo que més de 9.000 persones han demanat ja que se les exclogui de les meses del 14F. Per fer una comparativa, en altres eleccions el promig d'aquestes al·legacions era de 200 per setmana i ara passa de 3.000. Per alguna cosa deu ser, no? Quan una situació provoca angoixa a un número considerable de persones (i aquí s'ha de pensar en els que han estat designats, no en la població en general) vol dir que hi ha una part de raó en la queixa. I esperem a veure alguns episodis singulars el mateix dia de les eleccions.

Per tant, no em puc quedar aquí, amb els braços (i els dits) creuats. Seguiré dialogant amb tu, benvolgut diari. Fins que les eleccions ens separin!

I acabaré amb uns versets d'un poema de Gabriel Celaya, cantat per Paco Ibáñez:

Porque vivimos a golpes, 

porque apenas si nos dejan, 

decir que somos quien somos...

Diari d'un 2n suplent pel 14F. Al·legacions acceptades

 Al·legacions acceptades.

"Por el presente pongo en su conocimiento que en el día de la fecha, se ha acordado la ACEPTACION de la excusa, por Ud. Presentada"

Doncs ja està! Ja he passat de suplent 2n a ex-suplent 2n. La Secretària de la Junta (Electoral de Zona d'Arenys de Mar) m'ha adreçat una comunicació en els termes abans esmentats. És a dir, que el proper 14F no he d'anar a la constitució de les meses electorals a les 8 del matí a veure si em toca passar-m'hi el dia. Com deia aquell: "Prueba conseguida!"

En descàrrec meu, i ho dic de cara als més escèptics, he de dir que en el meu escrit d'al·legacions no hi deia cap mentida. Potser, o probablement, en unes altres eleccions fetes en condicions normals el meu recurs no hagués estat acceptat, per massa just, però aquestes eleccions no en tenen res de normal i em considero, en una jornada com aquella, una persona de risc.

Dit això, deixeu-me fer una mica de crítica a la notificació rebuda. En primer lloc, la trobo excessivament curta, concisa, amb poc cos. En segon lloc, considero que les dues comes que han col·locat enmig de la frase estan totalment fora de lloc, no hi calen. La frase es pot llegir de cop i amb l'entonació correcta sense necessitat de cap paradinha. I en tercer lloc.... sisplau, jo no vaig presentar cap excusa, siguem seriosos; vaig presentar unes al·legacions al nomenament rebut. Encara que sigui en castellà, hi entenem una mica, no?

I acabo. A partir de demà aquest diari canviarà el seu nom i es dirà: "Diari d'un ex-2n suplent pel 14F".

Diari d'un 2n suplent pel 14F. Uns quants titulars del dia

Uns quants titulars del dia:

La covid ha derrotat el món.

El fiasco de les vacunes a tota Europa.

Salut defensa allargar les restriccions per sortir de la "zona hipercrítica".

Tenerife és l'excepció: va aplicar dures restriccions per Nadal i ara té una incidència 10 vegades més baixa que la mitjana.

Els Mossos d'esquadra intensificaran els controls del confinament perimetral de Catalunya.

Regalem massa bitllets de la rifa al virus, i un dia li tocarà.

No hi ha un criteri general sobre excloure la població de risc de les meses.

Una quarta onada ara podria ser catastròfica.

Cada dia moren 19 persones de mitjana a les residències.

Salut activa l'ampliació per a crítics de Can Ruti i preveu allargar les restriccions.

Aquest és un repàs ràpid a uns quants diaris i digitals. Que tothom tregui les conclusions que vulgui, però o ens posem les piles o acabarem més malament del que sembla que podem arribar a dia d'avui.... I fins aquí.

Diari d'un 2n suplent pel 14F. Un coixí al diari.

Un coixí al diari

Des de fa dos dies, i malauradament veig a venir que passarà els propers 15 dies, quan mires qualsevol portada de diari (jo ho faig en la seva versió digital) comença amb una doble filera de notícies sobre les eleccions. Més o menys, tampoc es pot ser molt precís. No és fins a la tercera fila que ara hi trobem les notícies sobre la Covid, sobre les vaccines, vacunes perquè ens entenguem, sobre l'enduriment de les mesures restrictives a ciutats, pobles i comunitats més o menys autònomes, etc. 

És com un coixí que posa cada mitjà de comunicació per fer més assumible, o més resignada, o més lubricada, la realitat dels efectes de la pandèmia. Sembla un intent de fer oblidar la pressió i el perill de la malaltia, de la mateixa manera que no ens diuen cada dia, com a primer titular, quants morts hi ha hagut. De tant en tant veiem encapçalar un telenotícies amb la trista notícia d'uns morts per accident de trànsit, o les seves estadístiques. Això ja no passa amb la quantitat de morts que ha provocat el coronavirus. És el preu, potser, que hem de pagar per aquest dilema salut vs economia. 

Tot això necessitaria un debat més profund i, probablement, més estudiat, ja ho sé, però ja fa molt temps que crec que ens volen fer normalitzar aquest preu, en vides humanes, que estem pagant. 

La política, la contesa electoral en general, és utilitzada també com efecte sedant quant a l'establishment li interessa. Avui, benvolgut diari, ho deixo aquí. 

Diari d'un 2n suplent pel 14F. Allegatio feta est

 Allegatio feta est

Amb aquestes paraules que no tenen cap sentit però que ja insinuen de què va la cosa, et comunico, benvolgut diari, que a les 2h 37min d'avui divendres he enviat el meu escrit d'al·legacions al nomenament de membre (amb perdó) d'una mesa electoral el proper 14 de febrer. I ho fet per correu electrònic, d'aquí l'horari de la presentació, perquè així ho permet la Junta Electoral de Zona d'Arenys de Mar.

Per cert, heu vist les imatges de Sabadell amb la cua de gent al carrer, que hi portava hores, per

presentar el seu escrit d'al·legacions? És que no tenen vergonya els que ho han organitzat d'aquesta manera? Quanta estona es necessita per acceptar un document ja escrit? O quina mena d'identificació se'ls feia? Un examen físic? Un reconeixement mèdic? Quants despropòsits déu meu! O sinyor Illa meu, que ve a ser el mateix.....

Hi havia estat donant moltes voltes a això de presentar al·legacions perquè, encara que tinc raons i motivacions suficients, al meu entendre, accepto el meu compromís social (o la meva mala sort) i si m'ha tocat, m'ha tocat. Però al final, veient tota aquesta munió de despropòsits m'he decidit a preparar-ho. He fet les meves explicacions, aportat la documentació que puc tenir a mà, i ho he enviat. Alea jacta est! per seguir amb els "latinajos".

I si el sr. Jutge considera que estic fort com un roure i que ja m'ho trobaré? Doncs paciència. I renecs, molts renecs. De moment continuo siguent 2n suplent, però això en aquest cas no vol dir gaire al meu favor. Seguiré informant acuradament.

I per acabar. Trobo força penosos tots aquests polítics/es que com que ja ha començat la campanya electoral, ara defensen a ulls clucs la seguretat sanitària als col·legis electorals. Fan força pena quan, a més, fa pocs dies despotricaven del TSJ C perquè s'estava carregant un decret del govern. Però ja som a la campanya! Go, go, go!

Diari d'un 2n suplent pel 14F. Proves d'antígens

 Proves d'antígens

Llegia avui les novetats sobre els "màrtirs del 14F". Fent un resum ràpid diré que no seran vacunats, entre d'altres coses, perquè no hi ha prou vacunes per a tant membre "sueltu". Això és un bon argument. Només faltaria ara que es quedés algun alcalde o algun bisbe sense poder-se vacunar.... Ah no, que a Catalunya això no passa.

Per cert, què us sembla allò de fer servir els termes vaccí i vaccinar? Segur que és la forma més culta de dir-ho, no ho dubto, però a mi em fa venir al cap alguna paraula més ordinària, no sé. Vaccinar, miccionar, vaccí, micció.... potser és una apreciació cacofònica.

Tornant al tema. De vacuna res, en tot cas, un test d'antígens dos o tres dies abans (que ja em diràs si és massa útil) i que no serà obligatori. Més despropòsits. Ah sí, una epi de regal per posart-te a l'hora que vinguin els contagiats. Pobra gent, quin mal efecte. Els faran anar a les set del vespre, assenyalats, apartats, retratats per tota la premsa local, i rebuts per uns senyors embolicats en unes bosses de basura i ulleres d'anar a sotaigua que els faran patir més que no pas als pobres malalts. Per si algú dubta de posar-se l'epi (i blas) pel cap o pels peus, es destinarà un/a especialista de darrera hora que els farà un curset accelerat en uns minuts.

I una mascareta FFP2, potser uns guants i unes piruletes per quan s'avorreixin. Això ja no ho salva ningú, ni lo sinyor Illa.

Jo ja m'he decidit a jugar la carta de l'al·legació, i que decideixin el que vulguin. Motius en tinc, raons i elements tipificats al manual, també. Veurem. Al·lega, que alguna cosa queda!

Diari d'un 2n suplent pel 14F. Anirem de míting?

 Anirem de míting?

Apa que no s'ha muntat un bon embolic quan s'ha sabut que el Govern permetrà que els ciutadans es desplacin per assistir a mítings electorals encara que fer-ho impliqui saltar-se el confinament municipal decretat per frenar l'expansió del coronavirus i constarà com a una dels supòsits que recull el certificat d'autoresponsabilitat.

Abans de tot, jo diria que aquest terme ja estava contemplat a dia d'avui. Que una manifestació o un acte polític et permetia anar allà on fos, sempre amb el "certificat" corresponent. Però tant si és així com si no, avui s'ha despertat una bona onada d'indignació. I amb raó. Estem confinats al nostre municipi sense poder-nos donar el gust de visitar cap lloc fora d'ell, ni anar-hi a veure familiars o amics, ni gaudir d'un paisatge, ni anar a comprar, ni, ni, ni. Els sectors afectats han saltat igualment. L'hostaleria té l'horari que té, els comerços s'han quedat sense cap de setmana, els gimnasos tancats, els centres de

Pilates, i tanta i tanta gent queda afectada per la lluita contra la pandèmia. I, al final, ho hem d'acceptar perquè, crec jo, és la solució que toca ara, tot i que n'hi podria haver d'altres. Jo seria partidari d'haver pres unes mesures més estrictes que es traduïssin en una durada menor, però vaja, no soc pas jo qui ho ha de decidir. (De fet no sé si ho sap ningú qui hauria de prendre aquestes decisions, però potser els sanitaris haurien de ser més escoltats, no?).

I he deixat pel final el sector de la cultura (que m'afecta). Amb un any quasi perdut, sense balls, amb poquíssimes actuacions de tot tipus, música, teatre, circ, etc, té cap sentit deixar anar aquestes perles? No hem de suposar que podem tenir prou criteri sense que ens facin mítings multitudinaris? Algú, a dia d'avui, necessita que el convencin en un míting? Potser sí, i jo no ho veig, però crec que els actes polítics ara són més de reafirmació dels convençuts que no pas de captació de votants nous. I això ho saben els partits i els polítics. Al final el que origina un míting és una notícia al diari, a les xarxes, a la tele; un clip que sí que ha de captar l'atenció del ciutadà.

Per tant doncs, feu actes virtuals que nosaltres ja som prou "eixorits" per discernir el gra de la palla.

Benvolgut diari, ja fa dos dies que no parlo de lo sinyor Illa. Potser està perdent interès.....

Diari d'un 2n suplent pel 14F. Manual per negar-te a anar-hi

 Manual per negar-te a ser membre d'una mesa electoral

A l'edició d'avui dimarts de Vilaweb hi ha un article titulat: Puc negar-me a ser membre d'una mesa electoral? 

Com és lògic me l'he llegit de dalt a baix i de dreta a esquerra, o al revés, d'esquerra a dreta, és igual.

La conclusió: No tinc més de seixanta-cinc anys, no soc discapacitat, no soc pensionista d’incapacitat permanent absoluta ni gran invalidesa, no estic en de baixa laboral, ni soc embarassada, ni tinc la baixa per maternitat, ni soc pres, ni estic ingressat en un hospital psiquiàtric, ni he format part d’una mesa electoral en tres eleccions els darrers deu anys. No soc mare amb un menor a càrrec ni tinc cura d'un familiar que no es pot valdre per ell mateix (o per ella mateixa). No soc un treballador que hagi de

prestar serveis a les juntes electorals, els jutjats ni l’administració pública. No he de prestar serveis essencials, de caràcter mèdic, Protecció Civil, bombers, etc. No soc directors de cap mitjà de comunicació d’informació general ni caps dels serveis informatius que hagin de cobrir la jornada electoral. No soc un professional que hagi de participar en cap esdeveniment públic el dia de les eleccions i que no pugui ser substituït, o el fet de no participar-hi obligui a suspendre l’esdeveniment i això causi perjudicis econòmics rellevants. (Hi entraria aquí una ballada de sardanes o una cantada d'havaneres? Em sembla que no).

No tinc cap lesió, molèstia o malaltia física o psíquica que m'impedeixi d’exercir les funcions de membre d’una mesa amb normalitat. No estic en situació d’embaràs de risc durant els primers sis mesos, ni tinc la previsió d’intervenció quirúrgica o proves mèdiques rellevants el dia de les eleccions. No pertanyo a cap confessió o comunitat religiosa l’ideari de les quals resultin incompatibles amb la participació en una mesa electoral. No he fet cap canvi de residència habitual a un lloc situat fora del territori on es fan eleccions. No he de celebrar cap esdeveniments familiar d’especial rellevància que resulti inajornable o que l’ajornament causi perjudicis econòmics importants.

I no, no soc pare ni mare de menors de catorze anys, quan l’altre progenitor o un germà més gran o familiar no pugui ocupar-se del menor durant la jornada laboral.

Per tant, benvolgut diari, la cosa està magre....