I de fet, em sembla, quan vaig començar el blog no volia pas parlar de la realitat real i quotidiana de cada dia, o potser sí. No, jo vaig començar amb les meves escales d'escenari i les seves misèries i fins aquí he anat a parar, de moment.
Bé, el cas és que avui és dilluns i demà divendres, a efectes pràctics. I amb tot això, em quedaran, comptant demà dimarts (divendres) onze dies de feina. De l'altra feina, és clar, perquè també hi he de sumar, de moment, 4 dies més (festius) d'anar a tocar sardanes. Per tant sumen 15, amb la qual cosa, no és que sigui un més massa extraordinari tampoc.
Potser que acabi el tòpic i deixi de comptar dies laborables i dies festius que, al cap i a la fi, és una de les coses més "cutres" que conec.
4 comentaris:
Mira Vilapou, el teu bloc és per fer-hi el què vulguis... no? doncs ja està, parla-hi del que et doni la gana, que nosaltres et seguirem llegint. ah! i les vacances potser són un tòpic, però són tan necessàries!!!!
Fa dies que no em passejo per aquí ni per enlloc, i em sap greu, perquè tinc molt poc temps. A reveure i a disfrutar de les vacances, per curtes que siguin!
Jo ja m'estic mirant el calendari de l'any vinent a veure quins ponts hi haurà, quin dia és l'aniversari, quan faré vacances... També sóc cutre, i què?
Home, comptar els dies festius no és cutre de cap de les maneres. Comptar els feiners, més que cutre és desesperant.
Reusenca, les vacances, les festes i el temps lliure en general és molt necessari. A disfrutar doncs.
Antoni, la paraula potser no és "cutre", diguem "políticament incorrecte"? I amb el que ens agrada ser-ho! Jo també he situat ja els ponts i les vacances de l'any que ve.
Àirum, sempre és millor mirar els festius.
Publica un comentari a l'entrada