Festa

Vulguis o no avui "toca" parlar de Nadal. Siguis creient o no, téns aquestes dates aquí. Si més no, la tradició ens ha fet arribar la celebració. I la tradició és un dels motors de la història. I com a motor, s'ha de cuidar, controlar i fer-li el seguiment corresponent.
El cas és que avui pots mirar per la finestra i veuràs com no neva, pots anar a la platja i trobar-te gent banyant-se, pots anar al cinema, al bar, treballar fins i tot, tu mateix, i en tot moment tindràs una referència que et porta al Nadal. Què hi farem. Però el cas és que a mi ja m'està bé.
Amb tot això, havia pensat posar una fotografia d'un pessebre, d'un p... Pare Noël, de llumetes als balcons, de nens rient amb barret vermell, i posar també alguna música més o menys ben buscada, que reflectís el Nadal però tingués un toc d'originalitat.
I no. Avui deixo una escala de les d'enfustissat, però de diumenge de gala. Que aquest blog va començar així, i així continua. I no deixaré de ser crític. L'escala és ampla, consistent, "ferruda", no es trencarà no, però també veig que és massa dreta, no hi barana (que estrany!) i els escalons estan massa separats, sobre tot l'últim. Que sigui Nadal no vol dir que hagi baixat la guàrdia.
I no deixaré una nadala, no, deixaré música alegre però amb una mica de regust.