Vendre programari lliure

També podeu conèixer alguns punts de vista sobre la idea de vendre excepcions a les llicències de programari lliure, com ara la Llicència Pública General de GNU.

---

Molta gent creu que l'esperit del projecte GNU és que no s'hauria de cobrar per distribuir còpies de programari, o que s'ha de cobrar el mínim possible, just el suficient per cobrir els costos. Idees com aquestes demostren incomprensió.

En realitat, encoratgem als distribuïdors de programari lliure a cobrar tant com vulguin o puguin. Si una llicència no permet als usuaris fer còpies i vendre-les, no és una llicència lliure. Si això us sembla sorprenent, val la pena que continueu llegint.

La paraula free té en anglès dos significats: es pot referir tant a la llibertat com al preu. Quan parlem de «programari lliure» (free software), estem parlant de llibertat, no de preu. «Lliure» té el sentit que trobem a «pensament lliure», i que no és a «barra lliure». Més concretament, significa que l'usuari és lliure d'executar un programa, de modificar-lo i de redistribuir-lo amb o sense els canvis.

Els programes lliures es distribueixen de vegades gratuïtament i de vegades pagant una quantitat no menyspreable. Sovint el mateix programa està disponible de les dues maneres en llocs diferents. El programa és lliure, independentment del preu, pel fet que els usuaris en tenen plena llibertat d'ús.

Els programes no lliures es venen normalment a un preu alt, però de vegades us donaran una còpia de franc. Però això no fa que el programa sigui lliure. Tant si cal pagar com si és de franc, el programa no és lliure perquè els usuaris no tenen llibertat.

Com que el programari lliure no té res a veure amb el preu, un preu més baix no el fa més lliure, ni l'apropa més a la llibertat. Per tant, si distribuïu còpies de programari lliure, podeu cobrar un preu elevat i guanyar alguns diners. La redistribució de programari lliure és una activitat positiva i legítima. Si us hi dediqueu, podeu a més treure'n profit.

El programari lliure és un projecte comunitari, i qualsevol que en tregui profit hauria de cercar vies per contribuir al creixement de la comunitat. Per a un distribuïdor, una manera de fer-ho és donar una part dels seus beneficis a la Free Software Foundation o a qualsevol altre projecte de desenvolupament de programari lliure. D'aquesta manera contribuireu a l'expansió del món del programari lliure.

La distribució de programari lliure és una oportunitat d'augmentar els fons per al seu desenvolupament. No la malgasteu!

Per tal de contribuir a augmentar els fons, heu de tenir un marge de beneficis. Si cobreu un preu molt baix, no tindreu diners per ajudar al desenvolupament de nou programari.

Pot un preu de distribució més alt perjudicar alguns usuaris?

De vegades la gent pensa que uns preus de distribució alts posarien el programari lliure fora de l'abast dels usuaris que no tenen massa diners. En el programari propietari, un preu elevat provoca exactament això. Però el cas del programari lliure és diferent.

La diferència és que el programari lliure tendeix naturalment a difondre's, i hi ha moltes maneres d'aconseguir-lo.

Els acaparadors de programari fan mesquinament tot el possible per impedir que els usuaris executin un programa propietari sense haver-lo pagat. Si el preu és alt, serà difícil per a molts usuaris fer servir el programa.

Amb el programari lliure, els usuaris no han de pagar una taxa de distribució per poder utilitzar el programa. Poden copiar-se el programa d'un amic que en tingui una còpia, o que tingui accés a la xarxa. O bé uns quants usuaris poden ajuntar-se, repartir-se el preu d'un CD-ROM i instal·lar cadascú el programari. Un preu de CD-ROM alt no és un gran obstacle quan el programari és lliure.

Pot un preu de distribució més alt limitar l'ús de programari lliure?

Una altra preocupació comuna és la popularitat del programari lliure. Hi ha gent que considera que un preu de distribució alt pot reduir el nombre d'usuaris, o que un preu baix pot animar als usuaris.

Això és cert per al programari propietari, però el programari lliure és diferent. Amb tantes maneres d'aconseguir còpies, el preu de distribució té menys efecte sobre la popularitat.

A llarg termini, el nombre de gent que utilitzarà programari lliure vindrà determinat principalment per la disponibilitat de programari lliure i per la seva facilitat d'ús. Molts usuaris no prioritzen la llibertat, i continuaran utilitzant programari propietari si el programari lliure no pot fer totes les tasques que necessiten. Per tant, si volem que el nombre d'usuaris augmenti a llarg termini, hem de desenvolupar més programari lliure.

La manera més directa de fer-ho és escriure els programes lliures o els manuals necessaris pel vostre compte. Però si us dediqueu a distribuir i no a programar, la millor manera d'ajudar és proporcionar els fons per a què altres ho puguin fer.

La frase «vendre programari» pot ser ambigua

En sentit estricte, «vendre» significa intercanviar béns per diners. Vendre una còpia d'un programa lliure és totalment legítim, i us animem a fer-ho.

No obstant, quan la gent pensa en «vendre programari», s'ho imagina fent-ho de la manera que la majoria d'empreses ho fan: fent programari propietari en lloc de lliure.

Per tant, a menys que dibuixeu una barrera clara, tal i com ho fa aquest article, us aconsellem evitar la frase «vendre programari» i escollir-ne una altra. Per exemple, podeu dir «distribuir programari lliure a canvi d'una quota», frase que no té cap ambigüitat.

Preus alts o baixos, i la Llicència Pública General de GNU

Llevat d'un cas especial, la Llicència Pública General de GNU (GNU GPL) no imposa restriccions sobre quina quantitat s'ha de carregar per distribuir una còpia de programari lliure. Podeu cobrar un cèntim, un euro o un bilió, o no cobrar res. Això és decisió vostra i del mercat. No us queixeu si ningú no vol pagar un bilió per una còpia.

L'únic cas especial es produeix quan els binaris es distribueixen sense el seu codi font corresponent. Aquells qui ho facin estan obligats per la Llicència Pública General de GNU a facilitar-lo a petició dels interessats. Sense un límit en la quota per al codi font, podria donar-se el cas que la quota que es fixés fos tan elevada que ningú pogués pagar-la (un bilió d'euros), amb la idea de fingir que es lliura el codi font quan en realitat el que es fa és retenir-lo. En aquest cas, per tant, hem de limitar la quota per al codi, per tal de garantir la llibertat dels usuaris. En situacions ordinàries, no obstant, no hi ha cap justificació per a limitar les quotes de distribució, i per tant no les limitem.

De vegades les empreses les activitats de les quals creuen la línia del que la Llicència Pública General de GNU permet demanen permís, argumentat que «no cobraran res pel programari GNU» o coses per l'estil. No van enlloc amb aquesta manera de fer les coses. El programari lliure té a veure amb la llibertat, i fer complir la Llicència Pública General és defensar la llibertat. Quan defensem la llibertat dels usuaris, no ens distraiem en coses accessòries com quina quantitat s'ha de carregar a una distribució. La llibertat és tota la qüestió i l'única qüestió.