Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Albufera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Albufera. Mostrar tots els missatges

diumenge, 27 de gener del 2013

La palla de l'arròs i l'Albufera de València




Ahir, un grup d'afiliats i simpatitzants de la Coalició Compromís per l'Horta Sud vam participar a les primeres Jornades sobre l'Albufera que va organitzar esta formació política.

No cal esmentar la importància del Parc Natural de l'Albufera, que és una de les reserves humides més importants de la Península Ibèrica i està inclosa en el catàleg de zones de la Unió Europea per a la protecció d'aus migratòries, a este espai viuen moltes espècies protegides, algunes d'elles en perill d'extinció i és un dels principals atractius turístics del País Valencià. Atrau tots els anys milers de turistes interessats pel seu valor ecològic i paisatgístic, així com per la cultura gastronòmica  dels pobles que l'envolten.

Les jornades van començar amb una xarrada del professor de la Universitat de València Rafael Boluda, la xarrada va estar molt interessant, el professor ens va explicar amb diapositives i de manera molt didàctica la problemàtica mediambiental de l'Albufera, així com l'evolució històrica de la llacuna des del punt de vista de l'ecologia, la biologia, etc. Jo destacaria les següents dades:
  
- L'Albufera està molt degrada a conseqüència de molts factors, però el més important seria l'abocament  d'aigües residuals procedents dels pobles que envolten la llacuna, sobretot residus urbans, industrials i agrícoles.

- També, encara que no tan greus, cal esmentar els contaminants procedents altres activitats que es realitzen al llac com la cacera, l'agricultura i el turisme.

- La degradació de l'ecosistema de l'Albufera va patir una acceleració molt forta a partir dels anys ’60 del segle XX a conseqüència de l’augment de la població i de l’activitat industrial dels pobles que l’envolten. Des de llavors, encara que s'han pres algunes mesures per a protegir-la, com la declaració de Parc Natural, l'Albufera es troba en una situació molt degradada i faria falta un esforç molt gran de totes les administracions i de les empreses i activitats que es desenvolupen en l'entorn del Parc si volguérem recuperar-la.

- Un altre dels factors que afecten de forma decisiva a l'estat del parc natural és la pèrdua de cabal del Xúquer a causa de la sobreexplotació dels recursos hídrics que es fa en la Comunitat de Castella La Manxa, on proliferen els pous il·legals que s'utilitzen per a transformar en regadiu grans extensions que històricament han estat sempre de secà, en molts casos l'aigua s'utilitza per a regar cultius que són deficitaris i que tan sols es mantenen per a rebre subvencions.

- L'ecosistema de l'Albufera és molt fràgil i reacciona d'una manera relativament ràpida a les actuacions que es fan al seu voltant, tant en sentit positiu com negatiu, la qual cosa ens dóna una esperança que algun dia es podria recuperar.


Una vegada que vam tindre una visió general de la situació del parc natural, vam començar a parlar sobre un dels principals problemes que té en l'actualitat i que més mals de cap causa tant als llauradors com als pescadors i les persones que vivim al voltant del llac: la palla de l'arròs.

La palla de l'arròs és un subproducte del cultiu de l'arròs que es podria utilitzar de moltes maneres per a treure-li un rendiment, com per exemple:

- Fabricació de materials de construcció per a vivendes bio-climàtiques.

- Fabricació de paper.

- Bio-compost per a abonar els camps.

- Combustible per a produir energia.

- Material d'embalatge.

Sobre tots estos usos s'ha parlat al llarg dels anys, però la realitat és que fins fa uns anys la palla es cremava, causant un greu problema mediambiental per al parc natural, així com a les persones que vivim al seu entorn. La crema de la palla de l'arròs causa afeccions pulmonars i a les vies respiratòries i diversos estudis han demostrat que és un dels factors que pot causar asma a les persones.

Per estes raons, des de fa uns anys, la legislació europea va prohibir la crema de la palla, de manera que s’abandona als camps, on es descompon i causa altres problemes per al llac com la contaminació de les aigües i l'agreujament del procés de eutrofització de les aigües que fa que l'aigua es quede sense oxigen i causa la mort de peixos, plantes, aus, etc.

Esta problemàtica de la palla de l'arròs és la que va dur als afiliats i simpatitzants de la Coalició Compromís a reunir-se per tal de trobar solucions. Després de la xerrada es va produir un debat molt interessant del que van sorgir moltes idees per a donar una eixida ecològicament sostenible i rendible per a la utilització de la palla de l'arròs. Arran d'estes idees els representants de la coalició prepararan un document amb el qual presentaran a la societat les seues propostes per a millorar esta situació i que la palla de l'arròs deixe de ser un problema per a convertir-se en una oportunitat. Una oportunitat d'aprofitament d'un recurs natural que actualment estem llançant a perdre i que podria tindre molts usos pràctics i per tant ser una font de riquesa per a la comarca i una bona manera de crear uns quants llocs de treball que tanta falta fan.

Tampoc hem d'oblidar que a tots ens interessa tindre una albufera neta, sana i plena de vida, a banda de perquè és bo per a la nostra pròpia salut i la supervivència de la multitud d'espècies animals i vegetals que l’habiten, també perquè una albufera en bon estat de conservació és una font d'ingressos molt important gràcies al turisme i a totes les activitats que es desenvolupen en el llac: agricultura, pesca, etc.






dimarts, 30 de novembre del 2010

Fotos de la fàbrica de cotxes



Una de les faltes més greus que pot cometre un ciutadà qualsevol quan visita o treballa a una fàbrica de cotxes és portar un mòbil amb càmera de fotos, a no ser que tingues un permís especial per a traure fotos, no està permès fer fotos dins d'una d'estes instal·lacions. La raó (com segurament ja s’haureu imaginat) és per a evitar l’espionatge industrial.
Afortunadament, el que suscriu este línies té autorització per a fer fotos i porta sempre una càmara compacta damunt que trau fotos amb una qualitat prou bona, per això els lectors d’aquest blog podran gaudir en exclusiva d’unes imatges que d’una altra manera no haguereu pogut vorer mai. No patiu, no revelaré cap secret industrial ni mostraré les condicions dels treballadors, les quals per una altra banda he de dir que no estàn gens malament, en general.

A aquest blog ja vàrem parlar sobre la flora i la fauna de les pistes de proves de la factoria valenciana, hui parlarem d’una altra espècie també prou abundant a l’ecosistema fabril, a banda de les aus de l’abufera, també n’hi ha altres animals més comuns.


(com sempre, podeu fer clic en les imatges per ampliar-les)



Ja que estem parlant sobre el món de l’automòbil, aprofitaré per a comentar-vos que el cotxe que estem fabricant a la factoria valenciana ha obtingut la màxima qualificació en els tests de seguretat EuroNCAP.
Estic segur de que este bon resultat contribuirà a millorar l'economia valenciana, ja que farà que es venguen molts més cotxes, és una molt bona notícia i un motiu d'orgull per a tots els que, d'alguna manera, estem col·laborant a este projecte que  s'està desenvolupant a les nostres terres.


dimarts, 22 de juny del 2010

UNA SORPRESA AGRADABLE


Quan algú porta vora quinze anys treballant a diferents sectors de la indústria, especialment al sector de l'automòbil (com és el meu cas) pot arribar a pensar que ja ha vist de tot, que és quasi impossible trobar-se amb alguna cosa que et sorprenga, no obstant això fa uns dies vaig viure una situació que em va sorprendre una miqueta i de manera molt agradable per cert.
Abans de contar l'anècdota faré una xicoteta introducció per als lectors que no sàpien quines funcions faig al meu treball.
Darrerament estic treballant d'enginyer de NVH, les sigles NVH signifiquen: Noise, Vibration and Harshness (traduït al valencià: Sorolls, Vibracions i Asprors ). Que és una funció que forma part del Departament d'Acústica de Ford, es dir els enginyers de NVH som els que ens encarreguem de que el cotxe sone bé, que no tinga sorolls extranys, ni vibracions, etc. els quals causarien una impressió molt pobra o de poca qualitat als conductors.


El cas és que fa uns dies estava provant un cotxe per una de les les pistes de proves que hi ha a la factoria d'Almussafes (la de velocitat per a ser més exactes), amb un dels meus companys, Friedhelm, un alemà del Nord amb molta experiència (té prop de 50 anys i porta més de vint treballant com expert en "Vehicle Integration"), quan de sobte ens trobàrem enmig de la pista una família d'ànecs travessant la carretera tranquil•lament "com Pere per sa casa", la mare pata portava darrere una família nombrosa d'almenys quatre o cinc aneguets, era una estampa commovedora.

Afortunadament vam poder esquivar-los i així es va evitar un a desgràcia que haguera segut inevitable conduint a més de 140 Km/h si no fora per l'habilitat del meu company i el bon comportament del cotxe que estàvem provant.

El meu company i jo ens vam quedar flipats, era una situació commovedora, li vaig explicar que la fàbrica de cotxes valenciana es troba enmig d'un parc natural. Els dos, aficionats a la fotografia, vam tindre la mateixa idea: podriem intentar fotografiar la família, ja que jo portava la meua càmera damunt. Així que vam reduir la velocitat i vam tornar al mateix punt del circuit on ens havien trobat la família d'ànecs, però ja no estaven, probablement s'havien amagat entre les males herbes que hi ha al mig del circuit.

Segurament estareu pensant que no és una gran anècdota per a contar als nets, però a mi em va fer pensar sobre el contrast que hi ha entre l'impacte de l'activitat dels humans sobre el medi ambient i la fragilitat del món animal salvatge i com d'important és que estem conscienciats amb la defensa de la natura.

dissabte, 16 de gener del 2010

L'AMISTAT





No soc alt, ni molt guapo; no tinc els ulls blaus ni molts diners (els que em coneixen em persona poden corroborar tot això), no tinc una gran casa ni un bon cotxe.
Però sí que tinc una cosa de la qual em sent orgullós: un bon grapat de bons amics, alguns dels quals els conec des de fa més de 30 anys (quasi res) i altres des de fa tan sols uns mesos. Tinc amics de totes les edats i tots els origens, de diferents classes socials i amb un nivell cultural molt diferent.

Fa temps vaig escoltar per la ràdio que no sé quina universitat molt important havia fet un estudi per a descobrir quines eren les causes de la felicitat, feren moltes enquestes a gent que deia ser feliç i una de les coses que tenien en comú totes estes persones era que tenien un bon grup de bons amics. Jo hi estic d'acord amb eixe estudi.

L'amistat ha segut una de les constants de la meua vida, un tret característic del que em sent orgullòs, de fet he arribat a rebre crítiques d'alguns familiars i amics que em deien: "David és que te fas amic de tot lo món... Ja voràs com t'enduràs algun disgust"

Potser en part tenen raó, és veritat que de vegades m'he dut més d'un disgust de persones a les quals considerava amics o amigues i m'han fet alguna mala passada. Però encara així i tot, han segut moltes més les ocasions en les que els meus amics m'han ajudat, s'ho havem passat bé, hem rist, hem gaudit de la vida compartint les coses més senzilles de la vida com un sopar, prendre un cubata en un pub. Hem passat molts bons moments compartint bromes mentre treballavem de valent, etc.

He anat fent amics de tots els àmbits de ma vida, des del col·legi, l'institut, la universitat, la feina, de la plataforma Salvem Catarroja, del Bloc, la filà, etc. I de tots els llocs on he viscut: Real de Montroi, València, Castelló, Banbury, Colònia, Catarroja.

Tal vegada al final de la meua vida no podré dir que he arribat a ser regidor, ni un alt executiu, ni hauré segut capaç d'estalviar una gran fortuna, ni de tindre una gran casa, segurament tampoc podré dir que he segut pare. Però al menys espere poder dir que he tingut uns quants bons amics que m'han fet gaudir de les coses més senzilles de la vida com eixir a conduir les nostres motos o anar a pescar o a fer fotos de la posta de sol a l'Albufera.
Coses tan senzilles com quedar un diumenge a fer una paella i escoltar les crítiques de tots els teus amics diguent que així no se fa, perque, com tothom sap, n'hi han tantes maneres de cuinar la paella com valencians que diuen que saben cuinar-la.


Després de tot, què més se li pot demanar a la vida? 


Com diu un amic meu: "si no fora per estos moments..." de què ens serviria treballar tant, lluitar tant, afiliar-se  a un partit polític, participar en manifestacions, escriure un blog?  De què ens serviria tant d'esforç si no fora per eixos moments que passem amb els amics gaudint d'una cervesa en la barra d'un bar o visitant una exposició o anant al cine?


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...