Recomano molt enèrgicament el reportatge que van emetre el
dimarts passat sobre el malbaratament dels aliments a TV3. Sobreviure a la
nevera.
La cinta està rigurosament documentada amb testimonis i
experts que expliquen com funciona la cadena
dels aliments i amb algunes mostres que surten, tan il.lustratives del
que passa, que gairebé esgarrifa.
Em quedo amb dues escenes que per mi van ser reveladores. Una d’elles mostra com treballen en una planta
agrícola de Kenia on envasen mongetes tendres. Les mongetes tendres que s’hi
cultiven, i totes les altres verdures,
són per a l’exportació, pels mercats europeus i americans, i no formen part de l’alimentació tradicional
de les cultures de la zona. Això entre
altres coses significa que si hi ha producció que sobra, la gent d’allà no sap
com aprofitar-la. A part d’això les mongetes tendres que no són rectes es
rebutgen per estètica i com que no caben a la safata on han d’anar empaquetades,
en tallen un bon troç que també acaba al
rebuig. Un escàndol a qualsevol lloc però encara més en un país on ben aprop potser hi ha població que passa
fam.
L’altre escena que em va resumir tot el que vaig estar
veient és cap al final del documental, quan un dels experts diu:"quan aneu al
supermercat i agafeu una fruita o una verdura heu de pensar tot el procés que
ha fet aquesta verdura per arribar fins aquí." Tot el que s’ha malbaratat pel
camí fins que finalment la persona (el
consumidor) s’endu aquell producte a casa. Una carrera d’obstacles que costa un
preu molt alt i que ens fa pensar en quina mena de consciència ens mou als humans, que produim tones i tones d' aliments perque acabin, tones
i tones d’ells llençades a les escombraries.
4 comentaris:
Es el preu que paguem per tenir unes fruites i unes verdures la mar de boniques (que no vol dir gustoses)
el més greu és el fet de que guarden el producte a llençar sota clau perquè ningú se'n pugui aprofitar. Vivim tant per el negoci que no ens adonem que deixem de ser persones
Vaig sentir a la Montserrat Besses parlant del documental però encara no l'he vist. Has vist una pel.li-documental de la Bartra (deu ser de l'any 2000 aprox)? També tracta del mateix tema i està súper bé!
Pons, cert que boniuqes no vols dir gustoses... més aviat al contrari. Una vergonya, coincideixo amb tu Joan. anna aquest de la Bartra no el conec, em sembla,el que em va agradar del de sense ficció és que es basa en el "nostre" menjar. No enm estudis, no en estadístiques de no sé quins països desenvolupats, sino en els supermercats de Catalunya.
Publica un comentari a l'entrada