I en no res,

ja el tindrem aquí!
A pel 2010 amb ganes i molt d'humor!!

Salut i un petó molt gran per tothom :)

25

Sóc innocent, i petita però valenta, com el Goku. I tinc sort, i mala llet, i em poso trista i me'n ric de massa coses encara que no de prous. Aprenc de vegades, d'altres no, i sé que prendre decisions et fa especial, forta, perquè t'equivoques però també perquè l'encertes.
Diuen que escolto, tot i que no sempre entenc, igual que a mi tampoc m'entenen, de vegades perquè no m'explico, d'altres perquè... perquè mira que serien útils els subtítols de tant en tant...
I m'agrada la xocolata, les coses dolces i les salades, però no, no m'agrada la col, ni la ceba, ni la gent que no aprecia les petites coses de la vida, com ara que et regalin caramels de fruita i que te'ls reparteixin entre tots els regals d'un aniversari feliç, que comença amb una innocentada...
I estic enamorada, i ploro i ric, i maquino futurs com la somiatruites que sóc, i toco de peus a terra i l'únic que vull és que la grip el deixi tranquil per estrenar els escacs de xocolata (que jo juraria que amb uns escacs tant magnífics segur que el guanyo).
De les dues coses que demanava per l'any nou, en tinc una, una feina nova, ara només em falta comprar un número i que el niño faci real la segona part del meu desig. Unas moneditas po'favó, va... que seria tant genial...
Però falten vuit minuts segons el rellotge perquè s'acabi el meu dia dels innocents, el meu dia a la feina, amb la gent que m'ha fet estirades d'orella virtuals, amb els de casa portant el gos al veterinari perquè per cabut (ve de família) s'ha barallat i li han hagut de posar punts per tot i ara va de gos apedaçat. El meu dia, plenet de somriures és a punt d'acabar i avui segur que somiaré coses dolces, perquè fer-ne 25 només pot voler dir tenir un any magnífic als teus peus a puntet de ser estrenat.

t'estimo

bday

I avui, 25, com passa el temps....
A dormir, que el dia del teu aniversari hauria de ser festa. Quines coses....

any nou, feina nova

Dicen que este año las felicitaciones navideñas se mandan por facebook o twitter, porque eso de mandar sms a parte de caro ya no mola, pero mira, yo creo que alguno mandaré y me da que alguna postal, tarde sí, vale, pero creo que en época de cambios me apetece escribir un poco.

Época de cambios pero cambios para bien. Gracias a M tengo trabajo nuevo y de hecho, M también. Año nuevo, trabajo nuevo. El 2010 se presenta interesante. De momento sólo con asomar la patita por debajo de la puerta ya ha conseguido arrancarme sonrisas y un poco de ilusión por lo que vendrá!!

Me mudo al mundo del cliente y dejo la agencia.

A ver como va desde el otro lado :)

seh!

tancat per vacances
d'hivern, de nadal, tant se val,
vacances, ueeeeeeeeeeeee! ;)

sunshine and lollipops

Tot fa olor de dilluns, encara que sigui dimecres.

Dilluns de Nadal amb calor i un sol que fa ganes de fugir a la platja.

el desembre congelat

Sí, arriba desembre, sortir de la feina a les mil, el fred, anar amb gorro pel carrer (que m'encanta), el pessebre nevat amb farina, el sopar de feina (a la meva setmana de vacances nadalenques aggrr..), les llums al carrer que ja estan posades des de no sé quan, pensar en regals i en si faig postals de nadal, pensar en v a c a n c e s, i coses maques i en si fer que aquest any sigui el tió qui avanci regalets o esperar que els reis vinguin carregats i amb poc carbó...

A mi, el que passa és que m'agrada el fred i la xocolata calenta i anar vestida amb colors vermells i blaus i verds i grocs, colors brillants però relaxants com diu el Pla.

bigmouth strikes again

tirant de clàssics

Pulsera nueva regalada de mil ojos azules turcos cuelga de mi muñeca izquierda. La de detrás no para de encadenar barbaridades y chorradas con un tono inadecuado entre cigarros y llamadas a todo volumen. No me gusta la gente que grita (creo que me repito). Pero es viernes y este fin de semana: Barçamadrid =)

La de atrás consigue que la escuche aún llevando cascos y escuchando música. Vull marxar ja, aaaggggrrrrrrr....

orgàsmic

Ser del Barça de vegades vol dir veure coses com les d'ahir. Màgia unida amb la por als que tornen al camp amb uns altres colors, il·lusió i patiment quan la toca el Valdés amb aquells davanters de blanc que s'acosten i tothom fa "ai, ai, ai"... Saltar i aixecar-se per veure com les pilotes passen a dos dits de la porteria contraria una vegada darrera l'altra. Cantar i somriure i aplaudir i cridar i pensar que, en el fons, ser culé és magnífic.

<3

La gent de vegades (s') estima tant que (es) fa mal.

Combinacions múltiples.

(pero amores que matan nunca mueren)

2.0

Buscant informació sobre el món 2.0 per a la memòria del postgrau i per l'interès que em desperta el mundillo... Buscant coses sobre noves maneres de gestionar informació, noves eines per comunicar i per comunicar millor, sobre com gestionar el rumor a la xarxa i casos de rumor, timos, hoax, històries d'aquelles que tots hem sentit en què tot passa sempre a un amic d'un amic i en el fons, tot neix del cap d'algú amb imaginació, un xic de mala idea i un ordinador a davant.
Comuniquem igual a internet?
L'anonimat ens deixa més marge d'actuació?
A la xarxa també és vàlid allò de "que parlin de nosaltres ni que sigui malament"?
Google wave?

doodles

Em semblen magnífics els doodles que Google fa últimament!!!

I aquest és que m'encanta!!!

peix peixet, de la canya...

Quan agafes el tren al matí, t'adones que el món de les llaunes de sardines ha de ser realment complicat allà totes apilades intentant no caure i acabar fetes miques quan la llauna decideix moure's massa... i ara a tornar-hi, però per tornar a casa.

mandarina

londinenca què guai que ets :)

Em sembla recordar un llibre en què apareixia una noia que es deia Mandarina, que consti que em sona a nom de princesa o de noia pèl-roja, i que sempre tenia un somriure per regalar.

welcome to the jungle

A una companya de feina li sonen granotes quan algú li envia un missatge al mòbil i al jefe, una bandada d'ocells li fa piu-piu quan algú el truca; animalades vàries, ja se sap.

con cariño

¡viva alcorcón!

ara que tinc dos minuts

Crec que el temps ens hauria de demanar permís per passar tant ràpid.

Ordinador nou a casa, però tot i això ara escric des de la carraca de la feina; el Barça en torna a fer sis i li alegra el dia al nen de vuit anys que tenia al costat aquest diumenge i que lluïa una gorra XXL que le servirá para cuando sea grande. Ara quan se surt de la feina ja és fosc i encara no hem anat a buscar bolets i el que sembla més estrany, torna a fer calor (si algú entén aquest temps, que m'ho expliqui)... I ostres, la tarda es resisteix i costa i cansa i la de darrera crida i els telèfons no paren i l'aire condicionat de fons i jaquetes d'hivern al penjador. I el pitjor de tot plegat, l'ambient es carrega, la gent cada cop crida més i el mal de cap dubta entre si aparèixer o deixar-ho per un altre dia.

16:00h

No m'agrada la gent que crida quan parla per telèfon.

Ibuprofan

El que jo digui, me'n faré una samarreta o algo. Ibuprofeno pal nene y pa la nena!! Ibu per als amics, per als consumidors habituals, Ibu per mi cada vuit hores, amb un (altre) xarop i uns sobres...

La tos i jo fa gairebé tres setmanes que estem juntes. Quina història d'amor més bonica!! Però jo vull que marxi, que sigui lliure i que em deixi poder mantenir converses de més de tres paraules...

Tos, marxa va, que no passa res!

jo vull ser teloner d'en quimi portet*

Em sembla que l'ordinador de casa s'ha mort... massa sustos m'ha donat ja com perquè aquest també es quedi en una brometa de no res. Catxim dena.

S'accepten suggerències informàtiques... Models... Ofertes... Tresors diversos...

Mac o PC? Portàtil o de sobretaula?

Quina mandra tot plegat...

*Divendres vam veure al Sobrino del Diablo i a Divide & Wenceslao a la Festa Major d'Horta. Contenta per haver vist (per fi) al Sobrino i per haver descobert a les altres dues perles. Molt gran tot plegat.

tornant a la realitat

Avui, després d'uns dies grisos, fa sol. Fa dos dies que he tornat de vacances i em sembla que encara no he tornat, tornat, em sembla que encara sóc a la platja o veient malabars a Tàrrega.

M'he fet un Twitter, per allò de seguir creant identitat digital que deia el profe de les ulleres.

quasi tres i mig

Ahir va tocar platja, entre gent amb nevereta, mulatos fets a base de raig uva, mantinguts amb llargues estones de sol de migdia i iaies a qui treuen a passejar en bata, però per sort, sense mitges, i que deixen palplantades al mig de la platja amb la cadira, el para-sol i el net de dos anys que dorm a la tovallola del Ronaldinho que ja grogueja.

M'agrada que l'aigua salada em tapi el nas i padlà cence pode di la eda. Em fa una vergonya tremenda però m'agrada i a sobre el fa riure :) I el que també m'agrada és que quan l'aigua del mar salada, salada de debò, s'asseca, queda marcada la sal a la pell. Això és l'estiu. Igual que l'estiu són les pigues burletes que em surten a les galtes i els ulls més verds que mai que se'm fan quan els hi toca alguna cosa més que la llum blanca-pàlida dels fluorescents del despatx.

Ell és estiu tot l'any,

(però de vegades no s'ho creu).

R

Las llamadas nocturnas no dan buenas noticias. No es sólo un tópico de cine, ayer pasó.

El padre de A murió ayer a las ocho. Era mayor, estaba enfermo... tenía que pasar y ahora ya descansa.

Hasta siempre Rafael.

Dicen que todo se puede solucionar menos la muerte.

Para lo demás, grandes dosis de paciencia, sonrisas y una pizca de suerte.

Salud, dinero y amor. Tópicos varios.

En fin, ya es miércoles.

Dia 2

Mambo! Uh!

el primer dia de jornada intensiva. crònica.

És dilluns d'agost i això vol dir que a la ciutat tot és diferent. Hi ha menys gent al carrer i menys cotxes i mira, perquè faci menys ràbia no estar de vacances, el dia està ben gris...

I tot plegat, comença emprenyant famosos per si volen participar en un llibre commemoratiu del 50è aniversari d'un super i pensant en què això de plegar a les tres serà massa. I més si el primer dia de jornada intensiva el gran jefe de la tribú no ve i es queda treballant des de casa, me'n ric jo d'això.

Espero que el taxista mallorquí que em preguntava pel carrer Mallorca hagi arribat bé. M'ha semblat molt curiós.

retro

Tinc texans nous 10 euros, vestit nou 9 euros, entrepà de sobressada a la panxa i aquest cap de setmana ens n'anirem a caçar silèncis amb soroll d'aigua de fons entre la platja i el balneari.

novetats d'estiu

La nova, la noia de moño al cap, vestits complicats i ulls vermells, té aspiracions d'estrella del pop.

al mar

Estoy un poco hasta las narices de aguantar a vendedores de humo profesionales.
A mi, realidades por favor.

The Wonderful Wizard of Oz

sóc desconfiada de mena
i bleda


A casa ens ha volat un tros de teulada. Plou cinc minuts i la teulada se'n va d'excursió, no és just... De fet, el que ha sortit volant és la claraboia del pati, que deu fer uns cinc metres per sis, o potser més. És a dir, l'estructura de cabirons de fusta, les plaques de plàstic transparent i els claus enormes que l'aguantaven van acabar davant de casa.
Total, que ara a sobre, estem d'obres.

(Seguirem informant)

Petició a les boires: pareu de ploure ni que sigui un parell de dies, va...

De lunes

María tiene una canción nueva en el móvil, la puñetera canción del anuncio de Formentera de Estrella y claro, suena muy fuerte. Conclusión: acabaré odiando la canción, que es muy positiva-buenrollista, vale, pero si con la macro campaña que están haciendo en tele ya la empiezo a aburrir, con la co-campaña de mi colega esto ya va a ser tremendo....

Pero bueno, a lo que iba, el viernes tenía una entrevista (estoy intentando cambiar de trabajo y tal) para la cual me citaron a las tres en la empresa. La empresa en cuestión está en un segundo piso de un edificio, tiene un pequeño auditorio, unas cuantas salas, una recepción. Todo muy de colores y la mar de organizado y ordenado y sobretodo, con grandes ventanas y una pared de cristal genial que permite ver todo lo anterior.
La empresa en cuestión, al llegar estaba muy tranquila, tan tranquila que estaba cerrada, por lo que al salir del ascensor pude verlo todo, pero solo desde el otro lado del cristal.
Evidentemente, opté por llamar no fuera que hubiera habido un error. Error, olvido, tragedia, quién sabe... y muy amablemente mi llamada fue atendida por la pipiola que me había convocado. Resulta que ella estaba comiendo (y yo allí!) y encima tiene las narices de mandarme a tomar un café y que cuando "acabemos te llamamos, no te preocupes".
Pasan cinco minutos, llamo a casa, pasan cinco minutos más, le llamo a él. Y evidentemente la señorita que me tenía que llamar no me llama (momento cabreo en auge).
Y me voy.
Adiós.
Me acuerdo de su madre, familia, y sobretodo, me acuerdo de su falta de profesionalidad...
Llego a clase, voy a por un vaso de agua, me siento, el profe empieza la clase y veo un número en la pantalla de mi teléfono que evidentemente no es el de mi amiga L, la de recursos humanos de la empresa, pero opto por salir de clase y respondo a lo que me dicen algo parecido a:

- Hola, soy E, de recursos humanos, que ya estoy aquí y ya puedes subir.

(A ver, como que estás aquí? ahora? más de media hora más tarde? y por cierto, tú quien leches eres? la comida ha ido bien? café incluido supongo!). (Nivel de cabreo muy elevado).

La chica en cuestión no se merecía nada malo, por lo que no la acusé de irresponsable, sencillamente le dije que todos tenemos unos horarios a cumplir y que no puedo estar perdiendo el tiempo así como así y que se buscaran otro.

No me pasé, pero encima va y se cabrea! Anda hombre, a mi que me hubieran dicho que estaban no se donde y que la reunión se había alargado o cualquier historia que me hiciera esperar, eso vale, pero que me hagan comer en dos minutos para ir a una entrevista y que el entrevistador no se presente esto ya me parece demasiado. Lo siento pero no quiero trabajar con ellos y si se cabrean, mejor mira, que se aguanten y aprendan a ser un poco más profesionales.

Conclusión de todo, sigo intentando darle un giro a mi vida laboral.

molt bona revetlla

compte amb els petards i a disfrutar!

frase popular

De vegades els burros fan caguerades.

¿quién se ha comido mi tren?

Solo una cosita, si se desconvoca una huelga no se puede dejar de ofrecer el servicio que toca. Esta mañana por megafonía de algunas estaciones, se anunciaba que el servicio se iría reestableciendo. ¿Perdón?
Lo siento, pero aquí los que nos jodemos somos siempre los mismos, si el servicio va mal, lo sufre el pasajero, si hay huelga, lo sufre el pasajero; lo siento, porque entiendo que tengan miedo a que con el traspaso de cercanías la Generalitat contrate otra gente y todo eso, pero a ver, si hacemos huelga, la hacemos y si no, pues no, pero eso de desconvocar a las 4 de la mañana y que los trenes no aparezcan y que pasen en el horario de huelga previsto me suena raro…
Que reclamen sus derechos y expongan sus preocupaciones de la mejor manera posible, pero que no nos dejen tirados.

1,2,3, pica paret!

Marxaria amb cop de porta incorporat, que així sempre queda millor i muntaria un restaurant amb una gran varietat de crêpes i hi hauria una paret plena de fotos de camins del món, que a poder ser, haurien d'haver sortit de la meva canon. I de tant en tant hi hauria espectacles, dansamagiapoesia, i la gent sortiria del públic, en plan speakers-corner. I també hi hauria taules, amb coixins a terra, i taules normals, amb cadires diferents, perquè tothom trobés la seva i li pugués posar nom. I hi hauria un cuiner australià que faria menjar tailandès, com el d'aquell restaurant de la Barceloneta, o qui sap, potser jo ja hauria après a fer sushi i en faria. A la cuina imaginació, com a la vida, suposo.
O mira, faria una empresa que es dediques a fer aires acondicionats per grans espais que siguin intel·ligents i s'apaguin quan les temperatures freguen el fred polar. No als abrics a l'estiu! Potser n'hauria de fer xapes amb un pingüí en banyador i abric de pell (imatge a treballar).
O millor, faria un espai en què la gent pugués venir a parlar amb algú. Res de cites a cegues ni tonteries d'aquestes. Un lloc on la gent es pugués explicar, parlar sense pressa ni sense por. Parlar i preguntar, perquè de vegades em sembla que tenim massa pressa fins i tot per dir bon dia quan entrem a una botiga. Estem perdent les bones costums i molta cosa necessària, com saber que les olives no surten dels arbres amb l'anxova a dins i que els ous no surten de les gallines amb número de sèrie.
Avui, de debò, que faria moltes coses.

tres de tres

He comprat un parell de samarretes del Barça als meus pares i al arribar a casa berenaré nocilla.
I la ciutat està tranquil·la, però per si de cas miraré d'agafar el tren a l'hora i veure la rúa, sense el Clos ballant Carlinhos Brown, per la tele.

...el que ha tornat de Roma ara dorm

descansa petit

els xampinyons

El Joan, que demà serà a Roma (enveja...) diu que guanyarem la Xampinyons per tot això:

Punt número 1: UNA SEGONA SAMARRETA LLAMPANT

Wembley '92 - Aquella temporada l'equip lluïa el que ja és una de les més emblemàtiques elàstiques de la història culé. Una samarreta de color taronja que s'ha perpetuat amb el pas del temps a la memòria de tots els barcelonistes.

Stade de France '06 - L'any daurat de l'etapa Rijkaard es va segellar amb un espectacular triomf a la Champions davant l'Arsenal londinenc. Aquell any, la segona equipació era d'un color groc llampant que el club va anomenar, llimonera tendra.

Olimpico di Roma '09 - Aquesta temporada l'equip ha utilitzat en comptades ocasions el segon uniforme, però és fàcil de recordar. A ningu li passa per alt la seva contundent composició cromàtica... GROC FLUORESCENT!!!


Punt número 2: GRANS CAPITALS EUROPEES

Si preguntem al carrer per tres grans ciutats europees, la majoria de la gent tindrà una única resposta, una resposta que molt aviat pot servir als culers per reviure els tres millors moments del seu club els darrers 20 anys...

LONDRES 92
PARIS 06
...

i ROMA 09????!!!!


Punt número 3: DAN BROWN RULES

Centrem-nos ara en el món del 7è art...

Maig del 2006 - S'estrena a la gran pantalla El Codigo Da Vinci, una fascinant obra plena de suspens i emocions que transcorre pels carrers de París. Dies més tard, el 17 de maig, i precisament a la capital francesa, el Barça es corona campió per segona vegada a la seva història davant l'admiració més absoluta de tot el món futbolístic.

Maig del 2009 - S'estrena la segona pel.lícula extreta d'una novela de Dan Brown, Ángeles y Demonios, que casualment es desenvolupa a Roma. Dies més tard, el 27 de maig, el Barça jugarà la seva 6a final de la Copa d'Europa, i ho farà davant uns autèntics "Demonios", els "Red Devils". Si els blaugranes es mostren fidels al seu estil i juguen com saben, com els àngels, hi ha algun dubte que caurà la tercera???


Punt número 4: MOTOGP RULES

13 de maig de 2006 - Es celebra el GP de França. 4 dies més tard, el dia 17, el Barça guanya la seva segona Copa d'Europa, precisament a la capital d'aquest païs.

23 de maig de 2009 - Es celebra el GP d'Itàlia. 4 dies més tard, el dia 27, a Roma, el Barça tractarà de seguir la tradició iniciada tres anys enrera. A pel triplet!


Punt número 5: JOC DE PARAULES

Any 50 d.C. Al Colosseo romà eren molts els cristians que morien a les urpes dels lleons.
Any 2009. Serà a Roma on el nostre gran LIONEL es menjarà amb patates el CRISTIANO de torn...

la peculiar desaparició de l'ornitorrinc a l'amazones

Mentre a l'asteroide b612 ja no hi ha el princep, que va deixar el seu món per anar a veure les estrelles des d'una platja de la Polinesia en banyador i amb la nevereta al costat; l'ornitorrinc mal nedador, ha agafat les ales postisses de la cigonya a qui ja van transplantar el bec i ha marxat a pujar muntanyes, perquè un dia va sentir parlar del yeti i no es vol morir sense veure'l.

11:11

Ell se'n va a Roma a fer el culé i jo miraré per la tele a veure si el veig. Tinc ganes de dinar en pijama i sortir al balcó i que hi hagi el mar allà baix, o d'anar de camping, ganes d'estiu, de festa major, de lluna plena amb tirants i xancles. Tinc ganes de pell de gallina i abraço molt com si diguéssim perquè mira, em sembla que davant les coses difícils les abraçades són un bon remei. I si la tia de l'entrevista d'ahir no em vol, doncs mira millor, ells s'ho perden que jo treballo i no tinc cap necessitat d'anar a petar allà d'alt i haver d'agafar tren, metro i ferrocarril. Sí, vull intentar canviar de feina i vull intentar tenir vacances al setembre per poder marxar ni que sigui de cap de setmana llarg amb ell a oblidar-me del món. La vida és injusta, bé, sí, però això no descobreix res. I vull anar de botigues i vull convidar als meus pares a sopar. El Benedetti ja no hi és. I m'hauria de tallar una mica els cabells i perdre algun quilo per la meva operación bikini d'última hora. Necessito canvis. El profe de dissabte deia que canviem fins a set vegades de professió a la vida, sí, de professió que no de feina. Mira, no sé, potser hauria de fer un pensament.

compulsiva

.

cursiva

Hi ha moments que es recorden sempre. El dia que li fas un petó al front a l'avi i saps que no s'aixecarà; el dia que caus amb la iaia al lavabo perquè tens 12 anys i l'aixeques com pots perquè ella no camina i vol anar al lavabo i et cau i tu marxes corrent a buscar la mama, que és fora i quan entreu la iaia riu, a terra, tal i com l'has deixat; el dia que arriba el Jacky, el primer gos i el dia que arriba el Dandy, l'últim a incorporar-se a la trouppe; el dia que el conèixes a ell; els 65 anys de la mama; el clatellot del iaio; el primer FIB i el segon; alguns - molts concerts; alguns partits del Barça amb el papa; quan tocavem els peixos de colors amb la iaia i quan ara ho faig amb el meu fillol....
....i saps què? també recordaré sempre el vespre en què em vas dir que t'he canviat la vida.

Força Barça!!!!!

Lo puto crack!!!!!
Cap a Roma falta gent :D

lo siento mucho

La vida a veces no es bonita. Ella acaba de perder a su padre, con 21 años, haciendo un Séneca en Barcelona y antes de exámenes, cosas que ahora no creo que le importen lo más mínimo porque ahora está en Euskadi, con su familia, supongo que todavía intentando entender els perquès de tot plegat.
Por suerte este fin de semana largo cogió un autobús y se plantó en Pamplona, para ver a su padre en el hospital, que al día siguiente murió.

Lo siento muchísimo.

A la gente buena a veces la vida la trata demasiado mal.

Ánimos para todo el mundo que no sonríe, aunque sea primavera.

xocolata

Hi ha moments en què la nostàlgia ve i fa brrrrrrrummmm i ho empastifa tot i només tens ganes de revolts-destí-cadaqués i sorra de platja i pensar en què demà et serà tot igual i no hi haurà horaris, només temps per fer de tot.

voler és poder

que no volar és podar.

Parlàvem de la importància de les paraules, de com dir i com fer les coses. De com ens arribem a complicar quan tot hauria de ser més senzill... Potser només es tracta de no pensar (mira amb això la vaig fer riure), de no pensar i d'anar pas a pas, a lo formigueta, i decidir què vols per esmorzar, què faràs al matí, si truques ara o en cinc minuts... Això de fer previsions de futur no és bo. Si els pobres homes del temps prou feina tenen per saber quin temps farà demà, com nosaltres, que no som el Molina, ens hem d'atrevir a preveure res? No ho sé, el futur per a les senyores de matinada i bata amb brillos que diuen coses sense massa sentit mirant una vola de vidres o bastos i espases.
El futur ja vindrà i a mi em sembla que si hi pensem massa tenim un problema, i és que ens perdem el present. Que sí, està clar que quan es barreja cor, feina, amics, somnis, i tota la resta de coses que poden arribar a col·lisionar al cap d'una persona en un moment determinat, l'únic que no es pensa és "caaaaalma, no passa reeeees, seuré al sofà i miraré la tele".
En aquest moment de cacau mental, hi ha gent que plora, gent que riu histèricament, gent que fuma i no tabac, gent que beu i veu encara més coses que no són... Cadascú fa el que vol o pot...
I no hi ha pas manuals per sobreviure a que et deixin, a que et fotin fora o a enamorar-te tontament de qui no ho vol. No n'hi ha i qui sigui capaç de fer-ne un (que funcioni) es farà d'or, però de moment a mi em sembla que la millor opció és el formiguisme: anar fent a cada moment sense pensar més que en el present, recol·lectant, treballant, anant endavant sense parar, perquè és la manera de creure i demostrar que les coses són possibles i lo millor: fer-les.
Sense haver llegit massa Bucay, em sona al que fa aquest home i no m'agrada, però lo futut és que ho penso i ho entenc així, tot i que quan m'hi trobo surto dels meus merders com bonament puc i aparco teories, ideals i experiències (què passa, ningú no és perfecte).

preguntador-p-pregunta

Me gustaría saber qué compro cuando compro un billete de cercanías para ir en tren a Barcelona o volver a Granollers. Y de verdad, me encantaría saberlo porque últimamente no lo tengo nada claro...

Un billete, o en mi caso, un abono me da derecho a:
- Viajar sentada en el suelo o de pié cual sardinilla en lata.
- Compaginar viajes sauna con viajes congelador, en función del "termostato" del tren o de la cantidad de gente que sea capaz de entrar en el vagón. (Creo que si todavía existiera el programa Qué apostamos sería un buen show ver cuanta gente cabe en un vagón de cercanías un lunes sobre las ocho de la mañana cuando el tren anterior ha decidido que no pasa por la estación).

Pero bueno, qué le vamos a hacer, renfe es renfe como fútbol es fútbol...

attentisme

Ella es una mujer marrón. Pensaba que no, de verdad, pero es marrón y poco se le puede hacer. Y no marrón oscuro, marrón bosque o marrón montaña pelada erosionada por el viento, no no, ella es marrón triste, pálido, marrón feo.

Hay gente de colores, gente que combina y gente que no pega.

anfield

Vas a veure un partit de futbol i resulta que el partit, que comença a les 12.45h l'acabes a les cinc tocades menjant un spanish rice cuinat per una tailandesa que resulta ser arròs al curri, però que està ben bò. I tot això mentre vas veient reds amb unes cuantes birres de més que no paren ni un moment de cantar i cantar i beure cervesa i cantar i cantar i fer-se abraçades i cantar.
Del Liverpool-Blackburn Rovers no només em quedo amb els gols ben macos que vam veure (van acabar 4 a 0), sinó que em guardo la sensació de grup i de bon rollo que regalaven, perquè en cap moment es van enfrontar amb l'afició rival, al contrari, em sembla que més d'un deuria acabar animant als pobres aficionats del Blackburn, perquè no s'ho van passar massa bé que diguem.
Em va semblar magistral, magnificent, com deia una senyora amb qui vam compartir taxi per anar fins a l'estadi, tant per l'afició, com per l'ambient, com per el liverpool way of life, perquè sí, quan el Liverpool juga un partit hi ha gent que surt de casa a les nou del matí i no hi torna fins a la nit. La vida al voltant de l'estadi és un món a part.
Molt recomanable, de veres.

toffee

Fa sol, dinar al japonès, depil·lació, quedar amb ella.

Cap a casa.

Fer la maleta, sopar.

Demà liverpool.

imaginació al poder

maco eh?

Starbucks

Ella llegeix 'Tall Coffee' i em demana si això és un tallat.
Em va semblar magnífic.

Cosas nuevas

Mañana me voy a Londres a hacer el guiri para celebrar los 25 años de una amiga. Me da que va a ser una maratón para verlo todo, disfrutar, hacer fotos y no acabar empapadas, porque dicen que lloverá... Y el viernes que viene me voy con él a ver un partido del Liverpool a Liverpool. Abril británico :)
Y, y, muchas cosas.
Puede que pronto tenga buenas noticias. Esto es como un teaser. Si sale bien, desvelo el misterio!!
Y, y... tengo blog nuevo, bueno, ha nacido hace muy poco y necesita coloritos y fotos y comentarios y muchas cosas; y nace con dos dueñas de momento y prometer, promete mucho, eso seguro. De momento digamos que mis cosas serias se irán para allá y que mis idas de olla se quedaran aquí, que están muy a gustito.
Por lo tanto, os invito a que paséis, si queréis:
http://www.elpublicomanda.blogspot.com/

bogeries i coses similars

Quan va començar el 2009 em vaig encaparrar en dues coses:
-el 2009 ha de ser un bon any
-i ha de ser un any de viatges

Pel que fa al tema "bon any" digue'm que em sembla que com que encara no han passat ni tres mesos des del principi, és un aspecte a treballar, falten moltes coses a arreglar, a millorar, a canviar. El 2009 ha de ser un bon any, ho ha de ser i com que encara falta molt, doncs mira, segueixo amb les ganes i les esperances intactes. I tant!
I per altra banda, tot i que no vaig treure maletes a la porta la nit de cap d'any, com diuen que s'ha de fer si vols viatjar, de moment la cosa no pinta pas malament, al gener a amsterdam i el cap de setmana que ve a londres i el següent a liverpool. I aquest sobretot és el més emocionant/important, perquè acabo de comprar entrades via web per anar a veure un partit del Liverpool, sí, cares - caríssimes (però hauria pogut ser molt pitjor).

Nota: Srs. del Liverpool, perquè tenen un sistema de compra d'entrades tant complicat? Com pot ser que volin en 10min? Com pot ser que per una (una vegada!!) que accedeixes al sistema de compra per internet quan dones a l'OK posi sold out, una frase meravellosa a la que estic agafant una mania tremenda? Com pot ser en conseqüència que s'hagi de pagar unes quantes vegades més comprant les entrades per webs de gent llesta que en fa pagar el gust i les ganes?

Total, que espero que el que he comprat fa una hora siguin realment entrades i que m'arribin per Fedex i que trobi una oferta Barcelona-Liverpool per volar per quatre duros i dormir per quatre duros perquè l'economia ja no dóna per més.

De vegades es fan bogeries, és ben cert. Però és que jo li vull veure la cara quan sigui allà i s'adoni que de vegades els somnis també es poden fer realitat.

Dandy i Trasto

Una gran parella de jocs, de mossegades, de curses... El pobre Trasto normalment és qui rep, per petit i per massa pacient, però aguanta com un campió suposo que perquè sap que el Dandy, tot i que ja li passa dos pams, és un cadellet.
Tot i que són molt desastres, oi que són macos!?
:D

crònica breu

Avui, després de molts dies, he pogut seure al tren. Sembla mentida que això sigui notícia però és que vitjar en llauna de sardines cansa i és un mal comú com a mínim per als que fem el tram Granollers Centre - Passeig de Gràcia cap allà a les vuit del matí... Per tant, benvolgut Sr.Renfe, només em queda fer-li una pregunta: on ha amagat els trens de dos pisos en hora apunta? Abans hi eren, que jo els agafava! Igual que agafava un tren meravellós que s'ha carregat amb la reforma d'horaris que va fer ja fa uns mesets. Ha desaparegut el tren de les 8.15 i amb ell tots els trens de dues plantes que hi havia...

Sr. Renfe, vostè no viatja amb els seus trens oi?

i la lluna

let's get lost.
c'mon!

tens plans?

Hola, què tal?

Direu que estic molt plasta, val, perquè per la majoria d'eines internàutiques de què disposo ja ho he dit, però és que el dia 14 de març passa una cosa molt important, moolt importaaant, però que MOLT IMPORTANT, d'aquí que ho pengi arreu i que enviï mails a tort i a dret i és que el dia 14 passa això:

No, no és que em dediqui a muntar concerts ni res d'això, més aviat el que passa és que formo part d'un grup de gent que té ganes de fer de formigueta i intentar canviar el que és normal o ajudar a fer coses així una mica "diferents", com ara que un grup de nens i nenes de prop de Lima puguin esmorzar cada dia o que una entitat que fa cursos al Senegal pugui tenir un projector en condicions per fer els seus cursos i les seves presentacions per parlar sense massa problemes de sexualitat, d'igualtat home-dona...

Total, que voleu venir? :$

Fem un concert a Granollers el proper dia 14, a l'Auditori i ve un grup de gospel que fan coses molt xules i es diuen Gospel Viu. I els calerons que recollim aniran per poder tirar endavant aquests projectes.

Res, que les entrades es troben a Atrápalo, a les taquilles de l'Auditori o demanant-me-les a mi...

Em sento una mica "dame una moneda po'favo'"però és que val la pena, penso. I a part, que serà un concert de puta mare, així de clar.

Així que a fer córrer la veu!!!!

(Si us plau)

I MOLTES GRÀCIES :)

rubianes

Fent servir un cert sarcasme com el que gastava ell, potser ha marxat perquè no volia veure com els de la gavina tornaven a manar a la seva Galícia natal...

Fins sempre Pepe.

Descansi en pau.

j'est un autre

j'est un autre
(rimbaud)


Avui m'he despertat recordant perfectament el que he somiat, de fet diria que era un somni acabat de començar una mica made in hollywood això sí. Com en molts dels meus darrers maldecaps, hi sortia la meva jefa... què hi farem... i el tema és que ella i un altre individu del qual no recordo la cara eren vampirs (maco eh?).
I clar, tocava persecució i carrers en mal estat i un dia així gris, perquè sí, era de día i com que m'he despertat no sé ni com segueix ni com acaba res de res.
Surrealisme de divendres suposo, poc més.

sr.salvaje

Benvingut de nou :)

literal

En aquesta vida no sé si arribaré gaire lluny perquè no sóc gens trepa.

(Una companya de feina)

Hay mucho trepa.
Mucho cabrón.
Y buena gente (también), aunque a veces a estos los dejamos de lado y nos quedamos con lo malo. (Me parece que esto es como una autonota a recuperar en días feos).

així ràpid

Estúpidament moltes coses, feliç també.

oh life

Avui és dia de boina, Russian Red i tallat mirant el carrer.

animalista

Cuando vas al médico y te dice que tienes tendinitis de la pata de ganso y que mejor que vayas a trabajar en taxi, te entra la risa.

Y ya que la cosa va de animales:
http://www.elperiodico.com/galerias.asp?idioma=CAS&idgaleria=1383

de vuelta

Creo que volveré a clase otra vez

o viviré tomando el sol

con la herencia de papá

o formaré una banda de rock,

eso es lo que hago mejor.

Us ben juro que el raptava i me'n tornava a veure món amb ell.
Que ens toqui la loto, va, així soluciono quatre coses i me'n vaig a buscar platges boniques pel món.

Amsterdammmmmm

Demà a les sis i vint surt l'avió. Estic com nerviosa. Vull canviar de feina per molts motius i mira que només fa un mes que sóc aquí. El gos bé gràcies, aviat serà tant alt com jo al posar-se dret. Tinc ganes de ser a la ciutat que he vist tants cops en fotos i anar al Van Gogh Museum i fer el turista i que ell m'expliqui anècdotes d'aquí ens va passar això o el primer cop que vaig venir allò. El dia sis tinc una sessió de fotos a la feina perquè un grup d'europeus estirats (segur que ho són) ens vegin i pensin que som la monda. Estic començant a tirar cv's de nou, a veure si funciona malgrat tot. Ell avui també tenia vacances (quin morro, ho sé). Són les 16.04h ara mateix i vull que siguin les set i tancar la porta i no haver de pensar més en feina fins dimarts.
Sí, sóc caòtica i el cap no em para. Avui no vaig al Barça, però el veuré per la tele. I plourà, però demà al matí no eh? Va Molineta, intercedeix.... Vull ser a casa ja i sopar amb ells dos i seguir parlant del dia de les roses i del que han fet avui i que em diguin que vigili i que compte amb no deixar-me res. Crec que trona. Tinc massa Fundspeople amuntegats sobre la taula. M'aixecaria i marxaria.
Jo caòtica.

magnífica

Va estar magnífica. Nerviosa, com una nena quan veu els Reis, o li fan el regal de la seva vida. No sé com dir-ho, es va emocionar, va plorar, va riure, va abraçar-se amb gent que feia molt que no veia, amb el mini que amb un anyet ja li va regalar una rosa i amb el seu germà, i amb els amics, els veïns, la familia. Tothom. No va faltar ningú.

Avui, dels nervis, encara no ha pogut ni dormir. Repassava el dia, la gent, els regals, els nervis, tot.

Un gran diumenge. Increïble.

notícia del dia

Ma mare fa 65 anys, que ja són anys, i està estupenda i es mereix un cumple genial!
Diumenge, la liarem, li regalaré 65 roses i he aconseguit que 65 persones diferents passin per casa durant tot el dia per entregar-li una d'aquestes roses.
Ja tinc ganes de veure la cara que farà :)

Seguiré informant.

I gràcies Pep, que és qui em va donar la idea!

Olé

Martin Luther King, el Quijote americano.
by ABC.

Eme

Avui és un dia la mar d'estrany perquè ella m'ha dit que el que havia de ser el seu marit en un mes i mig l'ha deixat, optant per dir-li-ho el migdia del dia 31 de desembre.
Cada parella és un món i tot plegat, però hi ha coses que semblen increïbles.

(molta força)

tachán!

Aquest any a la cavalcada de Reis de Barcelona hi ha una patge que es diu Estel.
;)

ras i curt

hoy es un día mandable a la mierda.
pero por lo menos es viernes y trabajo hasta las dos.

....que arribin els Reis, va.