Mostrando entradas con la etiqueta amics. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta amics. Mostrar todas las entradas

3/11/2010

16:17

Hi ha gent que m'encanta i gent de qui em desencanto, i les dues coses són bones.

11/19/2009

<3

La gent de vegades (s') estima tant que (es) fa mal.
Combinacions múltiples.
(pero amores que matan nunca mueren)

11/03/2009

mandarina

londinenca què guai que ets :)


Em sembla recordar un llibre en què apareixia una noia que es deia Mandarina, que consti que em sona a nom de princesa o de noia pèl-roja, i que sempre tenia un somriure per regalar.

6/23/2009

molt bona revetlla

compte amb els petards i a disfrutar!

4/22/2009

voler és poder

que no volar és podar.

Parlàvem de la importància de les paraules, de com dir i com fer les coses. De com ens arribem a complicar quan tot hauria de ser més senzill... Potser només es tracta de no pensar (mira amb això la vaig fer riure), de no pensar i d'anar pas a pas, a lo formigueta, i decidir què vols per esmorzar, què faràs al matí, si truques ara o en cinc minuts... Això de fer previsions de futur no és bo. Si els pobres homes del temps prou feina tenen per saber quin temps farà demà, com nosaltres, que no som el Molina, ens hem d'atrevir a preveure res? No ho sé, el futur per a les senyores de matinada i bata amb brillos que diuen coses sense massa sentit mirant una vola de vidres o bastos i espases.
El futur ja vindrà i a mi em sembla que si hi pensem massa tenim un problema, i és que ens perdem el present. Que sí, està clar que quan es barreja cor, feina, amics, somnis, i tota la resta de coses que poden arribar a col·lisionar al cap d'una persona en un moment determinat, l'únic que no es pensa és "caaaaalma, no passa reeeees, seuré al sofà i miraré la tele".
En aquest moment de cacau mental, hi ha gent que plora, gent que riu histèricament, gent que fuma i no tabac, gent que beu i veu encara més coses que no són... Cadascú fa el que vol o pot...
I no hi ha pas manuals per sobreviure a que et deixin, a que et fotin fora o a enamorar-te tontament de qui no ho vol. No n'hi ha i qui sigui capaç de fer-ne un (que funcioni) es farà d'or, però de moment a mi em sembla que la millor opció és el formiguisme: anar fent a cada moment sense pensar més que en el present, recol·lectant, treballant, anant endavant sense parar, perquè és la manera de creure i demostrar que les coses són possibles i lo millor: fer-les.
Sense haver llegit massa Bucay, em sona al que fa aquest home i no m'agrada, però lo futut és que ho penso i ho entenc així, tot i que quan m'hi trobo surto dels meus merders com bonament puc i aparco teories, ideals i experiències (què passa, ningú no és perfecte).

6/11/2008

sushi

Te echaré de menos pequeña. Que lo sepas. Me da igual que lo leas o no porque ya maquinaré algo para que te lo lleves a tu nueva vida y que te acuerdes de vez en cuando de mi. Puede que te regale un despertador o un diario o puede que un punto de libro o algo muy de aquí para que no te olvides de esto, porque me parece que tu te vas para seguir dando vueltas por el mundo. Te tendré que ir a ver allí donde estés porque siendo egoísta, me parece que me hará falta y será la mejor excusa para volar y desaparecer y así tu me contarás que aunque es duro llegar a una ciudad nueva donde no conoces a nadie, ya te has hecho amiga del vecino, como te pasó tantas veces antes. Y yo te miraré pensando que te me haces mayor y responsable y cuando seas muy muy importante estaré muy orgullosa de ti.
Me encantará ir a verte a London City.

5/08/2008

imagine

Me doy cuenta que vivo rodeada de personas valientes, de esas que hacen cosas admirables y por las que te sacarías el sombrero. Tengo suerte. Y hoy pensaré en ellas, en mis mujeres valientes. Porque ellas lo valen, sean las más jóvenes o las más mayores o las que ya se fueron pero que siguen aquí conmigo, ellas demuestran que poniéndole ganas al día a día las cosas salen, y salen bien, porque si quieres mucho una cosa la consigues o por lo menos, ellas demuestran que por el camino se aprende mucho y que si tus ideas te llevan al error pues que te puedes reponer. Ellas, además de valientes son fuertes, porque toman decisiones y las viven y se ríen y lloran y quieren. Ellas, las buenas de verdad, son las que están y las que por mucho que pase el tiempo seguirán ahí. Como mis abuelas, que ya se fueron, pero que alguna vez aparecen cuando ya sueño y hacen que a la mañana siguiente me despierte con una sonrisa.
Mis chicas toman decisiones y aunque tienen miedo, pánico incluso, cogen aire y siguen adelante, porque pueden, quieren y van a hacer todo lo que les apetezca. Una se va lejos a que le enseñen muchas cosas, otra ha tomado una decisión que la hace dudar pero que tenía que tomar y yo siempre estaré a su lado por si necesita que haya alguien al otro lado del teléfono o que le de un abrazo sin decir nada más. La tercera es la que me trajo a este mundo de locos, que aunque la salud apriete, ella sigue como siempre y con una sonrisa enorme. Y de las dos que ya no están, pues de ellas todo, las ganas, eso de querer sin pedir nada a cambio.
Hoy por mis mujeres valientes, que esta semana es su semana, para lo bueno y lo malo.

com es pot arribar a estimar tant joder...