quasi tres i mig

Ahir va tocar platja, entre gent amb nevereta, mulatos fets a base de raig uva, mantinguts amb llargues estones de sol de migdia i iaies a qui treuen a passejar en bata, però per sort, sense mitges, i que deixen palplantades al mig de la platja amb la cadira, el para-sol i el net de dos anys que dorm a la tovallola del Ronaldinho que ja grogueja.

M'agrada que l'aigua salada em tapi el nas i padlà cence pode di la eda. Em fa una vergonya tremenda però m'agrada i a sobre el fa riure :) I el que també m'agrada és que quan l'aigua del mar salada, salada de debò, s'asseca, queda marcada la sal a la pell. Això és l'estiu. Igual que l'estiu són les pigues burletes que em surten a les galtes i els ulls més verds que mai que se'm fan quan els hi toca alguna cosa més que la llum blanca-pàlida dels fluorescents del despatx.

Ell és estiu tot l'any,

(però de vegades no s'ho creu).