Somni d'una nit de tardor

Allà enmig d'un carrer qualsevol,

has aparegut tu amb aquella mirada 

que reconeixeria a milions d'anys llum.

Oloraves a herba fresca.

I jo, he quedat palplantada, sense alè, esperant per rebre't.

I tu, has avançat conscient de cada passa que donaves per arribar a mi.

Les teves mans han reconegut els meus dits

i els teus llavis s'han posat sobre els meus.

Aquella besada ha estat com la dolça carícia d'unes ales de papallona,

i a l'obrir els ulls ens hem mirat l'ànima durant una eternitat.

Malauradament, els somnis s'interrompen en el moment més inesperat,

però de tant en tant, alguna cosa intangible es cola a la llum del dia,

i deu ser per això que d'ençà, puc sentir-te caminant a la meva esquena,

protegint-me i recolçant-me amb la teva increïble presència.

Germà de somnis

Em sents?

El meu cos ja dorm,

ara sóc lliure i sutil,

i he volat fins al teu costat,

per alenar el teu nom,

per si m'escoltaves.

Estic esperant que despertis al mar de somnis.

Et prometo que viatjarem junts al bosc dels arbres de la llana,

i jugarem a empaitar-nos amb els altres.

Els demanarem que ens contin històries ancestrals

sobre com ser feliços,

i quan aterrem de nou, ho cridarem al vent,

perquè tothom ho sàpiga

i al creuar-nos pels matins

no quedi més remei que somriure.

(Il·lustració: Atelier de libellune)

Somnis reals

He perdut el tren i arribo tard. Ploro de ràbia com si m'anés la vida. No n'hi ha per tant - em dic a mi mateixa - però el desconsol que sobrevé a l'enrabiada pot amb mi. Baixo a la parada que m'han indicat i apresso el pas per arribar abans. L'andana queda lluny i el cor em batega esbalotat fins que veig la porta del local de la Tatiana. El distingeixo per una resplendor de llum blanca que il·lumina el carreró fosc. Només entrar m'acullen i una serenor m'amanseix. La reunió ja ha començat i els autors exposen les seves obres. Les seves paraules acaben d'expressar la intenció.

Al meu costat seu un pintor brasiler. Tot ell és familiar per a mi malgrat no el conec. La seva calidesa em complau. Sense mirar-me acaricia les puntes dels meus dits i aquell petit plaer es fa gran. Permetre el seu contacte em sorpren, però desitjo que continui, i ell sense dubtar, reposa la seva mà sobre la meva. Reclinaria el cap damunt la seva espatlla i em deixaria abraçar tota la nit...

S'interromp la història. Desperto just amb la consciència necessària, per sentir que algú retira la seva mà de damunt la meva. Deixo de gaudir d'aquella tebiesa i aquell pes. El somni s'esvaeix deixant aquella penyora misteriosa i tendre, que em fa somriure intentant retenir la sensació d'aquella dolça presència.

El somni d'una nimfa

Immersa en aigües d'estany,

acaricio els nenúfars malalts
i els guareixo amb les meves mans.

Escales avall trobo els teus braços
oferint acollida,
em gito en ells,
ric i ploro,
dormo i torno a crear,
continguda, al compàs d'espera de les teves inspiracions.
M'acotxes coberta de flors,
sota un raig violeta,
amb el cap recolzat en el clot del teu coll,
vivint la desrealitat d'una tebiesa
que emana d'una sensació de niu.

(Il·lustradora: Sandrine Kao)

Desencants reals

Somnis immutables
il·luminats d'un resol d'hivern,
somnis d'ales trencades,
de tendresa robada,
de carreres costa avall,
de contactes sutils,
de pells que s'enyoren,
d'ombres que s'allarguen,
esgotades de tanta felicitat de lloguer.

Oblit

No puc parar de recordar
que et vaig oblidar en somnis.
Em deleixo pel sabor que em deixaves als llavis
després de besar-me,
i conservo una sensació estranya a la panxa de nimfa.
M'agrades tot i que ara ja tornes a ser un desconegut
enmig de la immensitat onírica.

(Il·lustrador: Orijiiro)

Encanteris onírics

A vegades quan em llevo li demano a ma mare si encara porto les ales posades. Fa unes nits la Berta petita va descobrir en somnis com posar-nos les ales i volar tots junts. Gairebé sempre anem fins el bosc, i mentre avancem, toquem les fulles dels arbres amb les puntes dels dits. Quan aterrem, el primer que faig és ficar els peus dins el llac amb les sabates posades. I el millor de tot és que no hi ha ningú que em digui "això no es fa". Llavors sento el plaer de fer lliurament les coses que m'agraden. Ahir enmig del silenci nocturn vaig descobrir al Dido. El vaig sentir a l'esquena, monstruosament tendre, assegut damunt dels troncs. Amb aquells ulls tan grans i aquell nas tan petit i tou com la trufa d'un gos, i sobretot, amb aquells braços de felpa suaus que em serven quan tinc son fins que m'adormo... Sospito que de dia també em segueix. Oloro el seu alè a fulles podrides.

A veces cuando me levanto le pregunto a mi madre si aún llevo las alas puestas. Hace unas noches que Berta pequeña ha descubierto en sueños como ponernos las alas y volar juntos. Casi siempre vamos hasta el bosque y mientras avanzamos rozamos las hojas de los árboles con las puntas de los dedos. Cuando aterrizamos, lo primero que hago es meter los pies dentro del lago con los zapatos puestos. Y lo mejor de todo es que no hay nadie que me diga "esto no se hace". Entonces siento el placer de hacer libremente las cosas queme gustan. Ayer en medio del silencio nocturno descubría a Dido. Le sentí en la espalda, monstruosamente tierno, sentado sobre los troncos. Con aquellos ojos tan grandes, aquella nariz tan pequeña y blanda como la de un perro, y sobretodo, con aquellos brazos de felpa suaves que me mecen cuando tengo sueño hasta que me duermo... Sospecho que de día también me sigue. Siento el olor de su aliento a hojas podridas.

Records somiats

Avui he tornat a somiar amb tu i les arrugues de tela d'aquell color cru tan dolç. He recordat la casa perduda i aquells matins d'estiu en què contemplava sortir el sol nua. He sentit els elements a les mans i la teva mirada llunyana. Si passegéssim en bicicleta, veuríem el daurat dels camps de blat a punt de ser segats.

(Fotografia: simply hue)