La puresa innombrable de l'Amor

I en el silenci,

L’Amor

Pur

Innocent

Posant-se sobre el clatell

Ingràvid com una ploma.

Recordant-me Nua de tot.

Fins i tot de paraules.

Només

els nostres dits entrellaçats,

mentre el vent recita poesia.

Encarnada en la Deesa,

acariciant la teva ànima

Sense Fi,

en la brevetat d'aquest instant etern,

on per un caprici

Som un Cos.

(Fotografia: Himitsuhana i Rufa)

Oh, amor! T’estimo infinitament

Els meus amics els arbres

em saluden quan arribo al bosc.

Els canto i el vent els mou les branques,

i jo escolto la seva alegria al sentir el cant de les fulles.

Si algun dia em recolzo,

cansada, demanant forces per seguir el camí,

l'escorça crepita a la meva esquena,

em sosté i m'acaricia la pena.

Sento la seva abraçada profunda a l'ànima,

i el meu plor deixa anar llàgrimes per les meves galtes,

com un riu que es desglaça i allibera el fred de l'hivern.

No n'hi ha cap que no digui el meu nom quan m'acomiado. 

Fins i tot, hi ha un pi que cruixeix per assegurar-se

que no marxo sense dir-li adéu.

Oh, amor! Amb ells m'he adonat que t'estimo infinitament!

Com un estel abans d'encarnar-se, sense principi ni fi.

Milers de constel·lacions s'han mogut perquè tu i jo estiguem presents,

aquí i ara.

No els podem decebre, no ens podem decebre.

Que les nits siguin una festa d'unió i poesia!

Que al cel un ÉS en majúscules, però no pot sentir el tacte de la pell.

Ara i aquí t'acaricio, i em perdo en el tot, al trobar-me amb tú.

Oh, amor! T’estimo infinitament.

(Il·lustrador: Himit Suhana)

Noces secretes

La núvia arriba verge a l'altar, 

oferint la seva innocència a cada pas,

i el nuvi l'espera nerviós,

sense saber on mirar,

conscient que està a punt de rebre

a la seva estimada,

a punt d'unir les mans,

doncs els cors ja fa temps que van teixir 

un tapís entre els dos cossos.

I al final de l'esglèsia,

ningú sap que hi ha una altra núvia que avui es casa.

Una núvia que ja fa temps que camina amb el seu estimat,

que ja ha rentat molts plats i bressolat dues filles.

Al costat hi ha el nuvi, que la mira seré, emocionat de gaudir-la,

 content d'haver crescut i madurat junts com les fruites abans de ser collides.

Llavors es donen les mans i recorden que ja ho han fet fa temps,

però avui tenen la sort de cantar en silenci, en el darrer banc, en la intimitat,

que les seves noces són eternes i que aquesta tarda a s'hora baixa,

ballaran plegats com si fos la primera vegada.

Perfum sagrat

Els meus pensaments, les meves  paraules i els meus actes

oloren a gessamí,
a flor de taronger,
a canyella.

M'estim i t'estimo,

doncs he sentit que tu ets jo i jo sóc tú,

i en el límit de les nostres pells

ja no hi ha fronteres només un alè.

Per les nits coberta de flors

més enllà dels núvols,

desperta la deesa que habita dins meu

embriaga de benjuí,
dansant el plaer de ser dona fins els primer rajos de sol.

Tot just en aquella fina línia del temps on ens sobrevolen les orenetes

i una olor a terra ens retorna a casa.

(Il·lustració: Catrin Arno)

Temps d'estimar

Em creix el cabell més enllà de la cintura

si canto i em pentino a les nits.

La lluna em crida amb veu fina,

despertant-me amb tan deliciós reclam.

Surto a l'encontre de les meves germanes,

que celebren al voltant del foc.

Correm com salvatges pel bosc,

riem com nenes,

sentim juntes la força que ens mou.

Avui a trenc d'alba

he arribat a una clariana coberta d’una catifa

de fulles daurades,

i t’he trobat assegut esperant-me,

amb aquella grandesa d'amor brillant al pit.

De seguida he començat a estimar-te, tot i que ets un estrany.

No han calgut paraules entre nosaltres, 
parlem un llenguatge subtil com la flaire d'una flor.

A l'inspirar-te he sabut que em vols fer un regal.

Has estès el braç i m'has ofert un pètal de rosa blanc,

que a l'instant s'ha abraçat al pètal roig que duia amb mi.

La meva pell s’ha eriçat amb la suavitat d’aquesta pura unió.

A l’alçar la mirada he vist com somreies,

mentre les meves mans sostenien aquesta dolça sensació 

que m'ha bressolat durant hores.

Parella de ball

Tu que em vas donar a llum quan et cercava i no ho sabia.

Què voldries dansar amb mi?

Ballaríem fins trobar-nos amb les nostres arrugues,

agafats girant sobre nosaltres mateixos

al nostre jardí secret.

Què voldries dansar amb mi?

Ballaríem fins que les passes fossin més curtes,

els gestos més lents i les mirades profundes.

Tal vegada t'agradaria quedar a viure amb mi,

fins la posta de sol,

abans de partir a un altre lloc, un altre temps.

Seríem nosaltres per uns moments

i els lliris s'obririen al voltant.

Què voldries dansar amb mi?

(Il·lustració: Marta Farina)

Alts teus passos sonen picarols

Amor,
tu que brilles quan plores i quan rius,
tu que tantes vegades
m'il·lumines en la foscor
T'estimo,
en la llum i en l'ombra,
perquè sense tu et prometo
que no podria ser qui sóc.
Reverencio a la lluna
per deixar-me ser ta mare,
i en secret t'acaricio el coll
i et xiuxiuejo a cor obert
quan preciosa ets.

(Fotografia: Natàlia Moll. Gràcies per la inspiració)

Vol de matí

Filla de s'aire,

conta'ns una història

amb ses paraules que t'ha dut es vent.

Filla de sa llum,

il·lumina'ns com un sol

quan entris a ses cases.

Filla de s'amor,

acarona es somnis des fiets,

abans d'espolsar-te ses ales i quedar dormida.

Filla, te mir i sent es cant d'una cadernera...

La felicitat dels nens

A la Berta i la Júlia

Ballant de puntetes
amb una marieta a la mà,
braços amunt
oferint la infància al sol,
descalça,
sostinguda per la mirada de la vida,
amb els cabells al vent
sentint l'alegria de viure
que recórre el teu cos.
Et contemplo, imagino que sempre seràs feliç,
perquè saps qui ets,
perquè fas el que t'agrada,
perquè dius que no quan no ho vols
perquè vius des del cor i el teu desig et guia.
Amb tu he après que només cal Ser.

(Il·lustració Eldbjørg Ribe)

Què noms

La inspiració fa rodolar els verbs,

broda les paraules,

les brinda a les meves mans

i juguen a malabars.

Saltironeja un estimar, un enyorar, un alliberar,

cauen per terra i es tornen a alçar,

no coneixen pertinença, són de tots i de ningú,

però per un instant fugaç

sento la il·lusió que són només filles meves,

són una tímida declaració de veu tremolosa,

un inexplicable delit de nomenar-te amor.

(Il·lustradora: Marta Farina)

Paraules silencioses

Sovint allò que et diria

no té res a veure amb les paraules

que surten de la meva boca,

són les mans que pronuncien la veritat.

Escolta les carícies nues de pensaments,

i sabràs qui sóc i com respiro.

Sóc puntes d'encaix i botons de nacre

que agombolen matins de tendresa.

No m'agradaria deixar-te escapar,

mirant des de la finestra com fas camí,

sense haver-te tocat per dir-te com t'estimo.

(Il.lustrador: Albena)

El cercle

Ens imagino agafats de la mà passejant entre remor de fulles, amb la quietud de qui viu en pau, amb l'oblit que esborra. El món s'ha aturat i esdevé el silenci. Ens imagino en un somriure franc i amb els cors nets de rancúnies. L'amor traça un cercle perfecte i els estels ens reflecteixen al cel.

El somni d'una nimfa

Immersa en aigües d'estany,

acaricio els nenúfars malalts
i els guareixo amb les meves mans.

Escales avall trobo els teus braços
oferint acollida,
em gito en ells,
ric i ploro,
dormo i torno a crear,
continguda, al compàs d'espera de les teves inspiracions.
M'acotxes coberta de flors,
sota un raig violeta,
amb el cap recolzat en el clot del teu coll,
vivint la desrealitat d'una tebiesa
que emana d'una sensació de niu.

(Il·lustradora: Sandrine Kao)

T'estimo

Si em miressis com un nen no podria negar-te res,
et lliuraria la dona, l'esposa, l'amant i l'àngel que viu en mi.
Recordes el blau del cel, de l'estiu que vas néixer?
Allà t'espero amb la paciència d'un mestre.

(Il.lustradora: Vanessa Lubach)

Emocions d'aigua

Quan em vaig enamorar de tú,

no sabia que seria com qualcar sobre cavallets de mar

en habitacions d'aigües tropicals.

Al besar-nos les tortugues sospiraven,

i els dofins mussitaven rimes asonants.

Quan siguem vells, llegirem plegats a la llum de les espelmes.

(Il·lustració: Lee White)

Carícies pendents

Com un vel de suavitat
que em frega les galtes i els pits,
igual de dolces són les teves mans,
diligents amb les meves pulsions salvatges,
atentes als meus somnis eròtics de migdiada.
Aquest senyal indeleble del meu cos m'ha fet tornat a Tordera,
he comptat fins a 62.
La porta m'ha donat pas al centre del laberint.
Serenament intacte en el temps, tot igual,
i com qui prepara una cerimònia,
he posat en aigua els liliums,
he escampat la mateixa olor d'ençà,
i al costat del llit, he encès l'espelma amb la nostra llum.
Recorda, és principal primera.
No tardis, no sé quanta estona podré mantenir
un desdoblament temporal tan magnífic.

Àlgebra de l'oblit

Equilibris vitals rodolen del llit a terra quan et fons.
Desitjo l'oblit de córrer escales avall i a l'arribar al carrer
que no recordi el teu nom.

La veu traïdora em repeteix es diu Eric i té una germana.

Conviuen incoherències paral·leles,
perquè encara resta inconscient per somiar-te,
nu i vulnerable
enlluernat per la claror del migdia,
que es cola sense permís per la meva balconada.

M'emboira aquesta incògnita constant de l'incertesa del fi.

Festejant

Bells acords enlairats en els meus pensaments,
m'obren la caixa de música del cor,
i surten confettis al llevar-me les sabates,
perquè estar amb tú és una festa
de paraules
de ximpleries

de somriures

i de colors.

(Fotografia: http://www.flickr.com/photos/whitebee)

Somnis de molsa

Crisàlide de vidre
vibrant de llum.
Eixida la papallona
reneix l'ànima i les flors.
Torna l'estiu,
canten els grills
i la teva mà viatja
sota la meva roba.

(Fotografia: http://www.flickr.com/photos/whitebee)