La tendresa olora a flor

Una eclosió de flaire a gessamí
emana del meu ventre,
de les meves entranyes,
del meu ésser al veure't,
a l'olorar els cossos subtils
que habiten la nostra casa.
Estenc distreta els vestits que degoten damunt l'acàcia, els dies de boira.
Faig tentines a les nits fins escoltar com respires,
llavors sospir, torno al llit,
i prenc el vol en somnis de flors.

(Il·lustradora: Jantina Peperkamp)

Tristor d'aigua

Camins d'aigua davallant la claraboia,
pluja eixuta que no mulla la roba estesa,
llàgrimes regalimant pel nas
i una pena profunda d'enyorança
dels vius que estranyen els morts.
Ha bufat un vent d'espurnes
i a la nit, una flama ha despertat un foc.
La vida no atura, i l'estòmac s'atreveix
a somriure de nou.

(Fotografia: Neil2)

S'hora baixa

Les esteles platejades dels avions

brillen amb els darrers raigs de sol.

Les antenes dels terrats erectes esperen incansables

ser corresposes per les ones.

Dues orenetes juguen al cel,

freguen les ales

i s'arrauleixen al niu,

per copular

durant la quietud del dia que s'acaba,

al ritme dels acords d'una guitarra

que s'escapen d'una finestra oberta.

(Fotografia: Jaime Carvajal)

Records presents

Llaços de tendresa oblidats al fons d'un calaix
són descoberts amb desitjos de reunir dues pells que s'estimen.

S'escola el temps pels porus oberts i esperançats de carícies,

que semblen recordar-se vestits de felicitat un diumenge de març,

amb la primavera exaltant uns cossos enamorats.

Lliures

Avui hem jugat amb les formigues. I des de la mateixa visió intacta de la meva infantesa, he reviscut els moments que em regala la meva filla, tan bella, tan fada, tan Berta.

(Il·lustració de Ceccoli)

Sensibilitat barroca

Pur de cor,

mirant-me amb tota l'ànima,

intens,

fins la mort.

Tan sols quan jo sigui pura de cor,

quan miri des de l'ànima,

intensa,

fins la mort.

Serà en aquest instant perfecte

que s'obrirà la porta

i estarà allà esperant per besar-me

des de fa tant de temps,

des de fa tantes vides,

i acariciarà suament els meus dits,

perquè el pugui recordar des de la memòria del tacte.

Viurem amb les mans entrellaçades

sobre un gran llit de llençols de cotó blanc,

i cada matí quan despertem

veurem els arbres florits.

Respirarem junts,

eterns,

bessons,

brillants.

Dolça essència

Invento conjurs de tendresa
quan el meu cor batega
l'enyorança d'una abraçada, que em vetlli l'espatlla
abans de quedar-me dormida.

Faig l'amor amb l'aigua,
que s'endinsa en mi
com la pluja a la terra,
però no puc deixar de desitjar
aquells braços que em bressolen,
si per ventura trobem suspensions
intermitents.

He trobat una drecera que olora a carícies de vainilla...

L'amor en majúscules

Respiro amor,
dormo amb amor,
somio amb amor,
desperto amb amor,
visc amb amor,

sóc amor!

Música de mama

Fora de l'espiral del soroll de fer, hi ha un lloc on pots seure a terra en silenci.
Si tanques els ulls, escoltes la melodia sutil dels dies de pluja,
la mateixa que sent el fetus dins de l'úter. Música de mama...
Allà dins neix el somriure dibuixat al cel i a la terra
i torna aquella sensació de la primera vegada als braços amorosos de la mare,
on sempre pots tornar i quedar-te adormit.

(Fotografia: www.imagarmendia.es)

Fuera de la espiral del ruido de actuar, hay un lugar donde puedes sentarte en el suelo, en silencio. Si cierras los ojos, escuchas la melodía sutil de los días de lluvia, la misma que siete el feto dentro del úterl Música de mamá...Allá dentro nace la sonrisa dibujada al cielo y la tierra y vuelve aquella sensación de la primera vez en los brazos amorosos de la madre, donde siempre puedes volver y quedarte dormido.

Aromes de ràbia

Caminaves pel camp segat
ferint-te les cames
i oblidant les esgarrinxades
per poder collir atmelles tendres.

Seies davant de dues pedres
i parties les closques
amb una força sorgida de la ràbia d'una olor.
Aquella olor a llet àgria, triada al sol,
perquè la mare havia oblidat donar-te mam.

Fotografia: Pacoso