Metamorfosi

Un dia et gires i la teva filla ja camina. Després t'adones que ja no mama, i tres llunes més tard et sents papallona. T'han crescut les ales, mentre feies moreta. Ales de seda, púrpures... I comences a respondre a un altre nom...Algú et crida des de l'estiu. Aixeques el vol seguint la veu i de sobte et sorprens increïblement lleugera.

Especialment per TU

Reiniciant

Visc plena de llum.
Les mans em curen.
Els àngels juguen amb els meus cabells.
I per les nits obro el portal d'Orion.
Al cor ressona una sola veu:

Us estimo a tots igual.

Maktub o està escrito

Es imposible ignorar una presencia tan bella.
No arrastrar los pies cansados de buscar calor.
No latir apresurado.
No querer ser una de esas cosas por las cuales te daría tanta pena morirte.

Rojo carmín, pureza en esencia que se mira curiosa al espejo.

Olor a inocencia, ingenuidad desflorada que cae gota a gota sobre una noche de verano.

Buscar y esconderse. Miedo a mirarse. Acordes violentos, y ese afilado deseo contenido en mi sombra.

Heura

Dempeus, des del silenci i la quietud de les fulles caigudes, vaig sentir la presència de l'Heura que habitava la casa. Tan forta i fràgil, cobria de vida fins els darrers racons de la forma. Amb les seves ganes de jugar s'enredava, trepava i dibuixava el contorn. Quan em vaig apropar una carícia misteriosa em va fer caure una llàgrima. Havia teixit l'embolcall del bressol.

Casualitats

Si no hagués perdut un botó de l'abric, no m'hauria aturat a cercar-lo davant d'aquell bar que olorava a xocolata calenta. Si a l'entrar-hi, no haguessis parlat de Menorca, no hauria escoltat la vostra conversa i mai no hauríem creuat les nostres mirades. Si no haguessis acabat el tabac, no m'hauries demanat una cigarreta. Si no s'hagués posat a ploure, no hauries insistit en acompanyar-me a casa sota el teu paraigües, i jo no m'hauria enamorat de les teves mans. Si no m'haguessis dit el teu nom, no et cridaria per les nits en somnis. Si no m'hagués mudat de pis, no hauria perdut el teu telèfon, i segurament ara, nedaríem despullats en una cala transparenta.

(Il·lustrat per Lorenzo Matotti )

Loire: les ànimes viatgen juntes

Hem trobat en vosaltres un lloc on quedar-nos a dormir i somniar, un mirall on contemplar les nostres ànimes bessones, l'escalfor d'arribar a casa, la mà que t'ajuda, l'entusiasme d’un nen, el desinterès d’uns pares, la màgia que sents quan trobes una cosa perduda, la passió dels amants, el repòs, el somriure franc, la generositat de l’amic, la llum del sol.

Hem trobat en vosaltres l’amor que buscàvem als carrers.