Santa Magdalena de Conangle

L'església es construí entorn el 1231, En els anys successius es documenten diversos llegats testamentaris.

Cap a les darreries del segle XIII, s'hi va aplegar una comunitat de religioses que fou erigida canònicament com a monestir d'augustinianes. Un grup que mai va sobrepassar el nombre de quatre o cinc religioses, compromeses a conviure en comunitat i portar l'hàbit segons la regla de Sant Agustí. També estaven obligades a mantenir i millorar el patrimoni per tal de garantir-ne la conservació i el manteniment del culte. Son les dones conegudes amb el nom de "Donades".

Les guerres, epidèmies i despoblacions de mitjan segle XIV i XV, foren el detonant d'una profunda crisi econòmica que originà una davallada important de les rendes percebudes per a la comunitat de religioses instal·lada a Santa Magdalena de Conangle, fins el punt que cap a 1450 van abandonar la capella.

Aleshores, la capella va romandre com a santuari sota la cura d'ermitans o simplement masovers.

El lloc de Conangle, fou durant l'època moderna refugi de bandolers i escenari favorit de dimonis, bruixes i bruixots. Està documentada l'estada el 1610 del bandoler Perot Rocaguinarda refugiat als boscos de Santa Magdalena amb una partida de 200 homes, i perseguits per soldats, membres del Sometent i la Unió de Vic.

El 1927 el bisbat va vendre els terrenys a una família particular,que es va comprometre a preservar, conservar i mantenir la capella.

El 1960 hi adossaren el claustre neoclàssic del convent de carmelites descalços de Sant Josep de Vic, quan aquest es va veure afectat per unes reformes urbanístiques i es va enderrocar. L'any 1984 fou cobert amb teules.

Els edificis que avui podem veure formen un conjunt en bon estat de conservació, que des dels seus orígens remots s'ha anat modificant. L'origen romànic hi és ben palès en l'articulació originària de l'edifici, i no es pot descartar que l'origen fos més remot.

En època barroca s'hi feren les addicions de la construcció de dues capelles laterals, un campanar de planta quadrada amb teulada de quatre vessants de lloses amb barbacana, amb aiguafonts i gàrgoles.

L'absis és cobert amb volta de punt d'ametlla, poc acusat, i en el mur del fons de l'absis hi ha un nínxol excavat al mur, com si hagués estat fet per ubicar-hi una imatge.

 

Informació: Ajuntament Masies de Roda



The church built surroundings the 1231, In the successive years document several bequeathed testamentary.

From 1304-1450 he hosted a small community of deodatas devout women committed to live in community and wear the habit under the rule of St. Augustine.

The cloister of Sant Josep convent (in Vic), When this one was overthrown was relocated here, stone by stone, in 1960.

Colònia Rusiñol, Can Remisa. Manlleu

Per la gent de la comarca, especialment de Manlleu, la fàbrica continua sent  Can Remisa, però des del Museu industrial del Ter ( que és qui fa les visites guiades) es vol potenciar el nom de Colònia Rusiñol. 

El 1845 Josep Dulcet i Remisa comprà uns terrenys vora el riu Ter per a edificar-hi una fàbrica de filatures. A l’any següent adquirí també els drets de l’aigua indispensable per a poder fer anar la fàbrica, ja que el carbó era escàs, llunyà i car.  S’edifiquen també les cases del treballadors. Avui en dia no en queda cap.  Cal dir que Can Remisa mai va ser una gran colònia industrial, tipus la Colònia Vidal o la Colònia Borgonya. A l’època de més treballadors hi van arribar a viure una setantena de persones. (A colònia Borgonyà, se n’hi arriben a comptabilitzar 1000)

La industria treballa amb els seus alts i baixos però va adquirint cada vegada més deutes, sobre tot amb el seu proveïdor de cotó en Jaume Rusiñol, avi d’en Santiago Rusiñol i Prats, el conegut pintor, escriptor i periodista. En morir-se el senyor Dulcet, Can Remisa passa a mans del màxim creditor i el 1879 es crea la “Fàbrica de Hilados y Tejidos de Algodón de Jaime Rusiñol”.

 El 1887 mor Jaume Rusiñol i hereten el negoci els seus néts, Santiago, Albert i Josep M., ja que el seu únic fill, Joan, ja havia mort. Un any més tard Santiago Rusiñol cedeix la gestió directa de la fàbrica al seu germà Albert per dedicar-se en exclusiva a l’art, encara que segueix formant part del negoci. El 1889 l’empresa passa a dir-se “Rusiñol Hermanos”, tot i que sense la participació del germà petit, Josep M. Durant aquests anys la fàbrica s’amplia, es construeixen noves dependències i habitatges, s’edifica l’església i la torre dels propietaris, seguint el model de les altres colònies.

Edifici de la cooperativa a la plata baixa i l'escola a dalt

La torre de l'amo es tracta d’un edifici d’arquitectura molt singular, de tres pisos i planta quadrangular i per exprés desig d’en Santiago  Rusiñol a la casa n’hi diuen Cau Faluga. El nom prové de la primera casa que en Rusiñol va comprar a Sitges, i va fer aterrar, junt amb la del costat, per edificar-hi el Cau Ferrat. Aquestes cases de pescadors eren Can Faluga i Can Sense.

Dins de l’habitatge, cal destacar la sala principal on destaca la llar de foc, de grans dimensions i esculpida per Enric Clarassó entre els anys 1893 i 1895. L’element està ornamentat fins dalt el sostre, i entre els diferents gravats destaquen un escut amb les quatre barres amb els colors canviats  situat a la part central, al qual per un costat apareix una roda dentada i una llançadora (en clara referència al món fabril), i per l’altre una paleta de pintor com a símbol del vessant artístic de Santiago Rusiñol.

La recuperació de la llar de foc, la part més emblemàtica del Cau Faluga, es realitza l’any 2008, a mans de Joaquim Camps i Giralt, gràcies a un document fotogràfic de 1920 de Lluís Coll i a un profund estudi d'Isabel Coll.

A partir de 1912, la família Rusiñol finalitza l’activitat a la colònia i la lloguen  a diverses empreses.

El 1940 la societat “Llobet i Guri”,  compra la colònia a la família Rusiñol per aprofitar-ne el salt d’aigua. 

Després de molts anys d’estar aturada, el 1980 les famílies Claramunt i Rovira, compren la colònia i posen de nou en marxa la filatura per a produir-hi filats de cotó i altres fibres naturals, artificials i sintètiques, amb el nom de “Hilados Rusiñol”. 

Entrada

Laboratori de qualitat

Metxeres a la continua

Carda de xapons

La producció s’atura el 2009.

Info: Webs Museu Industrial del Ter, i Patrimoni industrial de Catalunya.
        Visita guiada a Can remisa.

Can Remissa

Can Remisa, també coneguda com a Colònia Rusiñol, és un recinte emmurallat a on hi ha l’antic economat, el magatzem, la nau de la fàbrica..... En el seu temps van viure-hi una seixantena de persones, però dels habitatges dels treballadors no en queda res.

 

La casa del amo, coneguda com a can Faluga, va ser construïda pels volts de 1880 per la familia Rusiñol   on hi va viure uns anys l'escriptor i pintor Santiago Rusiñol, moltes vegades acompanyat pel seu amic Ramon Casas.

MASIES. Les cases de la terra -7- MAS CERDÀ

Mas documentat des de 1160 quan encara eren dues cases, els masos Cerdà Jussà i Cerdà Sobirà pertanyents als terrenys dels Castell de Sant Martí. Al s. XVI van passar a dependre del mas Rovira de Dalt, i es van unir en una sola. El gran casal que coneixem avui data del 1750, tot i que ha estat un mas que ha viscut moltes renovacions i ampliacions.

Antic corró

El Mas Cerdà és bon exponent de les gran masies catalanes, envoltades de masoveries independents i , fins i tot  se sap que durant una llarga època va disposar d’una torre de defensa.  

   

Monument a Ildefons Cerdà. Centelles. 2010. esc. J. Diez.

El 1815 hi va néixer l’enginyer, urbanista i polític Ildefons Cerdà, que va heretar la casa el 1850.

MASIES: Les cases de la terra -6 - L'OMS

D’aquest gran casal, m’haureu de disculpar, però no n’he pogut trobar massa informació. Tot està una mica per aquí una mica per allà. Amb tot vull creure que encara en sortirà un post mitjanament correcte.

Situat pràcticament al centre geogràfic del terme de Gurb, el mas Oms compleix amb totes les característiques històriques de les masies.

Apareix documentada el 955 quan els marmessors del sacerdot Elmon van donar a l’església de St. Andreu 1 casa, 1 cort, 1 hort i 2 peces de terra de la vil.la d’Oms.

El nom de la casa prové com moltes d’aquelles èpoques del lloc a on estava situada. Era una manera de localitzar-les.

Se sap que el 1487 el batlle (1) de Gurb era en Pere d’Oms, quan seguint amb la tradició va convocar a una reunió de la universitat (2) a tots els prohoms del terme per escollir la terna que es presentaria al batlle general de Catalunya, a fi efecte que aquest en tries un per als propers 3 anys.

De la riquesa de la casa en dóna fe els imports que pagaven en concepte de talla (3), situats entre el 1,50% i el 1,99% del total recaptat l’any 1564 i de més del 2% els altres anys que s’aplicà (1564, 1656, 1661, 1681, 1719, i 1738)

La seva estructura actual segurament data del s.XVIII, amb 2 pisos de galeries al cos central i un ample barri.

1.- batlle. No només era el recaptador sinó que també era el representant del senyor, i encarregat d’impartir judica en delictes menors i de promulgar, aplicar i regular les normes per a la bona convivència dels veïns.

2.- universitat entès com a reunió dels caps de casa i funcionant de fet com poder civil de la vila o del terme. Se’n té coneixement des del s.XIII, i se l’hi reconeixien alguns privilegis i una certa representativitat davant el poder reial, senyorial o tercers. Una mena de corporació municipal, vaja.

3.- talla. Impost veïnal extraordinari (tot i que utilitzat amb molta freqüència) destinat a satisfer les exigències financeres del monarca i suplir la manca de recursos de la hisenda local. Era decidida, organitzada i cobrada pel mateix consell municipal. A Gurb s’aplicava el sistema “per sou i liura” (es feia una comparativa de totes les cases, que prèviament havien declarat els seu inventari de bens i propietats i es decidia quan aportava cada mas)

 

La informació ha estat extreta, bàsicament de:



CANADELL, Gerard i altres. Ajuntament de Gurb. “Gurb. Un poble arrelat a la terra”. Edicions L’Àlber s.l. 2002

MASIES : les cases de la terra -5- LA TORRE D'EN FRANCH

Expliquen les llegendes que els amos de la casa, fa molt molt temps es van aventurar a fer un viatge per l’Orient. Diuen que, sovint, les van passar magres però que també van tenir temps per establir contactes amb la reialesa. Però no una reialesa de pa sucat amb oli, no! Ni més ni menys que amb els Tres Reis d’Orient, que també estaven de viatge per aquelles terres. Va ser tanta l’amistat que els amos de la Torre d’en Franch i ses majestats van fer que els van convidar a casa seva. I així, cada any els reis preparen la seva comitiva, amb els patges, els portadors de torxes, les carrosses engalanades.... tot, a la Torre d’en Franch i surten cada dia 5 de Gener al vespre per que tots els nens i nenes de Vic els hi puguin donar la benvinguda.

La Torre d'en Franch.
En el seu temps va ser un dels grans casals de Vic. La torre d’en Franch és espectacular vista de qualsevol cantó. La seva estructura quadrada la fan contundent, la seva situació dalt d’un turonet imponent.
El 1919 l’arquitecte vigatà Josep Mª Pericas hi va construir l’església que hi ha a la part posterior. (consagrada el 1926). L’interior està decorada pel pintor Llucià Costa Bosch.
És propietat privada i no s’hi pot accedir.

Un dels vigilants és aquesta fera ferotge.

MASIES : les cases de la terra -4- CAN SOCA

Aquesta és una masia d’unes dimensions més que considerables. La seva façana orientada a migdia ens mostra una espectacular porxada. Ja sabeu que aquest tipus d’elements tant protegeixen del fred com de la calor. ..i per aquí, no ens falta de res.
Fins i tot hi ha una dita que en parla (com sempre hi ha dites per tot): Vic, nou mesos d’hivern i tres d’infern.

La història de Can Soca ens porta fins més enllà del segle XVI. En aquella época era propietat dels frares de Sant Tomàs (http://somdecarreteraimanta.blogspot.com/2009/06/sant-tomas-de-riudeperes.html ); és a on hi tenien la masoveria. Durant un temps també va ser masoveria depenent del mas La Calveria.
Apareix igualment a les pàgines que expliquen les gestes d’en Perot Rocaguinarda, qui, segons diuen l’hi va donar una lliçó a l’amo de la casa per que l’havia menystingut.

Avui per avui, els seus propietaris es dediquen a criar vaques de raça frisona, i a més amb molt encert. Han obtingut molt bones classificacions en diferents concursos d’aquest tipus de bestiar.

Aquest serà un post vist i no vist. És a dir, durarà poc. No correspon a la manerade fer habitual del nostre blog. Serà com un parentèsi.

No ho puc negar! M’agrada el fred.

Per això em ve molt de gust ensenyar-vos unes fotos de boira. Totes son del mateix lloc. El lloc no té res d’especial, ni cap interès específic. Ni les fotos tampoc. Només que hi ha uns arbres que poden donar una idea de l’espessor de la boira. De la visibilitat. Us he de dir que em fa l’efecte que algun cop n’hi ha més de boira, però ja fa dies que estic preparant aquest post i no podia esperar més.

Així és que.... abrigueu-vos !

Foto del 4-10-2009

Foto del 31-10-2009

Foto del 6-11-2009

Foto del 3-12-2009

Foto del 11-12-2009

Santa Eugènia del Congost

L'església existia ja el 1038; era la capella de l'antic casal del Congost, transformat després en el mas Santaeugènia. La formació d'un notable grup de masos al Congost, prop del camí ral, féu que els rectors de Tagamanent hi celebréssin missa el diumenge des del s XVII.
El 1855 es transformà en parròquia amb certa vinculació a Tagamanent i fou ampliada al mateix s XIX . (enciclopèdia catalana).
Com la pràctica totalitat d’esglésies de la zona fou saquejada i cremada l’any 1936.

Dues cases a tocar de l'església . HDR lleu

Detall d'una finestra de la casa més pròxima a l'església.