De Setmana Santa tots en coneixem més menys alguns costums i tradicions. Via crucis, processons multitudinàries, passos que són obres d’art, representacions teatrals específiques... A més molts pobles tenen els seus costums concrets; aquella processó que es remunta segles enrere, o aquella peregrinació nocturna fins a l’ermita o el calvari. El silenci profund que abraça la manifestació al carrer, o el tronar de trompetes i tambors.
Hi ha, però, un costum que, nosaltres, desconeixíem fins ara. La canalla, a Còrdova, fa unes boles amb paper de plata i, quan poden s’acosten als participants en les processons per a demanar-els-hi si l’hi poden tirar sobre les boles que porten una mica de la cera de les atxes o ciris que porten, aconseguint així fer unes boles de cera realment grans. I això sempre va precedit d’una frase: “Nazareno, ¿me da cera por favor?”
Hi ha, però, un costum que, nosaltres, desconeixíem fins ara. La canalla, a Còrdova, fa unes boles amb paper de plata i, quan poden s’acosten als participants en les processons per a demanar-els-hi si l’hi poden tirar sobre les boles que porten una mica de la cera de les atxes o ciris que porten, aconseguint així fer unes boles de cera realment grans. I això sempre va precedit d’una frase: “Nazareno, ¿me da cera por favor?”