Reprenem el nostre passeig per La Garriga allà a on el vàrem
deixar: La Torre Iris. Encarregada per la senyora Cecilia Reig i Argelagós a
Manel Joaquim Raspall el 1910. A
diferència d’altres cases aquesta no és un únic habitatge, sinó que són tres
cases independents que va fer construir per a llogar-les.
 |
| Torre Iris en semi contrallum |
 |
| Detall dels esgrafiats del pis superior, la barana de la terrassa i el coronament de forja |
Del conjunt destaca la torre-mirador, que conté l’escala.
Són d’assenyalar els esgrafiats de les façanes i el treball de forja de tot
l’edifici, sense deixar de parlar de les capricioses formes de les xemeneies i
l’original balcó triangular del carrer Figueral.
 |
| Sota balcons amb ceràmica. |
 |
| Xemeneia |
____
Al costat, formant part del que es coneix com a “Illa
Raspall” hi tenim la magnífica Casa Barbey. Diuen els experts que es tracta de
la millor obra de M. Joaquim Raspall. Aquesta torre d’estiueig, encarregada per
en Juli Barbey i Poinsard, president de la
companyia d’indústries agrícoles data també de 1910.
I... si a la Torre Iris vàrem començar amb el timbre, ara
també picarem a la porta.
 |
| Timbre exterior de la Casa Barbey |
De l’exterior són de remarcar les decoracions ceràmiques que emmarquen les finestres, el rellotge de sol i el plafó de trencadís dedicat a Sant Jordi, obra de Lluís Bru, seguint el dibuix de Joan Triadó.
Un altre element a destacar del jardí són les jardineres revestides de trencadís de la llotja d’entrada, que s’enllacen entre elles i amb les columnes del porxo. I un sense fi de detalls aquí i allà que fan que sigui un plaer acostar-s’hi per mirar-se-la un cop i un altre. A cada mirada un nou “descobriment”.
Ara marxem, deixem La Garriga però... tornarem.
Info: Diputació de Barcelona i Ajuntament de La Garriga
