Símbol de Florència, el ponte vecchio és el pont de pedra en arc segmentat més antic d’Europa. Va ser construït pels volts de 1170 sobre la base d’un antic pont de fusta, i posteriorment reconstruït en diferents ocasions (1222, 1322, 1333) degut a que les riades del Arno el malmetien. El disseny actual data del 1345 i es creu que és obra d’en Taddeo Gaddi.
Des d’un bon principi va acollir locals i punts de venda. Primer adobers, peixaters i carnissers. Tots aquest oficis comportaven unes olors diguem que poc agradables als narius de la rica Florència i el 1565 Cosimo de Medici va fer construir un corredor que comuniqués directament el Palazzo Vecchio amb el Palazzo Piti amb l’excusa de connectar directament els centres politics i administratius amb les seves estances. Així nasqué , de mans de Giorgio Vasari el conegut “corridoio vasariano”, que fa més d’un quilòmetre de llarg. El 1593 el gran duc Ferran I va ordenar fer fora del pont, definitivament aquests comerços, i van ocupar el seu lloc orfebres i joiers monopolitzant, encara avui dia el pont.
Amb la retirada de les tropes nazis el 1944, va ser l’únic pont de Florència que no es va aterrar. Diuen que per ordre expressa de Hitler.
Sigui com sigui, tant de nit com de dia, paga la pena anar a fer-hi una volta.
Vista des de la Galeria dels Uffizi. Es pot observar perfectament el corredor Vasariano per sobre del lungarno dels Archibusieri.
Imatge des del Ponte a la Carraia
de > http://numberonestars.com/travel/ponte_vecchio_florence.htm.
