MASIES : les cases de la terra -4- CAN SOCA

Aquesta és una masia d’unes dimensions més que considerables. La seva façana orientada a migdia ens mostra una espectacular porxada. Ja sabeu que aquest tipus d’elements tant protegeixen del fred com de la calor. ..i per aquí, no ens falta de res.
Fins i tot hi ha una dita que en parla (com sempre hi ha dites per tot): Vic, nou mesos d’hivern i tres d’infern.

La història de Can Soca ens porta fins més enllà del segle XVI. En aquella época era propietat dels frares de Sant Tomàs (http://somdecarreteraimanta.blogspot.com/2009/06/sant-tomas-de-riudeperes.html ); és a on hi tenien la masoveria. Durant un temps també va ser masoveria depenent del mas La Calveria.
Apareix igualment a les pàgines que expliquen les gestes d’en Perot Rocaguinarda, qui, segons diuen l’hi va donar una lliçó a l’amo de la casa per que l’havia menystingut.

Avui per avui, els seus propietaris es dediquen a criar vaques de raça frisona, i a més amb molt encert. Han obtingut molt bones classificacions en diferents concursos d’aquest tipus de bestiar.

Aquest serà un post vist i no vist. És a dir, durarà poc. No correspon a la manerade fer habitual del nostre blog. Serà com un parentèsi.

No ho puc negar! M’agrada el fred.

Per això em ve molt de gust ensenyar-vos unes fotos de boira. Totes son del mateix lloc. El lloc no té res d’especial, ni cap interès específic. Ni les fotos tampoc. Només que hi ha uns arbres que poden donar una idea de l’espessor de la boira. De la visibilitat. Us he de dir que em fa l’efecte que algun cop n’hi ha més de boira, però ja fa dies que estic preparant aquest post i no podia esperar més.

Així és que.... abrigueu-vos !

Foto del 4-10-2009

Foto del 31-10-2009

Foto del 6-11-2009

Foto del 3-12-2009

Foto del 11-12-2009

Roma recorda Berlín.

El passat dia 9 de novembre es va commemorar el vintè aniversari de l’enderroc, per part del poble, del mur de Berlín. (no m’agrada parlar de la caiguda del mur perquè jo diria que no va caure, el va tirar la gent tipa d’estar com estava i amb ganes de viure amb una mica de futur esperançat) , Be , tornem a començar; com dèiem ara fa poc s’ha celebrat el vintè aniversari de l’enderroc del mur de Berlín. Evidentment al lloc a on hi ha hagut la rememoració més important a estat al mateix Berlín , però a d’altres ciutats també hi ha hagut actes en record d’aquell fet. Per exemple Roma.

Durant una colla de dies a la conegudíssima escala de la Trinità dei Monti que porta a la Piazza d’Spagna de la capital del Lazio hi ha hagut un muntatge de diferents artistes, que inclou entre altres coses (muntatge multimèdia, explicant els fets amb música de fons de Enrico Ruggeri i Andrea Miró) una reconstrucció simbòlica del mur. (Jo diria que estarà fins a principis de Gener però no us ho puc assegurar, disculpeu.)

Clar que els culers també podem escoltar en el nostre interior el “Viva la Vida” de ColdPlay i pensar, per un moment, (en clau d’humor) que es tracta d’un homenatge a la nostra victòria del 27 de Maig passat.

En aquest cas crec que un Blanc i Negre , també és molt escaient.

BESTIOLES -2-

Tornem a les "bestioles", i centrem-nos en animalons una miqueeeeta difícil de trobar vius; per exemple lleons alats, dracs, o aligues mossegadores.

... i ... aquest cop, tot aixó a tocar de casa.

Vic. Casa Comella 1896 Arq. Gaietà Buigas. HDR lleu

Vic. Casa Comella. 1986 HDR lleu

Vic. Casa Comella 1896. HDR lleu.

Barcelona. Casa Perez Samanillo (círculo equestre) 1910 Arq. José Hervás. HDR

Sant Andreu de Palomar

Aquest post l’hem d’agrair al bon amic Jordi Carbonell. Va ser ell qui ens va posar sobre la pista. Ens va informar de l’existència de Casa Vidal, al barri de Sant Andreu, i, és clar, hi vam anar a fer-hi quatre fotos. Va ser tota una troballa. En un pam quadrat, com aquell que diu, hi varem saber veure un munt de joies. Veieu si no!

Casa Vidal. 1906. Arquitecte i Mestre d'Obres Joan Torras i Guardiola


Casa Vidal. Detall dels sotabalcons amb trencadis

Al mateix carrer hi ha el convent de les Germanes de l’Assumpció edificat sobre les restes d'una antiga masia del cami vell de Sant Andreu a Horta. (també comegut com cami de St. Llorenç)

Hi ha també l’edifici “El Siglo”, seu antigament una delegació dels coneguts magatzems. 1895

I, encara unes passes més enllà l’edifici de la farmàcia Reixach.

Àvila a l'hivern.

No fa fred. N’hauria de fer però no en fa. Com a mínim comerçar a fer-ne. Però no!...com a molt una mica de fresca a primera hora i ja està. Per això ens vé molt de gust recordar l’hivern de l’any passat. Llavors si que en va fer de fred. Un fred continuat i constant. En castellà diuen “La luna de octubre siete lunas cubre”. És a dir que el temps que fa durant la lluna , (nova suposo) de l’octubre es manté durant els mesos propers. I l’any passat es va complir fil per randa.

Us ensenyem avui unes imatges d’Àvila. Si ja de per sí és un lloc on paga la pena desplaçar-s’hi en qualsevol època de l’any per poder gaudir del seu patrimoni, la seva història o el seu art, tenir la sort d’anar-hi si està nevat ens ofereix unes imatges impagables.

Palau dels Dávila. Aquest foto no ens mostra res de fred, però en agrada. HDR lleu

Vista del dia 5 de Febrer de 2008. HDR lleu

Vista del 6 de Febrer de 2008. HDR lleu

" Los cuatro postes" el 5 de Febrer de 2008. HDR lleu

"Los cuatro postes" el dia 6 de Febrer 2008. HDR lleu

BESTIOLES -1-

Avui farem un post diferent. No serà ni d’aquí ni d’allà. Serà una mica de tot arreu.

Segur que us heu adonat que hi ha molts edificis, per tot arreu i de tota mena, que tenen alguna figura animal que els decora. N’hi ha tant de pedra com de metall; A la façana, a la teulada o al penell.; Veiem lleons, gats, ocells, cavalls, animals mitològics...

Doncs mira, ara comencem una sèrie que anomenarem “bestioles”. (també en penjarem a la nostre pàgina de Panoramio http://www.panoramio.com/user/3124005)

És clar que sempre hi ha qui té la "bestiola" quasi tant gran com la casa.

PRIMER ANIVERSARI

Ja fa més d’un any que varem començar aquest blog (8-XI-08).

Moltes gràcies per les 2864 visites (tot i que més de dues i més de tres son nostres).

Moltes gràcies, especialment a tots aquells que en un moment o altre heu fet algun comentari.

Amb el vostre permís i el vostre suport continuarem per aquí una mica més.

Barcelona, un altre cop.

Avui, tornem a fer un tomb per Barcelona.
Potser es tracta d'anar per les nostres ciutats i els nostres pobles amb el mateixa esperit que mantenim quan estem a fora. Passejar, mirar, badar...

Tot passejant ens trobarem amb autèntiques meravelles arquitectòniques.

Com sempre aixó només és una petita mostra del que ens ofereix la ciutat, però... de mica en mica...

C/ Mallorca. Casa Vallet i Xiró. 1912 -13 Arquitecte Josep Mª Barenys i Gambus

Trav. Gràcia. Modernista. 1900. Arquitecte Sebastià Gelabert Serra. (informació obtinguda gràcies a en Jordi Carbonell)

Carrer Paris. Modernista. 1905. Aquitecte Jaume Torras i Grau

Plaça Bonanova. D'aquest edifici ho desconeixem tot. No sabem ni l'any, ni l'arquitecte ni res de res. Si hi ha algú que en sap alguna cosa i ens ho vol fer saber...

Temples Bàltics

Al trobar-nos davant de les esglésies ortodoxes el primer que ens crida l’atenció són les seves cúpules. Pel que hem pogut saber tant el número de cúpules, com el color són simbòlics; així habitualment una cúpula sola simbolitza un sol Déu, tres la santíssima trinitat, cinc a Crist ...
Igualment el color daurat és la glòria, el verd l’esperit sant o els sants, el blau la verge Maria, tot i que també representa el cel ...


Fins i tot la forma que tenen aquestes cúpules també té un significat, si tenen forma de ceba diuen que és una flama que ens il.lumina i, en canvi si tenen forma de casc simbolitzen la lluita de l’església contra les forces del mal.

Sigui com sigui, indiquin el que indiquin, ...o no! , el que no es pot negar és que es tracta d’uns edificis singulars que atrauen especialment l’atenció.

Liepaja. Letònia Catedral ortodoxa de Sant Nicolau.
Riga. Letònia. Catedral ortodoxa. Església de la nativitat de Crist.

Durant l’ocupació soviètica, aquest temple va ser un observatori astronòmic.

Vilnius. Lituània. Església ortodoxa de St. Miquel i St. Constantí.

Vievis. Lituània. Església ortodoxa de Nostra Senyora.

Vilnius. Lituània. Església ortodoxa de l'Aparició de la Mare de Déu.

Fins i tot el temples catòlics també estan guarnits amb espectaculars cúpules.

Vilnius. Lituània. Església catòlica de St. Pere i St. Pau.

Kaunes. Lituània. Església catòlica de St. Miquel Arcàngel.

Santa Eugènia del Congost

L'església existia ja el 1038; era la capella de l'antic casal del Congost, transformat després en el mas Santaeugènia. La formació d'un notable grup de masos al Congost, prop del camí ral, féu que els rectors de Tagamanent hi celebréssin missa el diumenge des del s XVII.
El 1855 es transformà en parròquia amb certa vinculació a Tagamanent i fou ampliada al mateix s XIX . (enciclopèdia catalana).
Com la pràctica totalitat d’esglésies de la zona fou saquejada i cremada l’any 1936.

Dues cases a tocar de l'església . HDR lleu

Detall d'una finestra de la casa més pròxima a l'església.

CRITS DE PEDRA

Us sona l’Art Nouveau?.
Vindria a ser el nostre Modernisme.
Arreu d’Europa aquest corrent artístic de finals del XIX, princips del XX pren diferents noms, però si fa no fa els principis són el mateixos. (Jugendstill a Alemanya, Sezession a Austria, Liberty a Anglaterra...) De fet, es tracta d’una reacció romàntica, llibertària contraposada a l’eclecticisme acadèmic regnant fins a les hores. Prou rotllo.

Riga té un parell de carrers plens d’edificis amb cariàtides, màscares, dimonis, bèsties... Avui ens volem dedicar només a les imatges de cares que estant cridant.

Com hem vist, molts d’aquest edificis ja estan rehabilitats però encara en queden per refer, fet que no vol dir que no tinguin el seu encant.


Per últim una del que segurament és l’edifici més conegut. No està cridant però ens ha vingut de gust posar-la. Serà com un avançament d’un proper post.