L'ull en el cel

No tinc costa on aferrar-me aquesta tarda de dissabte

interminable en la programació esportiva

quan repeteixo el teu nom astorat davant el pastís

de núvols que torna blanca la mirada on és escrit.

L'altura és el mar on veig el teu cos,

el cel roig darrere l´home que neteja l'espigó

i no pensa en tu ni quan la brisa xoca contra la galta

acabada d'afaitar abans d´entrar al torn de nit.

Es mouen els gats pel passeig de la Mar Bella,

crits sords cap al cementiri dels sons,

cap a l'abocador de paraules dites i no dites,

cap al silenci immens de no tenir el teu silenci.

L'ull en el cel - David Castillo