El centre del món

Un dia et despertes sense saber que la teva vida ha canviat. Algú ha decidit per tu. Ho acceptes, com sempre fas, sense queixar-te gaire. I no dius res.
I passa el temps i vas fent... i intentes anar endavant...que no passa res, que estàs bé, dius. I fas veure que tu ja volies que et canviés, encara que mai reconeixeràs que no és cert.

Fins que un vespre t'adones que no ets el centre del món, que no ets centre ni ets res...

I Beg Your Pardon (Salvador Espriu - Raimon)




(Meditació, amb alguns rodolins, entorn de la teoria
atòmica, tal com ve al·ludida als periòdics.)

Quan el centre del món
no ets ben bé tu
(per més que en tinguis la il·lusió),
si et desvetllaven enmig de la nit,
no vulguis preguntar-te per què vius:
distreu-te rosegant l’ungla d’un dit.

Quan el centre del món
queda tan lluny
de tu
que honestament
comences a saber que no ets ningú,
para’t per un moment
i venta al primer nas un cop de puny.

Problemes cada volta més esquius
et vénen a torbar la dolça son.
Sols et faltava ja, pel que tu dius,
llucar que no ets del tot centre del món.

Parent de Badalona o d’Istanbul,
tant si ets actiu com si fas el gandul,
en aquest nostre món sense demà
és molt difícil de guanyar-te el pa.
No et donaré ni el més petit consol,
et volaran un dia qualsevol.
Però entretant evita alguns transtorns,
posant-te ben cordats els pantalons.

(1978)