Temps d'afinar la consciència

La vida quotidiana està plena de contradiccions. Per exemple un dels indicadors del grau de benestar de les persones és la despesa energètica, perquè s’associa a més calefacció, millors vacances, equipaments mecanitzats. En canvi, el consum d’energia també va directament lligat a l’escalfament global del planeta i tothom sap prou que el manteniment del paisatge i la conservació dels sistemes naturals té molt a veure amb el benestar.

Una manera intencionadament comprometedora d’entendre l’impacte de l’activitat humana sobre el planeta és mitjançant el càlcul de les emissions per càpita de contaminants, indicador aquest que ha popularitzat el famós tractat de Kyoto sobre l’escalfament global del planeta. Per fer-ho fàcil m’he inventat el següent enunciat en forma de metàfora: Cada persona porta associada una xemeneia a través de la qual llença a l’atmosfera un fum que és més negre i més abundant com més riquesa té. És evident que per les xemeneies dels ciutadans rics en surt més fum perquè les emissions de carboni -principal responsable de l’escalfament global- depenen principalment de l’energia consumida en els desplaçaments i transports, en la calefacció i en la transformació dels productes que consumim. La manca de compromís de la gent de la nostra societat, que som grans consumidors d’energia i també grans contaminadors, es deu en part a l’escassa consciència que tenim tots de l’enorme quantitat de fum que surt de la xemeneia personal. Tots ens movem entre la innocència de creure que no som els actors directes de l’escalfament global, i la mala fe de negar-ho directament per tal de no comprometre el propi benestar.

Però les dades que ens ofereixen els científics com el professor Christopher Flavin, president del Worldwatch Institute, apunten a la previsió de canvis climàtics importantíssims durant el segle actual, atès que la concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera ha arribat al nivell més alt en com a mínim 420.000 anys, i la tendència és a incrementar-se encara més. Tenim avui l’oportunitat d’orientar el benestar personal cap a un estil de vida que redueixi la despesa energètica en lloc d’incrementar-la. Tenim la responsabilitat de castigar les opcions polítiques que no assumeixin amb propostes serioses la reducció d’emissions de carboni i no incorporin de forma significativa alternatives d’energia neta i renovable.

Salvador Clarós

Publicat en el número 29, abril de 2002

Terrina al gust

(o com aprofitar i reciclar escorrialles)

Ja ha arribat la primavera, i amb ella el canvi d’hora, la pujada de les temperatures (suposem), que fa que vingui de gust menjar plats freds, la pluja (esperem) que ajuda la terra a donar bons fruits (i bones verdures), la declaració de la renda (inevitable) que fa que ens plantegem estrènyer-nos el cinturó… Bé. Si barregem tots aquests ingredients primaverals entendreu el motiu d’aquesta recepta que vol oferir una sortida airosa i saborosa a aquelles escorrialles o “culets” de menjar que sovint acaben a les escombraries; això sí, després de passar un període prudencial ignorats a la nevera.

Base: 2 ous, dues llesques de pa de motllo, 1 llauna de llet evaporada (llet “Ideal”), 1 cullerada de tomàquet fregit, sal, pebre.

Per qualsevol terrina que vulguem fer seguirem uns passos comuns, és a dir, agafarem els ingredients relacionats a la base i els barrejarem en un bol amb l’ajut de la batedora elèctrica de manera que obtinguem una barreja bastant líquida. A continuació barrejarem els ingredients que faran de cada terrina una sorpresa diferent. A mi, m’agrada deixar una part dels ingredients sencers per poder trobar-ne els trossos. S’aboca tot en un motllo adient i es pot fer en el microones, 15 minuts a màxima potència, o bé al forn, al bany maria, durant una mitja hora aproximadament. Aquí us oferim algunes possibilitats i que la vostra imaginació en faci més.

Terrina de peix: Amb els “culets” d’un plat de peix a la cassola, d’una sarsuela, etc. O bé fent bullir aquelles rodanxes que queden al congelador (es poden combinar diferents tipus de peix). Un cop bullit o si aprofitem peix guisat, s’ha d’esmicolar i netejar les espines.

Terrina d’espàrrecs i tonyina: Es poden utilitzar espàrrecs de llauna o, ara que és el temps, naturals (s’han de sofregir primer). Si trieu la primera opció, només heu d’escórrer l’aigua dels espàrrecs i l’oli de la toninya de llauna i afegir-ho a la barreja de base.

Terrina d’espinacs amb panses i pinyons: Es tracta d’aprofitar les escorrialles d’aquest plat quan el fem com a primer o bé fer-ho expressament aprofitant que ens queda una mica d’aquesta verdura. Simplement s’ha d’afegir a la barreja de base. Procureu escórrer-les bé de l’oli de sofregir-les perquè no us quedi oliosa.

Terrina de verdures: Es poden aprofitar “culets” de samfaina o d’escalivada o fer un sofregit amb diferents verdures: albergínia, carbassó, pebrot verd o vermell, pastanaga i saltejar-les amb una mica de pernil salat o beicon. S’han d’escórrer bé perque no deixin anar oli.

Terrina al teu gust: Aquí pots escriure la teva i si t’hi animes ens la fas arribar.

Tere Jorge

Publicat al número 29, abril de 2002