Sí, el segon dia es presentava tant esplèndid com el primer, recollim el campament i ens acostem al refugi de Laurenti per anar al Roc Blanc des d'allà. La ruta la podeu veure al
mapa que hi ha publicat a
...Nimfa de roca i glaç... Temple de veneració, bloc on les explicacions us poden ajudar més a fer-vos una idea de les característiques del terreny que vam trepitjar.
Aquest segon dia no anava gaire fina jo, i no vaig poder gaudir del tot de l'excursió, tot i això no falten les fotos per recordar i poder contemplar de nou, amb calma, les vivències d'aquell dia. Potser m'hauria d'haver quedat al campament... però les ganes de caminar no em van deixar pensar amb seny. Tot va anar força bé al final.
A l'inici de la ruta ens trobem amb aquest cartell, Patou, el gos que vetlla pels caminants i per l'entorn. No, no vam veure cap gos que reaccionés al cridar "PATOU!"
L'Estany de Laurenti.
Quin cel!
I aquí, les vistes des del Coll de Laurenti, hi vaig estar una estona, descansant mentre els companys pujaven al Roc Blanc, jo, la veritat, no estava en condicions de grimpar gaire.
Sí, tinc imaginació, i aquests rocs em recorden a un ós.
Durant els dos dies el Joan anava recollint deixalles de la muntanya, va omplir una bossa a cada excursió.
Des d'aquí la meva més sincera felicitació!
Uns cavalls!
Un fotògraf!
La Sílvia, somrient com sempre!
I ja no posaré
més fotos... que no vull que la censura em tanqui el bloc! ;-) Bé, només aquestes en les quals hi surto jo, són del Joan (merci muntanyenc):
Embadalida em quedo mirant... però poca estona, que cal continuar.
