El context i el pretext va ser la trobada poèticoespiritual de Voces del Extremo 2013. Pell de gallina. Oides plenes de paraules perfectament entrellaçades i de cante que denuncien amb la poesia escrita fa més de... 50 anys??? més... més... i tan actual d'altra banda. I també d'ara, poesia amb ironies, girs, bellesa... cada poeta entenia l'espiritualitat amb el seu segell personal. Corprenedor!
LA MEVA PÀTRIA ÉS LA LLIBERTAT
La puta dels ulls grisos pixava a la cantonada
mentre el trobador trist recobrava la veu
i anunciava la fi dels temps de la por,
temps de capar cervells i altres bestieses.
La gent del poble sortia al carrer
a rebre la llum del alba,
encara hi havia esperança...
-Sacco & Vanzetti no han de morir!
Però diuen que pel matí hi hagué un esclat
de llibertat. Tocaven les campanes espargint
llavor gratuïta perquè demà seria un altre dia.
La meva pàtria és la llibertat i a ella m’acullo
com un ciutadà del món,
amb les seves lleis de solidaritat i recolzament mutu,
mentre em saturo d’Albert Camus
berenant a les roques
i sentint el cant de les sirenes
com si fos Ulisses camí d’Ítaca.
Tal vegada la puta de Lyon es de Marsella o de París,
però Boris Vian s’amaga rere els seus versos àcids,
i a Puig Antich el maten a garrot vil en plena impotència.
Ara em parlen de democràcia...
Ferran Aisa-Pàmpols
(Poema publicat a Calidoscopi, Emboscall, Vic, 2005)
La mateixa lluita per aconseguir els cims
basta per omplir un cor d’home.
Sísif cal imaginar-lo feliç.
Sísif cal imaginar-lo feliç.
Albert Camus,
El mite de Sísif
mentre el trobador trist recobrava la veu
i anunciava la fi dels temps de la por,
temps de capar cervells i altres bestieses.
La gent del poble sortia al carrer
a rebre la llum del alba,
encara hi havia esperança...
-Sacco & Vanzetti no han de morir!
Però diuen que pel matí hi hagué un esclat
de llibertat. Tocaven les campanes espargint
llavor gratuïta perquè demà seria un altre dia.
La meva pàtria és la llibertat i a ella m’acullo
com un ciutadà del món,
amb les seves lleis de solidaritat i recolzament mutu,
mentre em saturo d’Albert Camus
berenant a les roques
i sentint el cant de les sirenes
com si fos Ulisses camí d’Ítaca.
Tal vegada la puta de Lyon es de Marsella o de París,
però Boris Vian s’amaga rere els seus versos àcids,
i a Puig Antich el maten a garrot vil en plena impotència.
Ara em parlen de democràcia...
Ferran Aisa-Pàmpols
(Poema publicat a Calidoscopi, Emboscall, Vic, 2005)
I més fotos de Moguer clicant aquí.
I més fotos de Voces del Extremo 2013 - Poesía y Espiritualidad clicant aquí.
I, per rematar ja, més fotos de Sevilla, que també vam ser-hi, clicant aquí.
