Ibón Royo

Vam arribar amb la Isabel i el Joan fins a l'Ibón Royo el 14 de juliol passat, ens va ploure tota la tarda anterior. Temps just vam tenir per trobar un bon lloc, plantar la tenda i ficar-nos dins.

Ara repasso les fotos per recordar millor i s'em dibuixa un somriure als llavis i als ulls. No sé què em va passar però anava una mica marejada, i mirava molt atentament el terra a cada pas i allà on clavava els pals mentre avançava. Les pedres, les seves formes, em somreien!!! Formes capritxoses les de la natura... Però no val a badar, potser hauria d'haver fet mitja volta, però quina vall m'hagués perdut!!!

Partint de la  proposta, que era aquesta ruta que veureu si cliqueu, "però sense arribar al Posets/Bardamina i no per aquesta vall" va dir el Joan, el que vam fer va ser des del refugi de Biadós anar cap al Puerto de Chistau per la Vall de Gistau, direcció Veteranos i Gemelos, però la pluja... toooota la tarda plovent i dins la tenda, a última hora de la tarda va parar i vam poder sortir per sopar una mica i estirar les cames, va quedar un vespre macu i un grup d'isards ben petits jugaven a perserguir-se allà quasi a tocar, i vam gaudir d'una posta de sol hipnotitzadora entre els núvols.

Al matí ens llevem, pugem fins a l'Ibón Royo i veiem la Collada Negra de més a la vora, però vam decidir tornar, que al dia següent tocava pencar.

Bona sortida malgrat la pluja. I sense més, unes poques fotos:

Em descuidava!!! L'aigua en la confluència dels torrents de Gistau i de Añes Cruces estava gelada gelada gelada!!! Vaig acabar travessant per la llera amb l'aigua fins els genolls... Baixava transparent i brava!!! :-)

Paraules... Del Santuari de Guayente, per l'Aigüeta de la Bal, fins a l'Ibón de la Ribereta (2)

En aquesta ruta m'acompanyava el Joan, aprenent de muntanyenc des de fa... bé, ni ho sé, 10... 15 anys??? Més??? I com a bon company de muntanya m'ha passat les seves fotos, les d'aquesta mateixa sortida, i les paraules que em venen al cap amb elles van al costat de cada una d'elles.

Abans de començar a caminar, abans de penjar-te la motxilla, abans de guardar les claus del cotxe just després de tancar-lo, recorda que t'has de posar les botes, aquestes botes de les quals no pots prescindir si vols anar bé, si vols trepitjar amb seguretat sobre rocs, sobre terra, sobre aigua, sobre gespa, sobre tarteres i barrancs. No, no intentis d'anar amb sabatilles d'estar per casa...

La ruta comença al costat de la font que hi ha darrera del Santuari de Guayente, i puja, puja amunt amb constància.

Pel camí, una mica més endavant, després d'una font d'una aigua boníssima, unes maduixes i uns gerds.

Aquí, aquí em faria un banyet... a la baixada potser.

Aquest ramat de bens creuaven el riu i feien unes fileres que em recordaven altres imatges, com les dels nyuns a l'Àfrica...

Seguim endavant, no ho sembla, però el camí segueix pujant de forma constant, pocs moments de recuperació de forces mentre caminem, així que parem, de tant en tant parem.

Idíl·lica! la imatge, la muntanya, la butllofa...
Idíl·lic! el reflex, el lloc, l'ibón, el relax...

Al dia següent. Allà, en el quart superior esquerra de la foto, les cabanes de Pardines i un ramat de bens en forma de Lluna creixent.

Aquí, en tota la part inferior de la imatge, rocs, roques, tartera, pendent...

Formes muntanyenques, la seva mateixa ombra les recorre una i una altra vegada. Tot és rodó, es torna rodó, cercles reals i imaginaris constants.

Pujem per aquest munt de pedres per inspeccionar com s'hi va cap a l'ibón de Bagueñola, que a la propera per aquesta zona hi anirem a fer nit.

Una roca més superada, nem per l'altra. I l'altra, i l'altra... una més.

Ara ja toca fer una baixada important, anar baixant per una pendent d'herba, xinoxano.

 De cop i volta van començar a sobrevolar-nos uns quants individus alats, impresionava. Hi compto 13... potser no són tants.

Aquí es veu per on s'ha de pujar cap a l'Ibon aquest Bagueñola, i d'allà cap a qualsevol dels pics que l'envolten.

L'Aigüeta de la Bal, ara a l'esquerra, ara a la dreta, ara et trepitjo, ara bec de les teves aigües. Al final no vaig fer-me cap banyet, potser en un futur el faré. Allà estaran les seves aigües.












A recordar:
- Anar sempre preparada per a qualsevol incidència (encara que no pugui ser per dates) que puguem tenir les dones i així no haver d'anar a buscar una farmàcia a corre cuita ni haver d'esperar que l'obrin...
- Les botes, posa-te-les abans de tancar el cotxe.