Jo
vull viure a un país que es respecti la llibertat,
i
estic cansat d´haver de justificar el perquè.
Molt
i molt cansat, tinc una parla que em va ensenyar la meva mare i el
meu pare, van ser els primers sons que vaig sentir quan era petit.
És
la llengua que he ensenyat al meu fill i ha après amb molta
rapidesa, jo sé el perquè ¡¡
És
immensament més intel·ligent que molts dirigents que
parlen malament la seva i tot.
Tinc
una terra que lluitaré fins a acabar les meves forces amb els
que la volen trepitjar i embrutir.
Tiets
meus van morir al front per defensar-la dels ignominiosos
assassins.
Estic
cansat de suportar tanta cridòria que casa meva és
espanya.
No
ho és, ni ho serà mai.
No
us donarem ni un tros petit, sereu benvinguts si sou persones dignes.
Pero
no cal que feu un pas si porteu la ràbia al cos.
S'ha
acabat la por, i ara mana la dignitat.
Soms
terra d'acollida i ens agrada parlar, traballar i divertir-nos a la
nostre manera.
Dins
a casa nostre hi ha gent corrupte, però també hi ha
molta gent ferma.
Us
ompliu la boca dels desproposits, dels mals que ens efecten a tots.
Però
no voleu respectar la nostre llibertat, fins hi tot la de poder-nos
equivocar.
Un
poble te el dret a ser lliure, i quan passai el temps, quan els fills
dels nostres fills caminin sense demanar permis a ningú,
recordaran que hi havia un temps que els seus avis van lluitar per la
vida, per la llengua, per la dignitat.
Pels
fills dels nostres fills, visca Catalunya lliure .
