Potser a vosaltres us assemblarà un camí com qualsevol,
però és ben cert que si mai us hi perdeu, estareu encantats de haver-lo fet.
Passa per llocs voltats de pins, camps i fonts.
No és massa llarg, quatre quilòmetres i deixes el terra d'asfalt per seguir per un de sorra.
És preferible fer-lo de matinada o bé cap a la vesprada, quan les llums engalanen els marges i la fresca et fa sentir més viu.
Pots anar-hi amb bicicleta o amb cotxe, però és millor anar a peu.
Saludeu als pocs veïns que aneu trobant, els que viuen en aquesta vall solen ser amables amb els foresters, i si us creueu amb una bestiola no tingueu por, segur que elles en tenen més que vosaltres.
I us recomano fer tot el camí sense dir res, pensant i escoltant, respirant i deixant anar la ment més amunt dels arbres que us envolten.
Aquest és el camí que porta a casa.
