Ara l'he vist, segur ¡¡
O potser són els meus ulls cansats.
S'amaga i es deixa veure quan ell vol.
Té la rialla trapella i la mirada del qui se sap espavilar.
El contemplo i deixo que el vent mogui les fulles.
Dret en el marge del camí, penso en el meu temps i ..
com els arbres, que amaguen la tristesa al veure les branques ermes al terra, deixo passar el que s'escapa i no puc aturar. El temps de la felicitat.
