Llarg
camí de tornada,
quan el sol es pon amb un adéu i acluca els ulls.
De
cop i volta les llums es tornen de capvespre,
i
el meu cos cansat ja pensa en la llar que tot ho amansa.
Poc
a poc es desfà el dia i tot el que he pogut fer queda
endreçat.
Pensaments
embolcallats amb il·lusió, paraules dites en veu baixa,
amors que perduren.