L'únic que vull, dues xancles per caminar, un llàpis per escriure, una mirada per compartir, i l'immens plaer de viure en els llocs on sé que hi tinc amics.
dilluns, 24 de setembre del 2012
Volar...
Ara volo cap a la llibertat,
potser una tempesta em farà més difícil el camí però tinc molta força a les ales i el batec del cor em marca el compàs dels timbals de guerra.
Ara volo cap a la llibertat, sense pors, sense dubtes, endevinant els paranys ocults.
Potser algun dia, després de moltes albades, la meva ànima descansi en una platja tranquil·la on podré recordar tots els somnis viscuts i resseguir la meva història sense oblidar els meus tresors.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)