Primeres sensacions a Londres.

Aquí tot és força fosc, fins i tot hores emblemàtiques com les 5 de la tarda. Els colors dels cotxes són molt anglesos, la majoria amb un toc de negre: granat fosc, siena fosc, terres foscos, verds foscos, blaus foscos i ja posats negre fosc, apa! Un negre que reb poca llum, el color predominant del mobiliari urbà. El vermell dels busos, doncs, destaca molt més que a Catalonia. El cafè és car però millor que a Irlanda, que tampoc és gaire difícil. Em feia por el menjar, però als xiringuitos dels mercats es menja molt bé; ingredients frescos i bona cuina, Brixton Pop for the win! La gent a Brixton em sembla de mirada dura, però amable quan hi parles. Corren molt. A Catalonia em diuen que camino molt ràpid, que si vaig a apagar foc. A London, en canvi, estic en la mitjana: ni lent ni ràpid. M'adelanten per la dreta i per l'esquerra. Em deixo anar pel ritme de la ciutat, escriure apunts i seguir caminant. Entrades subterrànies directes als museus a South Kensington. The London Tube com a glory hole que et duu, a gran velocitat i amb quatre sotragades, a un final feliç. Enjoy!

La vida que s'expandeix

Llibres Artesans de Ferran Cerdans Serra

Després d’un Sant Jordi de tres dies genial, la majoria d’aquests llibres ja formen part d’altres vides. Però no per això deixen d’estar a la meva sinó que d’alguna manera l’expandeixen. Gràcies!

pau sense adormir-se

Una imatge que té tot el que necessito aquests dies que preparo els llibres per Sant Jordi: joia de viure (per recordar que el més important no són els resultats o la destinació, sinó gaudir del procés i del viatge); relax energètic i serenor activa. Pau sense adormir-se.

Alai a Corçà, Sant Joan de 2008

No és res personal però m'importa un rave quan et connectes.

No és res personal però no m’aporta gaire saber quan t’has connectat per última vegada, ni tampoc saber si has llegit el meu missatge o no encara: quan puguis ja em diràs alguna cosa. De la mateixa manera, no crec que aquesta informació sobre mi hagi de suposar cap aportació a la teva vida. A canvi, es viu molt bé amb tot això desactivat. I ja saps que hi sóc si em necessites. Bon dia!

Amb les tintes renovades

Tintes veteranes

Dir adéu a tintes que m’han acompanyat des dels inicis de Llibres Artesans i que es van esgotant és una sensació estranya. Ha passat temps; hem fet moltes cobertes de llibres... donarem un nou ús als flascons i seguirem, amb les tintes renovades!

Ja hi penses, en els detalls dels somnis?

Un cop fet realitat, m’adono que quan fa 20 anys somniava en “viure d’escriure” hauria d’haver especificat els ingressos mínims mensuals —nota interna: somnia a tot color i no oblidis els detalls! :D

Plaers cercats i retrobats

Al taller, escoltant discs de vinil com als 90

Qui s’havia d’imaginar a finals dels 80 i principis del 90 (quan per quedar amb una noia havies de trucar-la a casa i passar pel filtre de la mare, o del pare!), que reviuria amb tan plaer el fet d’escoltar música en vinil, offline, desconnectat del món el 2014. Llavors era normal, ara són moments extraordinaris que cal aprofitar. Miro de crear-los cada dia.

Com si la vida no fos prou màgica

A vegades cerquem una màgia que ens il·lumini, un bastó místic al que agafar-nos per anar per la vida... com si la vida no fos prou màgica per si mateixa. Potser reconèixer i valorar la pròpia vida és massa difícil, i massa temptador mirar cap a una altra banda a la recerca de solucions més còmodes.

Instants A i B

A) Un any sense fer-ho, avui he tornat a nedar. Ha estat com quan tires una pedra i fa XOF!, però en l’últim moment ha estat la pedra que m’ha tirat a mi i després ha caigut sobre meu: XOF!

B) Ok, doncs llavors faig les maletes. Avanço dues passes en la meva pròpia vida i em giro. Les maletes han quedat enrere. Ja era això.

Un reconeixement dels que et fan feliç

Treballant, treballant, un dia et trobes que la Fundació Joan Brossa ha descobert un dels teus homentatges fotogràfics al poetA -al teu POETA preferit-, i en diuen això:

Homenatge de @fcerdans a #JoanBrossa. L'ha clavadA! http://t.co/nH1czoFSA8
— Fundació Joan Brossa (@fundaciobrossa) January 22, 2014

Quin reconeixement més gran es podria tenir? Moltes gràcies!

TU, que no hi eres, a la cadira buida

TU, que no hi eres, a la cadira buida

De lo Baix Ebre

i la Botiga de l'Ebre al fons, on vaig comprar una birra artesana cinteta que ja ens veurem

* Mercat de Deltebre, al Baix Ebre, Tarragona, el cap de setmana llarg de la fira Mestràlia amb Llibres Artesans.

scripta volant: paraules efímeres que s'enduen els bits (beta)

Ahir a la nit, escoltant Disposable Heroes of Hipocrisy, vaig donar per enllestida Scripta Volant, un script web que permet escriure sense deixar rastre: una tormenta de bits s'endú de manera lenta però inexorable les paraules impreses en pantalla; feia un parell d'anys que la volia fer i a principis d'aquesta setmana vaig trobar el moment ideal -es a dir, em vaig decidir a codificar-la d'una vegada!

La idea que vol transmetre és molt senzilla: tot és efímer i el món continuarà quan ens morim (consell molt útil per a les persones que escrivim). Es tracta d'una aplicació digital de l'escriptura sobre pedra que es pot apreciar en aquesta sequència de "Bom yeoreum gaeul gyeoul geurigo bom".

Aquesta és la versió més simple, que va sorgir després d'una "idea feliç": el text entra en el camp de text d'un formulari i en prémer return s'esborra i recomença el cicle (clica la imatge)

A partir d’aquesta base es poden fer infinites combinacions, per exemple amb una imatge de fons i el text més llarg -la foto la vaig tirar des de Siurana en una escapada de cap de setmana de fa uns anys; clica-la! ;-)

Us animo a provar Scripta Volant i a dir-hi la vostra; aviat més informació, més versions i el llançament oficial a Llibres Artesans. Moltes gràcies! I recordeu: Disposable Heroes of Hipocrisy s'han d'escoltar sempre de nit per aconseguir el màxim efecte ;-)

reunificació després del desdoblament de personalitat

Ahir va ser un gran dia! I ja gairebé m'he recuperat del desdoblament de personalitat! HUMANS SEREU PIXELITZATS I DESPRÉS PIXSECCIONATS! Bé, com anava dient, la veritat és que durant el dia d'avui no he notat moltes sequeles LA PIXELADORA ÉS EN MARXA I NUNGÚ NO L'ATURARÀ! Doncs, això, que em trobo molt bé i ja recuperat, ja sé qui sóc de nou! PIXEL ETS I EN PIXEL ET CONVERTIRÀS! Són un pixel!! SÓC UN HUMÀ!! Bé, és veritat no sé qui sóc ni què sóc però trobaré a faltar PIXTERMINATOR! S'ha acabat rondar per la catosfera dient tota mena de bestieses i parlant en majúscules! Però per sort, sempre podré peregrinar a HUMANS GO HOME per a recordar aquesta bonica història, aquests valuosos moments de llibertat. Gràcies a tothom que va fer possible el dia del píxel! SNIF SNIF SNIF

creativitat implica activitat

Crear es dur a terme les idees que gestem, tenir-les és només la primera part. Clar que és la més divertida, però si no hi perseverem i les desenvolupem no estem sent, al cap i a la fi, gens creatius. Així que, si no volem ser l'escriptor "de cafè" acumulador de notes o el pintor que col.lecciona esbossos i estudis que mai no seran completats, més val que actuem i posem les nostres idees en contrast amb el món real. A més, quan surten de la incubadora en la que tan cofois les guardem solen perdre gran part del seu valor aparent, així que quan abans ho fem, millor: Acció!

posem al dia els nostres somnis

Fa anys que dic que “per escriure, primer es té de viure”, i segons passa el temps, cada cop visc més i escric menys. I no dic que escriure no sigui viure, però ara mateix prefereixo viure-ho que descriure-ho.

No voldria caure en el “muchas cosas he leido, y pocas he vivido” del Borges, però tampoc m'agradaria deixar de llegir, ni d'escriure. Encara necessito escriure per a ser feliç. Malgrat tot, com a teràpia començo a no necessitar-la tant a mida que tot es posa al seu lloc al meu voltant.

Ara bé, si arribés el dia, si mai m'adonés que sóc feliç sense escriure, no seria cap drama. El drama és patir per allò que no vols.

Per això cal actualitzar els desitjos: potser estem patint per un somni llunyà, que si poséssim al dia resultaria que ara mateix no ens omple. O que hi ha altres coses que ens omplen més.

Viure o escriure?

Posem al dia els nostres somnis.

les despulles embalsamades de milions de webs

Internet Archive és un arxiu de dimensions descomunals que intenta servar còpies de totes les webs d'accés lliure que han existit a internet desde 1996. Els seus spyders generen instantànies de les webs en dates determinades, que anys després podem visualitzar independement del que hi hagi publicat ara.

El lloable motiu d'aquesta ingent obra és la preservació de creacions de diferents cultures que d'altra banda es perdrien per sempre: "La majoria de les societats dona importància a la preservació de les obres de la seva cultura i patrimoni. Sense aquestes obres, la civilització no té memòria i no hi ha cap mecanisme per aprendre dels seus èxits i fracassos.". L'eina que ens permet cercar directament en aquest arxiu s'anomena Wayback Machine, i cal esmentar com a detall interessant que tot el contingut està replicat en servidors de la Nova Biblioteca d'Alexandria, a Egipte.

A voltes, m'agafen lleus atacs de nostàlgia i espio per un foradet les despulles momificades de la que fou la meva primera web, autoeditor.net, activa de principis del 2001 fins a finals del 2002. Encara que moltes seccions no funcionen (serveis desapareguts, imatges que no s'han arxivat...) les podeu visitar clicant a la captura, però Ep! silenci...

portada, entrevista i contraportada a la Q

Poques vegades a la vida he passat per una onada semblant de satisfaccions. Una de les últimes ha estat l'entrevista que em va fer l'Eva Soto per la revista Q n.15, amb portada i contraportada incloses, que aviat es podrà descarregar a www.socialq.com. L'entrevista fou en motiu de la cloenda de l'exposició tensa esperança, però no només parlàrem d'aquest reportatge. L'espai disponible obligà a retallar bona part de la conversa, però tot i així estic molt content dels resultats.
Malgrat ser conscient de que tot el que comença acaba, intentaré allargar el màxim possible aquest enfilall d'alegries!

Una nit de lluna plena al sàhara...

El sàhara m'ha dit:

PERDONA

Aquest serà el sentiment de la nit,
fins que al matí formi part de mi.

Tu no tens de pensar en "taronja", "escalfor", "dolçor" ni "dolor"...
formen part de tu. Així ha de ser amb el perdó.

Del meu Quadern de viatge al Marroc, 11/2009

fent dissabte interior

hi ha un adjectiu en euskera que no sé mai com traduïr: "txukun". Quan deixes quelcom "txukun" ho deixes ben net i endreçat, cada cosa al seu lloc, de la manera més agradable per a tu. Estic amb qui pensa que per a afavorir l'aparent caos mental creatiu és necessari un mínim d'ordre extern, i avui intento deixar el meu estudi ben "txukun" davant el perill imminent de col.lapse mental: masses projectes oberts damunt la taula, que des d'aquest suport es projecten tots alhora al cap.
El cas és que, a mesura que endreço el meu entorn, interiorment tot es reorganitza a la vegada. Sembla que ho tenia tot regirat, i reordenant a la meva manera l'ambient en el que treballo estic deixant també el meu interior ben "txukun", és a dir "txukun txukun", ja que en euskera s'empra molt la repetició per a reforçar el valor de l'adjectiu.
A partir d'aqui, un cop tot és al seu lloc, és molt més divertit sacsejar l'envàs i mirar tot això que ens envolta, tan net i endreçat, de cap per avall.