Preguntes a proposta anònima

M'han convidat de manera anònima a una proposta sobre versos anònims per a un projecte a la Capital de la Cultura que inclou premisses com: “El text ha de ser inèdit i propi; s’ha d’enviar abans del 15 de juny (L’he rebut el dia 5, és a dir 10 dies abans; es valorarà la originalitat…”, entre altres. Aquests texts han de ser, a més d’inèdits, gratis i sense cap crèdit, és a dir anònims. La meva resposta han estat aquestes preguntes caçades al vol. Seguirem informant.

Bon dia,

M’encantaria participar però tinc algunes preguntes sobre aquesta proposta:

Com és que només tenim 10 dies per escriure material que ha de ser, necessàriament, inèdit? No es podria fer, i no s’obtindrien potser millors resultats, amb més temps per endavant i sense el requisit que sigui inèdit? Si es tractés d’obra gràfica/visual, també demanaríeu obra inèdita i anònima? Ens demanaríeu entregar una obra a algú (que no sabem qui és), gratis i sense signar, si no fos literatura sinó qualsevol altra disciplina? Si fos un mural? El fet que sigui obra escrita, justifica que sigui gratis i anònima? Com es justifica que les persones que escrivim hàgim de treballar en deu dies per entregar obra inèdita, gratis i anònima? Sobretot en comparar-ho amb les altres arts que sí que cobren per la seva obra i que sí que la signen en un espai públic assignat permanent. Qui materialitzi (pinti) aquestes aportacions escrites al carrer, cobrarà per fer-ho? Cobra per organitzar-ho? Com es justifica demanar a qui escriu, a l’autor, obra gratis i anònima mentre que qui ho pinta/organitza cobra? (si és així). Qui farà de jurat i decidirà sobre els texts escollits? Qui es quedarà amb els texts? Com es tractaran els texts pel que fa a drets d’autor, etc.? Quines són les bases del projecte? Amb qui estic parlant?

En definitiva, m’encantaria participar però no ho acabo de veure clar.

Salutacions,

Ferran

Taller de comparativa entre abans i ara creatiu

ABANS > ARA

Taller d’escriptura > Taller d’Escriptura Creativa

Taller de pintura > Taller de Pintura Creativa

Taller d’escultura > Taller d’Escultura Creativa

Taller d’enquadernació > Taller d’Enquadernació Creativa

Taller de creativitat > Taller de Creativitat Creativa (!!!)

Taller de fer tallers > Taller Creatiu de Posar Noms a Tallers amb Creativitat mitjançant el Mètode Creatiu d’acabar-los en “Creativa”.

Muero porque no muero > Muero porque no muero creativa

La vida és una tómbola > La vida és una tómbola creativa

Això és un no parar > Això és un no parar creatiu

I un llarg etcètera > I un llarg etcètera creatiu

"Miserable que pretén fer-nos canviar de carril"

Tinc carnet des dels 18 però vaig estar uns anys sense cotxe, una etapa en la que no vaig conduir, entre els 22 i els 28. Quan vaig tornar a la carretera, em vaig trobar que alguna cosa havia canviat. Concretament, la regla:

“Facilitarem la incorporació de vehicles a la via per la que circulem, si cal canviant de carril”,

havia passat a ser la nova regla:

“Dificultarem a qualsevol preu la incorporació de vehicles a la via, mantenint-nos en tot moment en el carril dret, adaptant la velocitat del nostre vehicle a fi i efecte de formar una barrera impenetrable que impossibiliti l’entrada al miserable que pretén fer-nos canviar de carril. Què s’ha cregut?”.

Una altra possibilitat és que tingui els primers anys de conductor mitificats i que en realitat la regla sempre hagi estat l’actual.

Quan les biblioteques són un XIST!

La tercera proposta que presento de manera crítica a l’infame concurs de logotips de les Biblioteques de Manresa és un doble sentit. He jugat d’una banda amb l’onomatopeia de qui fa soroll per intentar silenciar algú, i de l’altra amb el xist o acudit, generalment dolent, que és allò que sembla la Biblioteca del Casino quan pretenem fer-ne ús i ens frustrem en trobar-nos-la tancada. Afegeixo l'horari perquè és el nucli del gran xist manresà i perquè les persones foranes puguin fer-se una idea del nivell que tenim aquí. En realitat, però, igual que la plaça de les gàbies i altres balafiaments faraònics manresans, d’acudit no en té res -talment aquest logotip.

De Propostes crítiques de debat al concurs de logotip de les Biblioteques de Manresa

I amb aquest tercer logotip, encara en esbós, s’acaba la sèrie presentada a concurs amb la intenció d’obrir un debat que sembla que no consta a l’agenda de la manresanitat benpensant i bensonant, no fos cas que algú ens prengués per persones independents capaces de pensar per si mateixes; és a dir, per ATILA. XIST!

Onomatopeies per demanar silenci en català: XIT!, al Diari de Girona

Onomatopeia a la viquipèdia: ca.wikipedia.org/wiki/Onomatopeia

De la sèrie: La biblioteca del Casino, una trombosi al cor de Catalunya 

Què passa a Manresa? MISTERI RESOLT

Quan vaig anar a viure a Manresa una de les meves obsessions era intentar explicar els fenòmens que succeeixen en aquesta ciutat. Després d’anys de divagacions vaig arribar a la primera de les meves teories: els que vivim a Manresa estem pagant alguna cosa que vam fer en altres vides (més monstruosa quants més anys haguem de viure-hi). Aquesta teoria ha estat força ben rebuda, però no explica tot allò que succeeix aquí.
Així, després de 12 anys de conversacions amb persones nadiues, espiritistes, transmutadores de matèria i energia, estudioses, geòlogues, etc. i de recollida de dades experimentals, anàlisis, documentació i estudis empírics he arribat a la meva conclusió definitiva.

De Manresa, la força fosca que contraposa Montserrat

La segona teoria, que ja compta amb dotzenes d’adeptes, és que Manresa és el Yang de Montserrat, el que vindria a dir que és la cara fosca que contraposa tota font de llum. Així que, si mai t’has preguntat què passa amb Manresa, aquí tens la resposta. Aquesta imatge és una exposició visual de les conclusions del meu treball tan incansable com definitiu: jo ja he pagat per les meves malifetes i me’n vaig a viure a Santpedor.
XD
Ens anem veient, això si.
Salut!

solidaritat! : dia del blocaire en crisi

avui és el "dia del blogaire en crisi", segons la proposta de Salvador Macip. Encara que mirant les dates dels meus últims posts pugui semblar que estic realment en crisi, els que em coneixeu ja sabeu que estic recuperant-me d'una CRC. Però això no m'impedeix ser solidari ;-)