Cada cop és més de moda acusar la “pirateria” (?) del fet que no es pugui viure d’escriure a Catalunya. Aquest slogan propagandístic, difós per l’estat i, quina casualitat, fet a mida dels lobbies i de la indústria cultural, s’ha convertit en un mantra omnipresent, sovint acompanyat d'altres fal·làcies com ara "abans es podia viure d'escriure", etc. Però quina influència real té la pirateria en l’economia d’un escriptor? Si pensem una mica veurem que si no es pot viure d’escriure és per altres factors, però la indústria capitalista s’ha de mantenir a tota costa, incloent subvencions públiques, i no interessa parlar de les causes reals.
Per començar, en un país en el que amb prou feines
es llegeixen 4 llibres l’any, viure d’escriure és simplement un miracle. Fomentant la lectura milloraria l’economia dels escriptors? Em sembla que si, si més no molt mes que no pas acusant la pirateria de tots els mals, tot i que tal com funciona el sistema editorial només els arribarien engrunes.
Així arribem al segon factor: signant contractes amb les editorials en els que es cedeixen tots els drets derivats a canvi d’un percentatge miserable del preu de venda, no és d’estranyar que no es pugui viure d’escriure. Però si de publicar: el sistema de la indústria cultural està dissenyat per explotar autors i autores, que moltes vegades acaben comprant part de les seves tirades amb un descompte equivalent al que es fa a una llibreria (i que, per tant, genera molt benefici a l'editorial perquè s'estalvia la distribució). No és difícil adonar-se que per a la indústria editorial un dels principals clients, cada vegada més, són els propis escriptors. Una altra cosa és trobar escriptors que ho vulguin reconèixer públicament, més enllà de la conversa privada. Algun dia haurem de tirar de la manta.
Un tercer factor és el propi capitalisme i la pèrdua de drets laborals que afecta tots els sectors. La precarietat és pròpia del capitalisme; apuntar una suposada “pirateria” com a causa és desviar l’atenció sobre aquesta causa real, fet que beneficia una vegada més a les multinacionals que agrupen la major part d’editorials. Sobre aquests dos últims factors recomano la lectura dels llibres d'André Schiffrin "El control de la palabra" i "La edición sin editores".
Hi ha molts més factors, però sincerament no crec que tinguin tan pes com aquests tres. Mentre es continuïn llançant esquers i evitant afrontar els problemes reals, tot seguirà empitjorant, però per sort per al poder ja tenen el filó inesgotable que justifica l’estat de les coses: tot és culpa de la “pirateria”.
Quan un autor que ha publicat desenes de llibres, alguns dels quals han estat best-sellers, no pot viure del que escriu és bastant clar que ha signat contractes que no hauria d'haver signat i que el sistema no funciona, perquè de diners n'ha generat molts. I si a més diu que no publicarà mai més perquè en una web “pirategen” algun dels seus llibres, és clar que aquest esquer funciona molt bé. I fins i tot podríem parlar de quelcom similar al “Síndrome d’Estocolm”. Potser aquest senyor hauria de fer-se autor-editor, i així podríem donar-li els diners directament a ell sense que es perdessin pel camí: potser així si que podria viure d’escriure, amb “pirates” o sense.
