Els ésssers lliures generen enveja d'esclau

Com més por a viure més necessitat sembla que hi ha d’agafar-se a dogmes de fe religiosos/esotèrics/el-que-sigui. Fins aquí ho puc entendre, tot i que per sort de moment no em fa cap falta. El que no entenc és aquest proselitisme in crescendo, aquestes ànsies d’intentar imposar les pròpies creences limitadores a les persones lliures. És a dir: una persona esclava dels seus dogmes coneix una persona lliure i, per comptes de voler ser lliure com la mateixa, el que fa és intentar esclavitzar-la en aquests dogmes de fe religiosos/esotèrics/el-que-sigui. Hi ha molts exemples de dogmes de fe: "La lluna t'altera negativament"(aviat en parlaré), "Déu existeix", el "positivisme màgic" ("visualitzar és suficient per aconseguir el que vols", creença totalment contraproduent que està tenint efectes devastadors), etc. Un dels dogmes més sonats va ser la psicosi col·lectiva teledirigida del suposat canvi de consciència global de finals de 2012, que era obvi que no succeiria (més aviat ha estat al contrari), però que si no te'l creies gairebé et tiraven pedres. Els éssers lliures no haurien de ser un model, per comptes d'un motiu d'ira i enveja?

què hi farem
els éssers lliures
generen enveja d'esclau
• si pica, cura • Ferran Cerdans Serra • 04/2009

L'or líquid ja no és el petroli, és la tinta d'impressora

Hola, em dic Ferran Cerdans Serra i sóc usuari d'una impressora Brother HL-240.
L'altre dia es va esgotar el toner. Bé, l'impressora em marcava que aquest era buit i que ja no podia imprimir. Per sort havia cercat anteriorment informació sobre el model, així que seguint les instruccions d'aquest vídeo vaig enganxar als llocs adequats un parell de pedaços de cinta.



Així doncs, ja torno a tenir tinta i de nou puc imprimir: MIRACLE!
Impressores gairebé regalades i la tinta a preu d'or... el nou or líquid? ;-)

12 d'Octubre, dia laborable

El dia de la vaga general tenia molta feina, però vaig decidir fer vaga. Avui se suposa que és festa, concretament el dia del genocidi, un dia que els veïns que ens han tocat ens obliguen a celebrar, encara que nosaltres també hem estat i continuem sent les seves víctimes. Per això avui he decidit treballar, que en les meves circumstàncies actuals significa estudiar. Em sumo doncs als d'Òmnium Cutural. A mi m'agradaria, algun dia, poder celebrar les meves pròpies festes. Per exemple, la festa de la Independència?

En suport a JOSEP PÀMIES i la seva DESOBEDIÈNCIA CIVIL

Josep Pàmies continua la seva lluita civil contra els poders que ens imposen toxines alimentàries al mateix temps que intenten prohibir l'ús normal de plantes tradicionals. La coherència d'aquest pagès militant es mereix el nostre suport actiu, començant per difondre les seves reivindicacions i per mirar-nos millor el que mengem.

LA MAFIA SANITARIA CATALANA, CABALGA DE NUEVO
Article de fa unes hores al "Josep Pàmies Blog"