La Selva, paradís retrobat

Una imatge que em farà somriure d'aqui en endavant, per molt difícil que sigui la situació en la que em trobi. Un tresor viscut i per a reviure, doncs, més endavant.

l'exasperant negativitat aliena

sempre que puc intento mantenir una posició de didàctica positivista, però malgrat els meus esforços m'exaspera qui només veu pegues a tot arreu. Al final, esperen a que algú més positiu solventi els problemes, o almenys es beneficien d'això una vegada i una altra.

Quan proclamen que tot està perdut, apareix una persona més positiva i salva la situació. Llavors, a voltes argumenten que ha estat un cop de sort, i que en el futur segur que anirà malament. Això si, en tot moment s'han mantingut a la butaca d'espectador, no fos cas que poguessin ajudar a que la situació millorés: si fos així es veurien obligades a deixar de queixar-se tan ostentosament, quin avorriment!

El cert és que, per a tirar endavant, molts cops tenim de lluitar no només contra els obstacles i problemes intrínsecs als projectes somniats, sinó també contra la negativitat condensada que ens envolta entorpint els nostres moviments. Però això no és excusa per a descartar les il.lusions. Més aviat és la nostra obligació com a persones dur-les fins al final.

Sinó, per a què vivim? I perquè vivim?

Qui en cerca sempre trobarà nous motius per a queixar-se, no val la pena deixar-ho córrer per por a que es quedin sense feina.

Postdata: diuen que els extrems s'atrauen, però a mi mai no m'han atret les noies negatives... Potser no sóc tan positiu com em penso?

quan més penso més m'equivoco

Paralysis of Analysis: Overthinking and Bad Decisions [article publicat a "Neuromarketing", trobat via Marketing & Strategy Innovation Blog], o el que és el mateix, més arguments per a escoltar la nostra intuició. Si voleu estalviar-vos la lectura, la conclusió de diversos experiments seria aquesta: The quick emotional choice proved to be far superior to the “reasoned” choice. En el disseny, la primera idea sol ser la millor, així com en fotografia la primera foto, i penso que la ment ens proporciona sempre una bona resposta directa a les decisions que la vida ens obliga a prendre. Massa vegades ens equivoquem per manca de determinació en l'estadi inicial de cada nou repte, i un cop activat el pensament conscient els resultats són imprevisibles.

Això no vol dir que tinguem de deixar-nos endur per la compra compulsiva, per posar un exemple nefast, però si que cal incidir en donar més control en la presa de decisions al pensament inconscient, que no pateix les limitacions de la ment conscient.

Laments del tipus "si en realitat ho sabia", "vaig estar a punt", "m'ho imaginava però no vaig tenir el valor de..." haurien d'anar quedant enrere, abocant-nos a la vida per comptes de mirar-la des de la barrera.

estic enganxatós!

de petit teníem una broma amb el meu millor amic, que per desgràcia va morir molt jove, que consistia en agafar l'altre per la màniga i no deixar-lo anar, com si ens hi haguéssim quedat enganxats al seu jersei. "Ets enganxatós!", rèiem.
Ara mateix, i tornant al present o al què percebem com a tal, m'hauria de preocupar si els braços se m'enganxen a la taula de tanta suor? doncs no sé però de moment, com que no puc escriure com se suposa que es té d'actuar a taula, amb els colzes amunt mentre es talla el bistec de mida reglamentària, optaré per la dutxa, que sempre ve de gust; salut!

fent dissabte interior

hi ha un adjectiu en euskera que no sé mai com traduïr: "txukun". Quan deixes quelcom "txukun" ho deixes ben net i endreçat, cada cosa al seu lloc, de la manera més agradable per a tu. Estic amb qui pensa que per a afavorir l'aparent caos mental creatiu és necessari un mínim d'ordre extern, i avui intento deixar el meu estudi ben "txukun" davant el perill imminent de col.lapse mental: masses projectes oberts damunt la taula, que des d'aquest suport es projecten tots alhora al cap.
El cas és que, a mesura que endreço el meu entorn, interiorment tot es reorganitza a la vegada. Sembla que ho tenia tot regirat, i reordenant a la meva manera l'ambient en el que treballo estic deixant també el meu interior ben "txukun", és a dir "txukun txukun", ja que en euskera s'empra molt la repetició per a reforçar el valor de l'adjectiu.
A partir d'aqui, un cop tot és al seu lloc, és molt més divertit sacsejar l'envàs i mirar tot això que ens envolta, tan net i endreçat, de cap per avall.

funcionem amb energía solar

BATTERY FULL - LOADED at 100%
tenim tot un dia sencer per endavant, aprofitem-lo!