
Lo plaser de perpensar e d'escríver en lenga gascona. Aquiu qu'avetz lo men caièr aubrit.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gascunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gascunya. Mostrar tots els missatges
diumenge, 1 de febrer del 2009
Non au projècte de fusion Peiteu-Charenta-Aquitània
Dens ua letra enviada a Nicolas Sarkosy, lo president deu Conselh Generau de Charenta Maritima Dominique Busserau (UMP) e lo senator de Viena Jean-Pierre Rafarin (UMP) que prepausan de fusionar Aquitània dab Peiteu-Charenta.
Alavetz, que la causa sia clara: volem l'Union deus País Gascons deguens ua soleta region administrativa (constituida de las partidas gasconas d'Aquitània e de Mieidia-Pirinèus) dab la koinè gascona coma lengua administrativa oficiau, e ua politica activa tà i promàver e ensenhar los parlars locaus coma veïcle d'expression orau en la vita vitanta. En la Gran Gasconha, lo prumèr "bilingüisme" qui cau instaurar qu'ei aqueste: la koinè gascona (o gaskoinè, lo gascon unificat) e lo gascon locau. Las classas "trilingüas" - gaskoinè- dialècte locau e francés - qu'aurén d'èster la règla en la Gran Gasconha (Aran que hè excepcion, clar), l'immersion gascona auré d'èster obligatòria, e lo bilingüisme gaskoinè-francés ua exigéncia qui tots los foncionaris deverén complir tà tribalhar en çò nòste. N'i a pas arren d'extraordinari ni de desmesurat en aquesta exigéncia, la lengua gascona qu'ei la lengua deu País Nòste, qu'ei arrica, bèra e beròja, que hè partida deu nòste patrimòni culturau e de l'identitat nòsta. Ja ei òra de la recuperar e de la restaurar. Pro de vergonha, visca Gasconha!

Etiquetes de comentaris:
gascó,
gascon,
Gascunya,
Gran Gasconha
dimarts, 30 de setembre del 2008
Jo me'n vaig anar de França a Catalunya

Jo'n sòi anat, tant sòi tornat
Tralanlà laderai,
De França en Catalonha
Que jamei los mens uelhs n'an vist
tan gentilha persona
Afaiçonada de son còs
Estreta de cintura
Qu'a los uelhons com l'esparvèr
la boca de mesura
(Tradicionau gascon)
Costums pastorals (Francesc Compte, rosselhonés, 1586)
(On se ditz que pastors aquitans -doncas gascons- miavan lors bestiars dinc aus Pirenèus orientaus e i encontravan d'autes pastors de tropèths catalans, qui èran, eths tanben, francés. Supausi que los pastors deu costat catalan, en realitat, èran originaris de Gasconha, eths tanben).
En lo estiu móntan los bestiars de la França y dels habitadors de dits comtats en tan gran nombre que estan totes les navals poblades dels guardians dels dits bestiars, faent en la nit molts focs, y entre ells sonant molts instruments de música pastoril, com són: albaýs, dolçaynes, nesarts, flautes, y en los francesos alguns rebaquets, que ells acostumen sonar de diferent to de la música catalana.
Y entre los de un regne y altre pàssan moltes conversacions, y se fan moltas visitas, perquè los guardians dels bestiars catalans també són de nació francesa, y los demés són aquitans; perquè la complecció de la nació catalana no s'és poguda may conduhir ni inclinar en òbres servils ni villanescas, ans bé, de los que los castellans anomènan vilans, ells anomènan pagesos, y són de tant punt y honra molts d'ells, que per ella competexen ab qualsevol cavaller català; per pobres que sían, per lo que toca a la honra, [competexen] amb qualsevol títol, per poderós que sia.
Y axí, essent los guardians catalans de nació francesa, com los del bestiars francesos, ab curiositat, com tots los bestiars dels dos regnes són pujats en dites montanyes, se visitan por saber, los uns dels altres, lo èsser de llurs parents y de llurs cases.
Y molts anys, los mayorals de les ramades dels bestiars que són en ditas cordilleras, en lo vespre de Sant Joan de Juny se'n pújan en lo més alt de la montanya de Canigó, que és en lo mix de las predites dos grans cordilleras, y de allí míran fan llurs pastors en llur jaces, faent-los ells també los focs per senyalar-los com los estan mirant de dita gran montanya; de la qual, no tan solament descobren los focs fan la dita vespre los pobles rossellonesos, confletans y çardans, mes encara descobren los dels catalans y francesos.
NB. Lo troçet (un extrèit) qu'ei tirat deu CD de VERD E BLU titolat "baladas e danças", de comandar a Menestrèrs Gascons. Que'u trobaratz tanben au conservatòri occitan de Tolosa.
dijous, 13 de setembre del 2007
Xarnege 1: xoxarrenak e cant de nau
Mercés tà Asier (Fiondil) per las duas primeras videonetas.
Tà vs'assabentar mes suu grop xarnege, que vs'aconselhi de visitar lo lor site hòrt interessant . I trobaratz en particular ua video de presentacion tirada d'ua emission d'etb2 (en castelhan).
En prumèr, qu'avem un exemple de sauts (Jauziak o Jauzikoak) soletins de la categoria deus xoxarrenak. Que son descrits dens un libe publicat a Bordèu dens las annadas 1900 peu canonge Pierre Laharrague devath lo títol: "Dantza yauzi osoak bere seguidekin", o sia en gascon: "sauts bascos autentics dab nau seguidas". Los sauts bascos autentics descrits peu bon canonge que son de dotze tipes. Los xoxarrenak que'n son un.
Los instruments tipics de la Sola (Xiberoa /batuaz: Zuberoa) e de la vath d'Ossau (Bearn) son la flabuta ( flaüta, flaüt, hlaguta, hlagut o hlaüt segon los dialectes) de tres horats e lo tamborin de cordas. La flabuta ossalesa e lo tamborin de cordas ossalés que son practicament los medishs instruments que la xirula e lo ttun-ttun de Sola . Ailàs, la xirula (o txirula o txülüla), qu'ei chic a chic remplaçada peu "txistu", de tonalitat mes baisha, qui'ns vien deu vessant sud deus Pirenèus.
Per çò qu'ei deu tamborin de cordas, qu'èra jogat dens ua partida hèra grana de la cadea pirenenca. Ne trobam traças un pauc pertot deu gòlf de Gasconha dinc a la region occidentau de la Catalonha vielha au sud, e dinc a la Val d'Aran au nòrd. Qu'ei donc un instrument tipic de las regions on lo proto-basco estó estat parlat. Caduts en desuetud excepte en Bearn e en Bascoat, qu'assistim a ua renavida deus tamborins de corda un pauc pertot, en particular en Aragon, Bigorra e Aran, gràcias aus luthiers qui tòrnan fabricar copias deus instruments regionaus antics. Atencion: las traças mei antigas d'aquèth instrument, que las trobam plan en Bearn e non pas en Bascoat (d'acòrd, qu'èm un pauc "chauvins", nosautes gascons :D). Que cau remarcar la tradicion tamborinaira qu'ei estrictament orau, donc los jogaires deus instruments recuperats n'an pas nada idèa deu repertòri antic deu lor instrument. Aquò rai!
Aquí Joan Baudoin que'ns hè lo tamborinaire e lo xirulari, acompanhat au violon per Juan Ezeiza e au bozoqui per Josean Martín Zarko . Enfin, que notaratz las versions super-modèrnas (electronicas) deu tamborin de cordas e de la sansaina jogats per Matèu e Roman Baudoin. Los hrairs Baudoins que son inventors d'instruments de musica, a mei de jogar dens mantuns grops de musica gascona.
Ara, un cant de nau . Los cants de nau que son plan tipics de Gasconha. Que son aperats atau pr'amor que començan dab nau (9) elements (aquí 9 arròsas). A cada coplet, que n'i manca un de mei. La musica d'aquèth cant lanusquet titolat "a l'entorn de ma maison" qu'ei ua dança (rondèu).
A l’entorn de ma maison,
Nau arròsas en boton.
Arrosèr fleirejant, viva lo bèth boton d’arròsa !
Arrosèr fleirejant, viva lo bèth boton d’argent !
A l’entorn de ma maison,
Ueit arròsas en boton, eca
Sèt, sèis, cinc, quate, tres, dus, ua...
Poderatz notar la joentut viscaina que dança lo noste rondèu dab plaser :))!
Ara ua auta version deu medish rondèu, cantada en lo piemont occitan d'italia. Los nostes tres Baudoins qu'assajan d'animar las tropas, que sembla mes complicat qu'en Viscaia!! :)))
E ua auta a l'Ostau Basc de Mexic ciutat, tà la hèsta deu Baztango eguna (la diada deu Baztan, país de la vath de Bidassoa en Navarra). Qu'an degut estar susprés los bascos deu Mexic lol!
Bon, urosament, quan lo Joan e lo Matèu e sortéishen la lors flabutas, aquò que soa familiar :D!
La seguida tà un aute còp!
Tà vs'assabentar mes suu grop xarnege, que vs'aconselhi de visitar lo lor site hòrt interessant . I trobaratz en particular ua video de presentacion tirada d'ua emission d'etb2 (en castelhan).
En prumèr, qu'avem un exemple de sauts (Jauziak o Jauzikoak) soletins de la categoria deus xoxarrenak. Que son descrits dens un libe publicat a Bordèu dens las annadas 1900 peu canonge Pierre Laharrague devath lo títol: "Dantza yauzi osoak bere seguidekin", o sia en gascon: "sauts bascos autentics dab nau seguidas". Los sauts bascos autentics descrits peu bon canonge que son de dotze tipes. Los xoxarrenak que'n son un.
Los instruments tipics de la Sola (Xiberoa /batuaz: Zuberoa) e de la vath d'Ossau (Bearn) son la flabuta ( flaüta, flaüt, hlaguta, hlagut o hlaüt segon los dialectes) de tres horats e lo tamborin de cordas. La flabuta ossalesa e lo tamborin de cordas ossalés que son practicament los medishs instruments que la xirula e lo ttun-ttun de Sola . Ailàs, la xirula (o txirula o txülüla), qu'ei chic a chic remplaçada peu "txistu", de tonalitat mes baisha, qui'ns vien deu vessant sud deus Pirenèus.
Per çò qu'ei deu tamborin de cordas, qu'èra jogat dens ua partida hèra grana de la cadea pirenenca. Ne trobam traças un pauc pertot deu gòlf de Gasconha dinc a la region occidentau de la Catalonha vielha au sud, e dinc a la Val d'Aran au nòrd. Qu'ei donc un instrument tipic de las regions on lo proto-basco estó estat parlat. Caduts en desuetud excepte en Bearn e en Bascoat, qu'assistim a ua renavida deus tamborins de corda un pauc pertot, en particular en Aragon, Bigorra e Aran, gràcias aus luthiers qui tòrnan fabricar copias deus instruments regionaus antics. Atencion: las traças mei antigas d'aquèth instrument, que las trobam plan en Bearn e non pas en Bascoat (d'acòrd, qu'èm un pauc "chauvins", nosautes gascons :D). Que cau remarcar la tradicion tamborinaira qu'ei estrictament orau, donc los jogaires deus instruments recuperats n'an pas nada idèa deu repertòri antic deu lor instrument. Aquò rai!
Aquí Joan Baudoin que'ns hè lo tamborinaire e lo xirulari, acompanhat au violon per Juan Ezeiza e au bozoqui per Josean Martín Zarko . Enfin, que notaratz las versions super-modèrnas (electronicas) deu tamborin de cordas e de la sansaina jogats per Matèu e Roman Baudoin. Los hrairs Baudoins que son inventors d'instruments de musica, a mei de jogar dens mantuns grops de musica gascona.
Ara, un cant de nau . Los cants de nau que son plan tipics de Gasconha. Que son aperats atau pr'amor que començan dab nau (9) elements (aquí 9 arròsas). A cada coplet, que n'i manca un de mei. La musica d'aquèth cant lanusquet titolat "a l'entorn de ma maison" qu'ei ua dança (rondèu).
A l’entorn de ma maison,
Nau arròsas en boton.
Arrosèr fleirejant, viva lo bèth boton d’arròsa !
Arrosèr fleirejant, viva lo bèth boton d’argent !
A l’entorn de ma maison,
Ueit arròsas en boton, eca
Sèt, sèis, cinc, quate, tres, dus, ua...
Poderatz notar la joentut viscaina que dança lo noste rondèu dab plaser :))!
Ara ua auta version deu medish rondèu, cantada en lo piemont occitan d'italia. Los nostes tres Baudoins qu'assajan d'animar las tropas, que sembla mes complicat qu'en Viscaia!! :)))
E ua auta a l'Ostau Basc de Mexic ciutat, tà la hèsta deu Baztango eguna (la diada deu Baztan, país de la vath de Bidassoa en Navarra). Qu'an degut estar susprés los bascos deu Mexic lol!
Bon, urosament, quan lo Joan e lo Matèu e sortéishen la lors flabutas, aquò que soa familiar :D!
La seguida tà un aute còp!
divendres, 3 d’agost del 2007
Parpalhon

Lo hilh se m'a emportat lo CD de < Parpalhon>!!! Òc, lo CD deu Parpalhon, lo men CD a jo !
"Es una musica de joves, es pas per de vièlhs coma tu" ce'm digó lo gojat, tostemps agradiu.
Doncas, soi demorat joen, pr'amor qu'a jo, be m'agrada çò qui hèn, los deu Parpalhon !
dimecres, 1 d’agost del 2007
1er d'agost: las hèstas de Baiona que començan !
E òc, aquesta nuèit a 22 H, que començan las hèstas de Baiona!!!!
Ja es plan que temps de se brembar de la cançon "Salut Baiona" , compausada peu baionés Pèir Rectoran e vaduda l'imne de la ciutat!
Salut Baiona
Petita flor,
Pròisha la Niva, pròisha l'Ador,
Mainada a la vèrva gascona
Charmanta e gaujosa ciutat
On respira la libertat !
Salut Baio-o-na
Qu'aimi la toa muralha grisa
Deu Castèth-Vielh de Sent Leon
Fièr gardien de la toa devisa
Verta cintura de gason
Qu'aimi la toa coqueta Niva
On se miran totas las maisons
Lo fin clochèr devath la liva
Hèit de dentèla e de feston
E tà escotar la cançon cantada en gascon de Baiona, que podetz clicar ací e aquíu.
Apa Baiona!
L'autor de la cançon, Pèir Rectoran, qu'ei un illustre letrat baionés deu sègle passat (1880-1952). Qu'escrivó un libe saberut suu gascon deu parçan de Baiona: "Le gascon maritime et du Val d'Adour". Aquesta òbra, qui hè enqüera referéncia, qu'ei estat reeditada en 1999 per l'Académia Gascona de Baiona. P. Rectoran qu'ei tanben l'autor de "Corsaires basques et bayonnais du XVe au XIXe siècle : Pirates, flibustiers, boucaniers", parescut en 1946 e regularament reeditat desempuish. La darrèra edicion que data de 2004.
Ja es plan que temps de se brembar de la cançon "Salut Baiona" , compausada peu baionés Pèir Rectoran e vaduda l'imne de la ciutat!
Salut Baiona
Petita flor,
Pròisha la Niva, pròisha l'Ador,
Mainada a la vèrva gascona
Charmanta e gaujosa ciutat
On respira la libertat !
Salut Baio-o-na
Qu'aimi la toa muralha grisa
Deu Castèth-Vielh de Sent Leon
Fièr gardien de la toa devisa
Verta cintura de gason
Qu'aimi la toa coqueta Niva
On se miran totas las maisons
Lo fin clochèr devath la liva
Hèit de dentèla e de feston
E tà escotar la cançon cantada en gascon de Baiona, que podetz clicar ací e aquíu.
Apa Baiona!
L'autor de la cançon, Pèir Rectoran, qu'ei un illustre letrat baionés deu sègle passat (1880-1952). Qu'escrivó un libe saberut suu gascon deu parçan de Baiona: "Le gascon maritime et du Val d'Adour". Aquesta òbra, qui hè enqüera referéncia, qu'ei estat reeditada en 1999 per l'Académia Gascona de Baiona. P. Rectoran qu'ei tanben l'autor de "Corsaires basques et bayonnais du XVe au XIXe siècle : Pirates, flibustiers, boucaniers", parescut en 1946 e regularament reeditat desempuish. La darrèra edicion que data de 2004.
dimarts, 26 de juny del 2007
Arnapi, la çarnalha qui n'ac deisha pas jamés càder
Deu grop occitan de musica punk rock Arnapi, aquiu qu'avetz çò qui'n dísen a la TV (en gascon prumèr sus FR3 Aquitània, puish en lengadocian sus FR3 Miègjorn-Pirenèus)...
dilluns, 7 de maig del 2007
Na Segolena, reina de Gasconha

Totis los paisis gascons qu'an elegit Ségolène tà presidenta! Bon, Aran n'a pas votat en aquesta eleccion, ben segur, mès que votarà tà las locaus lèu. E doncas, visca Gasconha e totis los paisis gascons! E granmercés a Ségolène! Lo mendre qui poscam díser ei que los elefants deu PS non l'ajudèn pas guaire durant la campanha...Mès sembla plan que l'istòria dab Ségolène non hè pas que començar, a maugrat deus elefants...Ac jogam?
Etiquetes de comentaris:
Gasconha,
Gascunya,
Humor del dia,
politica,
política,
Umor del jorn,
Umor deu dia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)