Als directius de Telefònica
Em dirigeixo als directius que el 4 de febrer de 2011 van decidir fer ús de l'article 52d per a acomiadar-nos a la Mª Cruz i a mi, i que encara havent perdut tres judicis, un nul i dos improcedents, han persistit en la seva decisió. Us escric des del meu llit, aquí a la central de Telefònica de Paral·lel, en la improvisada habitació en la qual avui fa 11 dies cinc companys i jo vam començar la Vaga de fam. Heu de saber que a tota hora hem vist entrar per la porta a companyes i companys que vénen a alimentar-nos amb la veritat que, durant anys, havia estat oculta sota el temor i la resignació. La veritat d'una plantilla que sap de la vostra obsessió per acabar amb ella per a poder així externalitzar el treball i fer-lo més barat; gent que sap que no us importa en quines condicions treballen autònoms, ‘contractas’ i ‘subcontratas’ mentre els vostres sous milionaris creixin. Ens alimenten les persones que entren per aquesta porta i ens abracen perquè saben que ens vau utilitzar per a atemorir-los a ells. Avui comprenc més que mai que hi ha alimentsque no et dóna el menjar ni els diners; aquest aliment immaterial et permet començar lentament a sortir de la por i l'obediència, i tinc la certesa que aquest aliment li fa bé a la gent i a nosaltres. Però no penseu que això és mèrit de la vaga que fem; aquesta vaga és la reacció que vosaltres heu provocat. Abans d'acomiadar-nos s'havien eliminat ja 45.000 llocs de treball dignes i us disposàveu a acabar amb 6.500 més. Feia falta acomiadar a dues persones per baixes mèdiques? Teniu ara una oportunitat idònia per a fer un gest, per a canviar el rumb de la confrontació que heu provocat.
Barcelona, 15 de novembre de 2012
Marcos Andres Armenteros
DNI: 44000275X
Entrades
